Bartomeu Bestard, President de les instal·lacions nàutiques, explica la situació del sector després de la rissaga

L’Associació d’Instal·lacions Nàutiques Esportives de les Illes Balears (ANADE), presidida per Bartomeu Bestard Figuerola (Inca, 1960) fins a l’any 2004, està formada per gairebé 40 instal·lacions nàutiques, 22 clubs nàutics i 17 ports esportius, que donen feina a unes 500 persones. Aquestes empreses facturen uns 80 milions d’euros (uns 13.300 milions de pessetes). El màxim responsable d’ANADE preveu per a l’exercici el manteniment d’aquest nivell d’ingressos, tot i que l’evolució de l’economia alemanya pot reduir aquesta xifra.

Heu quantificat les pèrdues causades per la rissaga?
Les pèrdues ascendeixen als 250.000 euros (uns 42 milions de pessetes), segons les dades actuals.

Quantes embarcacions i quines instal·lacions es veren afectades?
Al voltant d’un centenar d’embarcacions s’han vist afectades per la rissaga. Les infrastructures del port de Maó i del Llevant de Mallorca són les que han patit amb major virulència els efectes del seisme.

S’havia produït qualque situació semblant amb anterioritat a les Illes Balears?
D’aquest tipus i magnitud, que tinguem constància, no se n’havia produïda cap mai. Cal recordar que aquesta rissaga l’ha causada un terratrèmol. És diferent a les que periòdicament es produeixen al port de Ciutadella.

Altrament, quina problemàtica hi ha al voltant de les noves concessions de clubs nàutics?
Des d’ANADE sempre hem defensat el model jurídic de la Llei de Ports Esportius de Catalunya, que preveu que els concessionaris que tinguin una òptima gestió de la concessió la continuïn. Aquest fet dóna seguretat jurídica al concessionari i als usuaris d’aquestes instal·lacions. Pensam que es necessària l’existència d’una Llei de Ports Esportius que fixi el marc jurídic d’aquest sector. Dissortadament, tot i tenir transferida la competència sobre ports esportius, aquesta llei encara s’ha de desenvolupar a les Illes Balears, mentre que la majoria de les altres autonomies ja l’han promulgada.

Quantes instal·lacions nàutiques esportives són necessàries a l’arxipèlag balear?
Inicialment, ANADE aposta per l’ampliació dels actuals clubs nàutics i dels fondejos, els quals han d’estar sota la gestió d’aquests mateixos clubs nàutics; per la creació d’espai destinat a marines seques; i per la reorganització dels amarraments, amb una orientació cap a la nova tipologia i grandària de les embarcacions, que ha anat evolucionant els darrers anys.

I pel que fa al nombre d’amarraments?
Es palès el desequilibri actual existent entre el nombre d’embarcacions i el nombre d’amarraments. Així mateix, el sector de compra-venda d’embarcacions i del xàrter nàutic està condicionat per aquesta manca d’amarraments. Tot i que abans caldria fer una anàlisi al detall, sota els nostres càlculs, hi ha una necessitat d’uns 5.000 amarraments nous, que representaria un 25 per cent més de l’oferta actual. Aquests amarraments es podrien fer ampliant les actuals instal·lacions. Així se solucionarien els problemes de manca de capacitat que pateix el sector en aquests moments.

Palma està preparada per acollir la Copa Amèrica de Vela i les proves nàutiques de Madrid-Olimpíada 2012?
És possible i desitjable. Palma té totes les condicions necessàries per acollir aquests dos esdeveniments. La consecució de la Copa Amèrica de Vela no tan sols tindrà el valor d’una gran promoció mediàtica de les Illes Balears, sinó que farà créixer i consolidar la indústria nàutica illenca. En aquests moments, la indústria nàutica balear ja és molt important, però amb l’organització d’aquesta fita esportiva mundial s’aconseguiria donar un fort impuls per diversificar l’economia illenca i per consolidar un nou model industrial, la qual cosa es reflectiria percentualment de manera molt important en el PIB de l’arxipèlag balear.

Com valora ANADE el pas de l’esquerra i del nacionalisme pel Consolat de Mar?
Malauradament, no podem dir que el Govern del Pacte de Progrés hagi fet res en benefici del nostre sector, ni en l’àmbit legislatiu ni promocional. No ens ha tingut en compte per res. Tot i això, ens consta que membres integrants del Pacte haguessin estat més proactius a favor del sector. Finalment, han estat altres integrants del Pacte els qui han determinat aquesta situació de manca d’enteniment. La política del Pacte ha estat la "política del no". Pel que fa a l’àmbit legislatiu, el Decret d’Autorització d’Amarraments de Gestió Pública, desenvolupat per la Conselleria de Medi Ambient, no ha representat cap avantatja per als usuaris d’amaraments públics. Ha suposat una complicació administrativa més. I com a colofó què dir de la Moratòria! Després d’una dècada llarga sense fer cap port nou, fixa un termini de tres anys més sense donar resposta a la demanda, que no tan sols és del sector, sinó de la pròpia societat, que té un interès legítim per gaudir de la navegació esportiva, la qual cosa que ara està coartada.

Quins projectes us agradaria que desenvolupàs el Govern Matas?
Que fixi un marc jurídic pel nostre sector. Indubtablement que aixequi la moratòria que permeti un creixement raonable de l’oferta d’amarraments. Que recuperi el diàleg amb el sector. Que emprengui l’adequada promoció, com fan totes les autonomies i països que tenen oferta nàutica, per donar el total suport a la Copa Amèrica de Vela i a la subseu olímpica. Que recuperi i augmenti el suport a les competicions nàutiques que es desenvolupen a les Illes Balears. I que ajudi econòmicament tot el ram amb la implantació i manteniment dels sistemes de protecció mediambiental, amb la resolució de qüestions com la recollida selectiva de bengales, que actualment roman sense resoldre.