Pau Collado, President d’aquest emprenedors a Balears, ens mostra les renovades expectatives de futur

L’Associació Independent de Joves Empresaris de les Illes Balears (AIJEIB) està formada per 364 membres, d’entre 18 i 40 anys, dels quals el 31 per cent són dones. Fins a l’any 2004, Pau Collado Serra (Palma, 1972) és al capdavant d’aquesta agrupació, a la vegada desenvolupa les tasques de secretari d’Organització de Confederació d’Associacions de Joves Empresaris de l’Estat espanyol i les funcions de secretari general de l’Associació Iberoamericana de Joves Empresaris. El president d’AIJEIB analitza la situació econòmica postelectoral de l’arxipèlag balear.

Com afecta a l’emprenedor illenc l’actual crisi econòmica conjuntural?
En els darrers anys, cada mes s’ha produït el tancament de tres empreses producte del cicle econòmic negatiu que travessam. Per norma general, dins l’associació, les baixes que patíem quasi mai no eren fruit de la desaparició de la societat. Tot i mantenir-se el ritme de creació de negocis dels darrers anys, no ha estat suficient per compensar la cadència de fallides.

La solució rau en obrir-se cap al mercat exterior?
És una via. Vull subratllar que un 40 per cent dels nostres associats desenvolupa part de la seva activitat empresarial fora de les fronteres de les Illes Balears, dins l’àmbit de l’Estat espanyol i de la resta del món. Aquest és un dels punts que volem potenciar encara més. Enguany, hem participat en dues missions comercials, una a Xile i l’altra als Estats Units. A més a més, el primer cap de setmana de juliol organitzarem una trobada a Palma amb els 15 presidents dels Joves Empresaris d’Iberoamèrica.

Recomanau que es retardi la posada en marxa de nous projectes?
En absolut. La lectura que feim és que els moments de crisi conjuntural són també períodes d’oportunitats. Hi ha gent jove que té visió de futur, analitza la situació i veu forats dins el mercat per dur a terme els seus projectes, atès el fet que aprofiten la manca de capacitat de reacció de mitjanes i grans empreses.

Quin sector pateix més aquesta recessió?
Sens dubte, el ram de serveis. En especial, aquells negocis que depenen de l’externalització de serveis d’altres empreses. Aquest és el perfil bàsic del nostre associat. És un efecte directe de la reducció de costs empresarials.

El canvi polític al Consolat de Mar potenciarà la recuperació econòmica?
Tenim un pressentiment de sortida d’aquesta inestabilitat. Tal vegada tenim masses esperances dipositades en la gestió i en l’impuls del nou Govern Matas. Tot i això, hi ha un factor importantíssim a subratllar que és el psicològic. L’empresari torna a tenir un esperit positiu i constructiu per iniciar tota una sèrie de reformes estructurals pel que fa al model turístic i d’altres. Aquest tarannà era inexistent fa tan sols un mes.

Quin balanç féu d’aquests quatre anys de Govern de Progrés?
Fa quatre anys s’obrí una expectativa de canvi i de renovació dins l’Executiu balear. Des de Joves Empresaris, aquesta alternança ens semblava bé. A mesura que els anys de govern han passat, allò que recriminam al Pacte de Progrés és la seva manca de valentia per prendre decisions que haguessin solucionat les males relacions amb el sector empresarial o haguessin aturat l’ecotaxa, entre d’altres. En canvi, cal reconèixer la bona tasca realitzada pel que fa a les transferències d’educació i la immersió de la llengua catalana, duta a terme sense grans traumes i no creim que es canviï molt aquesta política, tot i que es vulgui donar la possibilitat del bilingüisme. També cal felicitar-lo per la correcte gestió del transport públic.

Què ha incomplert l’Executiu Antich amb Joves Empresaris?
Demanàrem la continuació del pla específic d’autoocupació encetat amb l’anterior Govern Matas. D’aquesta manera, s’hauria evitat la duplicació d’esforços. Això no ha estat possible per la manca d’un interlocutor concret i la dispersió de conselleries. Hem tingut una bona interlocució amb la Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria, però ha estat molt complicat arribar a acords concrets per desenvolupar feines concretes. Per exemple, volíem desenvolupar una missió comercial a Malta i no ha estat possible.

Què reclamau al nou Govern Matas?
Li demanam un plantejament seriós d’enteniment amb les organitzacions empresarials. I a l’hora de prendre decisions polítiques transcendentals que no ho faci mai mitjançant un enfrontament visceral amb les organitzacions empresarials bàsiques i prioritàries dels sectors afectats. També volem que es prenguin una sèrie de decisions polítiques respecte de les grans inversions en infrastructures i carreteres.

I en especial per Joves Empresaris?
La constitució d’un viver d’empreses de serveis que funcioni sota un pla ordenat. El mal funcionament d’allò que tenim ara al Parc Bit i a Inca s’ha de solucionar.