actuabal2

Els pagesos surten al carrer

Les causes de la convocatòria de la manifestació del dissabte 29

Són diverses les causes que provocaren la convocatòria de la manifestació posteriorment coneguda com "La tractorada", però el detonant fou la insensibilitat i, fins i tot, el menyspreu, dels responsables del Govern i, molt especialment de les conselleries d’Agricultura i Medi Ambient, cap el sector agrari i els que cuidam del sòl rústic i del medi natural.

Hem elegit només tres exemples d’entre les desenes que s’han produït en els darrers mesos:

1- En el mes de novembre sol·licitàrem una entrevista amb el president Antich. No ens contestà fins que va estar engegada la citada manifestació.
2- En el mes d’agost s’iniciaren una sèrie d’esdeveniments que estan portant a la desaparició del sector de la llet. En aquell moment es va sol·licitar una entrevista amb el conseller d’Agricultura (Joan Mayol), per demanar la seva intervenció. El conseller no només s’hi va negar, sinó que aprofità per anunciar als presents la desaparició del Pla Proagro, manifestant que "havien d’anar pensant si tenia sentit produir llet a Mallorca".
3- La consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, no ha volgut mai explicar els afectats pels parcs que vol crear en quina forma els afectarà aquesta declaració.
L’anterior Govern havia ens havia estret i ens havia ignorat, però no és comparable amb la situació actual en la qual se’ns ofega i se’ns menysprea.

El sector agrari avui
El sector agrari ha estat tradicionalment productor d’aliments i, en fer feina damunt la terra, és el més antic i millor cuidador del món natural. El sector agrari és imprescindible a qualsevol societat i la seva desaparició provocaria danys irreparables. I més en la nostra en què cuida del 80 per cent del territori que llavors aprofita, d’una o una altra manera, la resta de la societat. Aquest sector es troba dins d’un profund canvi a escala europea, però a les nostres illes es troba prop de la desaparició. La situació a les nostres illes té la més profunda causa en la peculiar estructura productiva de la nostra comunitat i en ho haver sabut compaginar un sector terciari hiperdesenvolupat amb una activitat agrària de molt poca rendibilitat. Tot això ha portat a una situació estructural molt complexa i difícil. En aquests darrers mesos les dificultats del nostre sector s’han agegantat d’una forma impensable. Això és degut a:
1- La ceguera del nostre Govern amb una sequera que, afegida a un any anterior molt dolent, està portant a tenir el pitjor any agrícola en els darrers 60 anys, i que produeix un mal enorme a tots els sectors, però molt especialment al dels cereals que quedarà a una situació de fallida econòmica.
Per la sequera i per la miopia del Govern avui es valoren els danys següents:
- El sector dels cereals registrarà pèrdues de 2.276 milions de pessetes només a l’apartat de rendiments del gra. No es té en compte la pèrdua en forratges ni en el sector de la palla.
- El sector oví-porcí té un sobrecost (menjar pels animals) de 2.710 milions.
- El sector vacuno a passat en pocs anys de 16.000 caps a les actuals 6.500. Tindrà un sobrecost per la manca d’aliments de 533 milions de pessetes.
- Boví per engreixar. La manca de palla produirà un sobrecost de 72 milions. Fruits secs. S’ha perdut al voltant d’un 30% de la cuita. Les pèrdues (pels danys als arbres i a les plantacions recent fetes) s’incrementaran molt significativament en els propers anys.
2- Una política medi ambiental excessivament agressiva i intervencionista amb tendència a crear parcs naturals i a imposar normatives que limiten en excés l’activitat privada i que no compten amb el consens dels afectats que s’arriben a qüestionar si té sentit continuar tenint cura de quelcom que, per raó de haver-ho fet, se’ls hi vol prendre amb limitacions inadmissibles els seus drets en funció d’una errònia política medi ambiental. Tot això ens va portar a manifestar-nos el passat dia 29.

Què volem?
1- Un canvi profund en la política que afecta el sector agrari, el medi natural i el sòl rústic.
2- El compromís del Govern de fer-se càrrec de les pèrdues patides pel sector a causa d’una sequera excepcional i que assumeixin la necessitat d’una nova política amb les assegurances agràries per als propers anys.
3- El pagament immediat de les quantitats que reté la Conselleria d’Agricultura (Proalfa 99 i 2000, Proagro, Foners, Oví, etc), i l’avanç de les ajudes del 2000.
4- El compromís del Govern al Parlament que no es farà cap parc sense comptar amb el consens del afectats.
5- La reforma de la legislació que afecta al sòl rústic per adequar-la a les exigències constitucionals i al respecte de l’activitat privada.
6- Solucions consensuades amb els afectats pels parcs ja existents (especialment Mondragó) i amb els afectats per les Àrees Naturals d’Especial Interès.
7- Tampoc no volem l’ecotaxa, però exigim que si s’arriba aprovar, es destini directament al sector rural en la mateixa proporció que el sector rural té cura del territori i del medi natural.
8- Un règim especial per als productes agrícoles que reconegui el cost de la insularitat.
9- Un plantejament consensuat per a la comercialització dels productes agraris que impedeixi que productes com la llet i les taronges (amb un preu d’entre 20 i 23 pessetes) suposin continues pèrdues.

Maig de 2000
Butlleti Agropecuari de la Federació
Agrícola i Ramadera Balear

Portada

Perquè se li diu Ecotaxa, si és un impost?

Actualidad

Editorial

Valoración y alternativa de los sectores empresariales respecto a la “Ecotasa”

CAEB ante el proyecto de Impuesto Turístico

Asociación de Restauración de Menorca

“Joan Bufí: "Será el hotelero quien pague la ecotasa, no el turista”

Empresa al dia

Esborrany del "Impost sobre estades en empreses turístiques d'allotjament tendent a la dotació del fons per a la millora de l'activitat turística i la preservació del medi ambient"

“El compromiso de las empresas”