"Cada estiu hi ha una vintena d’equips estrangers treballant simultàniament a ca nostra"

El president de la recent creada APAIB (integrada a CAEB), Jaume Bordoy, ens dóna a conèixer les mancances d’aquest sector

Jaume Bordoy Oliver (Felanitx, 1963) serà el president de l’Associació d’Empreses Productores Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB), creada el mes de gener d’enguany, fins al 2007. Aquesta entitat engloba vint societats que donen feina a 250 persones i facturen al voltant dels quatre milions d’euros anuals (665.544.000 pessetes).


Els treballadors per compte pròpia formen part de l’APAIB?
No, perquè qualsevol persona que sigui càmara pot fer-se autònom i viure durant una temporada d’aquesta feina. En canvi, una empresa implica una major inversió, responsabilitat, continuïtat i estabilitat. I és això el que volem per al ram audiovisual de l’arxipèlag balear.

Quins són els vostres nínxols de mercat?
La nostra activitat és molt atípica. És difícil de mesurar i quantificar perquè abraçam un ventall molt ample. Dins el sector audiovisual feim qualsevol cosa, des d’una falca de ràdio, una sessió fotogràfica, fins a una pel·lícula de cinema.

El sector públic és el vostre principal client?
És el que permet a les empreses audiovisuals produir un producte de més qualitat. Els encàrrecs públics són els que ens aporten més doblers. En aquest sentit, al sector públic hem d’afegir el de la publicitat.

Participau en les produccions estrangeres que es realitzen a les Illes Balears?
Intentam cobrir les necessitats de les produccions externes que trien l’arxipèlag balear com a plató. Tot i això, és necessari està molt ben preparats des del vessant humà i tècnic. Ens posen el llistó molt alt. Per aquesta raó, les empreses audiovisuals de les Illes Balears demanam una oferta de feina interna i estable que ens garanteixi obtenir una qualificació humana i un equip tècnic al mateix nivell que el forani. Aquest és l’únic camí per accedir a les produccions estrangeres.

Quina mitjana anual de produccions forànies venen a rodar a l’arxipèlag balear?
En el decurs de la temporada d’estiu podem trobar, de manera simultània, una vintena d’equips d’empreses audiovisuals estrangeres treballant a ca nostra: fotografia, publicitat, televisió, cinema, entre d’altres.

L’acord entre la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i el Govern de les Illes Balears (GIB) per intercanviar i comprar productes audiovisuals catalans i illencs, com us afecta?
La primera impressió va ser molt bona. Ara bé, tal i com s’han anat desenvolupant les coses, ja no ens agrada tant. Televisió de Catalunya (TVC) té un conveni amb la Generalitat de Catalunya per finançar audiovisuals elaborats per productores privades catalanes. Per contra, TVC no té cap dotació econòmica per adquirir audiovisuals realitzats per empreses balears. Per tant, si el GIB no fa el mateix, fet improbable, aquest acord ha estat perjudicial per nosaltres. TVC rebutja la compra de productes audiovisuals illencs, perquè el seu conveni tan sols cobreix el territori català.

L’Executiu balear ha formalitzat un conveni semblant al català?
El GIB, en concret, Vicepresidència i la Conselleria d’Educació i Cultura, ni ha firmat ni ha signat cap conveni semblant al de la Generalitat de Catalunya. Sense aquest acord, TVC no comprarà cap producte audiovisual procedent de l’arxipèlag balear. En teoria, el vicepresident i conseller d’Economia, Comerç i Indústria, Pere Sampol, ens va prometre que el passat mes de març s’hauria posat en funcionament aquest acord amb una dotació de 120.202,42 euros (20 milions de pessetes). Encara ho esperam.

Aprovau la proposta del vicepresident Sampol per crear la televisió autonòmica balear a partir de les emissores locals i municipals?
En primer lloc, des d’APAIB creim que es necessària la posada en marxa d’una televisió autonòmica a les Illes Balears per diferentes raons: tenim una llengua i una cultura pròpies, revitalitzaria, posaria al dia i faria competitiu el sector audiovisual illenc amb la resta d’Espanya, i a més som l’única comunitat rica de l’Estat espanyol que no en té. En segon lloc, sabem que l’arxipèlag balear no pot suportar ni la despesa ni la infrastructura d’una televisió autonòmica tipus TVC o ETB. Creim correcte i viable el projecte que es proposa des de Vicepresidència i el PSM-EN. Cal dir que m7 Televisió de Mallorca i Canal 4 ja han ofert al GIB, de manera conjunta, el servei d’Informatius, emissió i xarxa de distribució. Fins aquí el model del vicepresident Sampol ens sembla perfecte, però li demanam que per la resta de producció de programes es contracti empreses audiovisuals illenques.

De quina manera modificaria la situació actual?
Fins ara existeix una quota molt grossa de finançament públic destinada exclusivament a les televisions locals. Aquest fet ha provocat que les emissores locals produeixin programes a molt baix cost i de baixa qualitat, sense contractar productores. APAIB ha reclamat al GIB que separi els conceptes d’emissió i de producció. És a dir, que paguin les televisions per emetre i les productores per produir. Per què aquesta petició?. El GIB volia canalitzar la distribució de les produccions a través de les televisions, amb la qual cosa es tornaria a repetir la situació actual.

Quins mecanisme d’arbitri plantejau al GIB?
APAIB ha proposat al GIB que creï un departament per controlar la producció, inversió i qualitat, com també la distribució independentment de les televisions locals.

Algun dia s’arribarà a tirar endavant qualque model de televisió autonòmica a les Illes Balears?
En principi, haurem d’esperar que passin les eleccions autonòmiques i municipals del pròxim diumenge, dia 25 de maig. A partir d’aquest moment, siguin quin siguin els resultats, més tard o més d’hora qualque GIB posarà en marxa un tipus de televisió autonòmica a l’arxipèlag balear, perquè saben el poder que té sobre la població aquest mitjà de comunicació. APAIB pensa que no es durà a terme el projecte presentat pel vicepresident Sampol, ja que creim que el PSM-EN no té suficient poder de decisió dins el Pacte de Progrés per imposar el seu model de televisió autonòmica. A més a més, el PSIB-PSOE té una altra idea de televisió, totalment diferent a la imaginada pel PSM-EN. Si el canal autonòmic es fa des d’un govern en el que PSIB-PSOE pugui imposar el seu criteri, utilitzarà el seu vincle amb el grup mediàtic Prisa, com ja ha fet el PSOE a altres comunitats.