econom

Empresa al dia

IMPOST SOBRE ESTADES EN EMPRESES TURÍSTIQUES D’ALLOTJAMENT TENDENT A LA DOTACIÓ DEL FONS PER A LA MILLORA DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA I LA PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El fenomen turístic que a l’Estat espanyol comença a tenir consistència una vegada que els diferents països del nostre entorn entren en un període de prosperitat, compta amb un dels exponents més destacats a la nostra comunitat autònoma. Efectivament, el turisme a les Illes Balears ha tingut un desenvolupament vertiginós, sobretot des dels anys seixanta i s’ha convertit en el principal i quasi exclusiu motor de l’activitat econòmica, en el desencadenant d’unes característiques que han determinat, juntament amb el fet insular, la idiosincràsia del seu territori.

La consolidació del turisme com a activitat fonamental de les Illes es va afermar essencialment sobre un producte estandarditzat, amb una bona relació qualitat-preu i que, durant anys, quasi els únics recursos que va mobilitzar, per crear el seu producte, foren el sol i la platja. No obstant això, des de fa un poc més d’una dècada, el referit turisme de sol i platja ha donat pas a un turisme vacacional més actiu, amb majors exigències respecte de la destinació elegida. A la vegada, aquest fenomen coincideix amb una expansió dels productes turístics de països de l’entorn mediterrani que, amb uns costs menors i uns recursos menys explotats, podrien suposar una seriosa competència per a les nostres illes, competència que conjunturalment s’ha vist disminuïda per diferents circumstàncies geopolítiques, però que no s’ha de perdre de vista a l’hora de realitzar els esforços necessaris per al manteniment de la competitivitat del nostre producte.

D’altra banda, és evident que aquest extraordinari desenvolupament de l’activitat turística ha suposat, a més del progrés econòmic i social de la nostra comunitat, un excessiu desgast dels nostres recursos territorials i medioambientals, a la vegada que ha requerit un enorme esforç per part de les institucions de les illes per dotar-les de les infraestructures necessàries capaces de suportar la intensitat amb què es desenvolupa en el seu territori aquella activitat, amb la finalitat d’aconseguir que els nostres visitants puguin gaudir de l’estada amb la major qualitat i comoditat de manera que vulguin repetir-ne la destinació.

El manteniment de la competitivitat del producte turístic de les nostres illes exigeix un esforç a les nostres institucions que en garanteixi el desenvolupament sostenible, esforç per al qual s’espera la col·laboració del sector sobre el qual, en definitiva, també revertirà aquesta millora de la qualitat del nostre producte turístic a través, principalment, de la inversió en la preservació del medi ambient, que és el marc en què es desenvolupa l’activitat turística. Aquesta confluència d’accions ja ha passat anys anteriors, quan s’impulsaren des de l’Administració autonòmica una sèrie de plans de modernització de la nostra oferta turística (dels allotjaments turístics, des de la Llei 3/1990, de 30 de maig i, posteriorment, de l’oferta complementària, amb la Llei 6/1996, de 18 de desembre) que, per ser efectius varen haver de comptar amb el concurs del sector turístic privat. Paral·lelament, l’Administració va emprendre els plans d’embelliment de diverses zones turístiques i va assumir la tasca de millorar-ne la qualitat.

Així, i atesa la insuficiència dels mitjans procedents de les fonts estatals, resulta imprescindible trobar fonts de finançament addicional a càrrec de les quals resulti possible implementar les polítiques necessàries a fi que l’activitat turística pugui continuar desenvolupant-se harmònicament, sense que aquest desenvolupament pugui implicar a mig i llarg termini un risc de deteriorament irreversible de l’equilibri economicomedioambiental, al qual la societat balear no pot renunciar.

És possible identificar com a activitat comuna i essencialment turística l’estada en empreses d’allotjament situades en el territori de les Illes Balears.

L’article 58 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en la redacció continguda en la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, de reforma de l’Estatut d’Autonomia, atorga a la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el marc dels principis de coordinació amb les hisendes de l’Estat i locals, autonomia financera que li permeti dur a terme el principi de suficiència de recursos per poder exercir les competències pròpies de la comunitat autònoma; es remet a una futura llei de les Corts Generals en la qual es reguli el reconeixement del fet diferencial de la insularitat com a garantia de la solidaritat i de l’equilibri interterritorial.

L’autonomia financera reconeguda en l’article 58 de l’Estatut d’Autonomia es basa en el propi article 156 de la Constitució i suposa la forma de fer efectiva l’autonomia de les nacionalitats i regions que recull l’art. 2 de la Carta Magna. Però, aquest reconeixement ha d’anar acompanyat, d’una banda, de l’atribució a les comunitats autònomes de les competèncis necessàries per desenvolupar-ne l’activitat financera i, de l’altra, de l’establiment d’una sèrie de principis que permetin una ordenació racional del sistema financer de les comunitats autònomes com el del propi Estat.

La Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, sobre finançament de les comunitats autònomes, recull com a principis bàsics en els articles 2 i 6, la possibilitat jurídica d’establir tributs propis i de disposar de mitjans suficients per fer front a l’exercici de les funcions que formen l’àmbit de les seves pròpies competències.

Respecte d’aquestes competències, la comunitat de les Illes Balears té atribuïda estatutàriament competència exclusiva, respecte de diverses matèries, entre les quals es troben l’ordenació del territori, turisme, foment del desenvolupament econòmic dins el territori de la comunitat autònoma i patrimoni paisatgístic i d’interès per a la comunitat. Així mateix, se li atribueix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat i en els termes que estableixi, el desenvolupament legislatiu i l’execució de la protecció del medi ambient i l’ordenació i planificació de l’activitat econòmica de les Illes Balears.

D’acord amb això, i exercint el poder tributari emmarcat en els articles 133.2 i 157.1.b) de la Constitució Espanyola, la comunitat autònoma, mitjançant aquesta Llei, ha decidit establir l’impost sobre les estades en empreses d’allotjament, en què l’usuari es configura clarament com el subjecte passiu de l’impost i l’empresari turístic reprèn el paper d’agent protagonista en l’obtenció d’uns recursos que milloraran el marc en què desenvolupa l’activitat, ja que el rendiment queda afectat al finançament d’actuacions que permetin garantir la millora de la qualitat de l’activitat turística i la preservació del medi ambient de les Illes Balears, com es detalla en els articles 1 i 19 de la Llei.

Com a aspectes més destacats d’aquest impost, com es desprèn de la seva regulació, convé destacar-ne els següents:

a) L’impost té per objecte l’estada, com a manifestació de la capacitat econòmica del contribuent, en empreses d’allotjament.

b) El correcte ús de la tècnica juridicotributària demana que la configuració del contribuent recaigui sobre aquell que manifesti la capacitat econòmica sotmesa a gravamen, és a dir, sobre aquell que estigui allotjat en un establiment dels inclosos en l’article 7 de la Llei; queda així configurat com un impost directe. Ara bé, aquesta mateixa tècnica, així com l’exacció adequada de l’impost demanen la col·laboració de les empreses explotadores d’aquests mateixos establiments com a substituts del contribuent, en l’assumpció de les obligacions materials i formals que comporta, segons l’art. 15 i concordants de la Llei 30/03/00.

c) La base imposable de l’impost es constitueix a partir de magnituds molt representatives de la matèria gravable, com són el nombre d’estades en els establiments subjectes a la Llei.

d) Encara que la Llei estableixi com a règim general de determinació de la base imposable el d’estimació directa, el text legal regula com a opció el règim d’estimació objectiva i ho fa amb amb una vocació clara potenciadora d’aquest règim de determinació de la base imposable. Amb això, es pretén habilitar una via eficaç i efectiva de col·laboració i participació dels empresaris obligats com a substituts a l’exacció del tribut, a la vegada que s’aconsegueix un sistema senzill, àgil i estable de quantificació de la càrrega tributària, clarament desincentivador de litigiositat entre aquests col·laboradors i l’Administració tributària.

e) Els criteris de simplificació que presideixen l’estructuració dels aspectes materials de l’impost també s’adverteixen en el sistema de determinació de la quota tributària, ja que per això la Llei regula una tarifa senzilla susceptible de ser modificada cada any per la Llei de pressuposts generals de les Illes Balears.

f) Per últim, aquesta mateixa vocació simplificadora també queda perfectament reflectida en la regulació dels aspectes formals de l’impost, fonamental mitjançant la connexió adequada entre el règim d’estimació objectiva de la base imposable i el sistema de gestió del tribut.

TÍTOL PRELIMINAR

Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte crear l´impost sobre estades en empreses turístiques d´allotjament per la dotació del Fons de Rehabilitació d’Espais Turístics creat en l’article 20 de la Llei 12/1999, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública i econòmiques, amb la finalitat de finançar les actuacions que permetin garantir la millora de l’activitat turística i la preservació de l’entorn medioambiental de les Illes Balears.

El fons esmentat es nodrirà de les aportacions obtingudes mitjançant la recaptació de l’impost sobre estades a empreses turístiques d’allotjament.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquesta Llei s’haurà d’aplicar en tot el territori de les Illes Balears.

Article 3. Tractats i convenis

El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i convenis internacionals que hagin passat a formar part de l’ordenament jurídic espanyol.

Article 4. Compatibilitat i incompatibilitat amb altres exaccions

El tribut regulat en aquesta Llei és compatible amb qualsevol altra exacció que s’exigeixi per finançar les activitats administratives encaminades a la conservació i millora del medi ambient.

TÍTOL PRIMER

Impost sobre les estades a empreses turístiques d’allotjament

Article 5. Naturalesa de l’impost

L’impost sobre estades a empreses turístiques d’allotjament és un tribut directe i propi de les Illes Balears, que grava les estades de les persones físiques realitzades a empreses d’allotjament, la recaptació de les quals quedarà afectada al finançament de polítiques a què es refereix l’art. 1 d’aquesta Llei.

Article 6. Objecte de l’impost

L’impost sobre estades a empreses turístiques d’allotjament té per objecte, en els termes establerts en aquesta Llei, el gravamen sobre les estades realitzades en empreses turístiques, sigui quina en sigui la seva residència, sempre que els seus establiments estiguin situats en el territori de les Illes Balears.

Article 7. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de l’impost les estades fetes pel contribuent, comptades per dies, en els establiments de les empreses turístiques d’allotjament situats en el territori de les Illes Balears.

2. Als efectes d’aquesta Llei, tenen la consideració d’empreses turístiques d’allotjament:

a) Els hotels d’1,2,3,4 i 5 estrelles.

b) Els hotels apartaments d’1,2,3,4 i 5 estrelles.

c) Els apartaments turístics d’1,2,3,4 i 5 claus.

d) Els habitatges turístics de vacances.

e) Els càmpings o campaments de turisme.

f) Els hotels rurals.

g) Els establiments de turisme d’interior i els d’agroturisme.

h) Els altres establiments que, d’acord amb la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears, tinguessin la consideració d’empresa turística d’allotjament.

i) Aquells a qui per llei les sigui atribuïda aquesta condició.

3. Tenen també, als efectes d’aquesta Llei, la consideració d’empreses turístiques d’allotjament, aquelles persones físiques o jurídiques que duen a terme l’activitat d’arrendament de béns immobles , i presten addicionalment serveis complementaris propis d’establiment hoteler, com es determinarà reglamentàriament.

Article 8. Excepcions

En restaran exemptes les estades de nins amb edat compresa entre zero i dotze anys.

Article 9. Subjecte passiu

1. Són subjectes passius de l’impost a títol de contribuents, totes les persones físiques que facin l’estada a les empreses d’allotjament a què es refereix l’article 7 d’aquesta Llei.

2. Té la consideració de substitut del contribuent i està obligat a acomplir les obligacions materials i formals establertes en aquesta Llei i en les disposicions que la desenvolupen, les persones físiques i jurídiques, com també les entitats que no tenen personalitat jurídica a què es refereix l’article 33 de la llei general tributària, que siguin titulars de les empreses que exploten els establiments, a què es refereix l’art. 7 d’aquesta Llei.

Article 10. Responsables

Respondran solidàriament de l’ingrés dels deutes tributaris corresponents a les quotes reportades pels contribuents, les persones o entitats que contracten directament, mitjançant amb les empreses i establiments a què es refereix l’art. 7 i que satisfacin per compte dels contribuents les estades que contractin.

En aquests supòsits, es presumeix que la persona o entitat intermediària actua com a representant del contribuent, n’assumeix les obligacions tributàries i es pot adreçar en les condicions que reglamentàriament es determinin, el substitut contra aquest, per tal d’exigir el pagament del tribut.

Article 11. Base imposable

1. La base imposable està constituïda pel nombre de dies de què consta cada estada, en els establiments a què es refereix l’art. 7 d’aquesta Llei.

2. Per dia, s’entendrà el període horari que va de les 12'00 h. del migdia fins a les 12 h del dia següent. En cas d’una estada inferior a aquest període, es prendrà com un dia.

3. La determinació de la base imposable es durà a terme a través dels règims següents:

a) Estimació directa, que s’aplicarà com a règim general.

b) Estimació objectiva, que es regularà reglamentàriament d’acord amb les normes següents:

PRIMERA. Els substituts del contribuent que reuneixin les circumstàncies previstes en les normes reguladores d’aquest règim, determinaran la base imposable d’acord amb aquest règim, llevat que renunciïn a aplicar-lo, en els termes que reglamentàriament s’estableixin.

SEGONA. Per a l’estimació de la base imposable en el règim d’estimació objectiva, podran utilitzar-se entre d’altres, els següents signes, mòduls o índexs: el tipus i la categoria d’establiment; el període d’obertura, la temporada o estació en què l’establiment romangui obert; el grau d’ocupació; i la localització geogràfica de l’establiment dins el territori de les Illes Balears.

c) Estimació indirecta, que s’aplicarà d’acord amb el que disposa la Llei 230/1963, de 28 de desembre, general tributària.

En l’estimació indirecta, s’hauran de tenir en compte preferentment els signes, índexs o mòduls, establerts per a l’estimació objectiva, quan es tracti de contribuents que hagin renunciat a aquest darrer règim de determinació de la base imposable.

Article 12. Quota tributària

L’impost s’exigirà per aplicació d’una quota fixa d’acord amb la tarifa següent:

Classe d’establiment i categoria

Hotels i apartaments de 5 estrelles 2 EUROS/dia estada

Hotels i apartaments de 4 estrelles 1 EUROS/dia estada

Hotels i apartaments de 3 estrelles 1 EUROS/dia estada

Hotels i apartaments de 2 estrelles 0,5 EUROS/dia estada

Hotels i apartaments d’1 estrella 0,5 EUROS/dia estada

Apartaments turístics de 4 claus 2 EUROS/dia estada

Apartaments turístics de 3 claus 1 EUROS/dia estada

Apartaments turístics de 2 claus 1 EUROS/dia estada

Apartaments turístics d’1 clau 0,5 EUROS/dia estada

Habitatges turístics de vacances 1 EUROS/dia estada

Arrendament de béns amb serveis complementaris 1 EUROS/dia estada

Càmpings o campaments de turisme 0,75 EUROS/dia estada

Hotel rural 1 EUROS/dia estada

Hotel d’interior 1 EUROS/dia estada

Agroturisme 0,25 EUROS/dia estada

Article 13. Meritació

L’impost es meritarà amb cada estada duta a terme per dia o fracció, en els establiments a què es refereix l’art. 7.

Article 14. Exigibilitat

1. El substitut haurà d’exigir l’impost al contribuent en iniciar l’estada; el contribuent estarà obligat a satisfer-ne l’import.

2. L’ exigència de l’impost s’haurà d’efectuar en factura o document anàleg per cada contribuent, i s’hi haurà d’indicar separadament la base imposable i la quota aplicada.

3. Reglamentàriament s’establiran els requisits i el contingut d’aquesta factura o document, com també els supòsits en què aquesta obligació, de caràcter documental, podrà ser substituïda per una altra o, si escau, suprimida.

Article 15. Gestió

1. El procediment de gestió d’aquest impost es durà a terme mitjançant declaració-liquidació que haurà de presentar el substitut del contribuent.

2. Amb aquesta finalitat, el contribuent, en els termes que reglamentàriament es determinin, haurà de declarar els elements constitutius del fet imposable i correspon al substitut, la liquidació, l’ingrés i la presentació d’aquesta declaració, en els llocs i terminis que reglamentàriament s’estableixin.

3. Tant la declaració tributària, com la liquidació i l’ingrés dels deutes, s’haurà de formalitzar en els documents que reglamentàriament es determinin.

4. No obstant això, quan la base imposable es determini en règim d’estimació objectiva es podrà establir reglamentàriament la gestió del tribut mitjançant liquidació per ingrés directe amb la declaració prèvia, si escau, del substitut del contribuent.

TÍTOL SEGON

Gestió i inspecció

Article 16. Comprovació i inspecció

La gestió, la comprovació i la inspecció del compliment de les obligacions establertes en aquesta Llei, com també la imposició de les sancions procedents, correspon a la Conselleria d’Hisenda i Pressuposts.

Article 17. Infraccions i sancions

Les infraccions tributàries seran qualificades i sancionades d’acord amb el que disposa la llei general tributària i les altres disposicions complementàries o concordants, que regulen la potestat sancionadora de l’Administració pública en matèria tributària.

TÍTOL TERCER

Recursos

Article 18. Recursos

Contra els actes administratius en aquesta matèria es podrà interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició o, directament, reclamació davant els òrgans economicoadministratius de les Illes Balears.

TÍTOL QUART

Destinació

Article 19. Destinació

1. La recaptació de l’impost sobre estades en empreses turístiques d’allotjament, deduïts els costs de gestió, es destinarà a la dotació del fons per al finançament d’actuacions, que permetin garantir la millora de l’activitat turística, la preservació del medi ambient i el manteniment del paisatge natural i agrari de les Balears i en concret les següents:

- Remodelació i rehabilitació de zones turístiques.

- Recuperació de recursos i espais rurals i naturals: adquisició, gestió i posta en valor.

- Posta en valor de recursos patrimonials de rellevància social, cultural i turística.

2 . Correspondrà al conseller competent en matèria de turisme, la selecció i la proposta dels projectes o actuacions que s’hagin de finançar amb el fons a què fa referència l’apartat anterior. Una vegada seleccionats i amb l’informe preceptiu que se n’hagi sol·licitat al Consell Assessor del Turisme de les Illes Balears, el conseller competent en matèria de turisme n’elevarà la proposta a la Comissió Interdepartamental del Turisme, perquè l’aprovi o la denegui.

Disposició transitòria única. Aplicació del règim d’estimació objectiva de la base imposable de l’impost

1. Els signes, mòduls i índexs que hagin de ser aplicats durant el primer bienni per determinar la base imposable de l’impost, en règim d’estimació objectiva es fixaran i publicaran abans del 1 de gener del 2001.

2. Reglamentàriament s’establirà el termini perquè els titulars d’empreses d’allotjament, en el territori de les Illes Balears, puguin renunciar abans de l’1 de gener de 2001 al règim d’estimació objectiva de la base imposable de l’impost.

L’acolliment a què es refereix el paràgraf anterior haurà de constar en el document, el model del qual aprovi amb aquesta finalitat la Conselleria d’Hisenda i Pressuposts, el qual s’haurà de presentar en el lloc que es determini reglamentàriament.

Disposició addicional única. Comissió mixta d’avaluació

1. La Comissió Mixta d’Avaluació té com a funció principal formular la proposta de signes, mòduls i índexs que ha de fixar el conseller d’Hisenda i Pressuposts per determinar la base imposable en règim d’estimació objectiva.

2. La Comissió Mixta d’Avaluació, la composició, el règim de funcionament, les funcions i altres aspectes de la qual s’hauran d’establir reglamentàriament, està integrada per dos representants de la Conselleria de Turisme i dos de la Conselleria d’Hisenda i Pressuposts, com també dos representants per les organitzacions empresarials més representatives en aquesta Comunitat Autònoma dels sectors de l’allotjament.

3. La proposta que formuli la Comissió Mixta d’Avaluació es fonamentarà en informes i estudis econòmics dels sectors afectats. Quan es donin circumstàncies excepcionals que el justifiquin, la Comissió Mixta d’Avaluació podrà proposar la revisió dels signes, mòduls i índexs ja fixats, abans de la finalització del període de vigència.

Disposició final primera. Habilitació a la Llei de pressuposts generals

La Llei de pressuposts generals de les Illes Balears podrà modificar les tarifes de l’impost regulat en aquesta Llei.

Disposició final segona. Desenvolupament reglamentari

Es faculta el Govern de les Illes Balears i el Conseller d’Hisenda i Pressuposts a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per tal de desenvolupar i aplicar aquesta Llei.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

L’impost regulat en aquesta Llei entrarà en vigor el dia següent de publicar-se en el BOIB; no obstant això, s’exigirà amb quota zero fins l’1 de gener de 2001.