“La nostra previsió és retirar la moneda Pesseta, el març de 2002 i deixà pas a l’EURO”
El president de
l’Associació Balear d’Empreses de Seguretat,
Joan Amer, examina els nous reptes del sector
“La
substitució de la pesseta per l’euro serà
complicada
perquè no es pot preveure ni el ritme ni la sucursal
bancària
a la qual anirà cada persona a fer efectiu el
canvi”
“La patronal de la seguerat privada ofereix a les
centrals
sindicals un augment del 16 per cent per a l’any
2002”
L’entrada en
circulació de l’euro, la mancança de vigilants de
seguretat, les noves mesures d’accés a les
aeronaus, entre d’altres, són els desafiaments que
ha d’afrontar l’Associació Balear
d’Empreses de Seguretat (ABES), segons remarca el
seu president Joan Amer. Aquesta entitat es creà
l’any 1998 i està formada per Cosegur, Mevisa,
Prosesa, Trablisa i PYC. El sector de la seguretat
privada balear factura uns 3.400 milions de pessetes
anuals i la previsió de creixement per enguany se situa
al sis per cent.
L’arribada de
l’euro implica la substitució física de grans
contingents de monedes i bitllets pesseta per euro. Quins
problemes provocarà aquest canvi a les empreses de
seguretat especialitzades en el transport i custòdia de
fons?
El transport i la custòdia de fons només els duen a
terme dues empreses a les Balears, Prosegur i Trablisa.
La recollida de moneda i bitllet pesseta serà el procés
més complicat i laboriós pel que fa a la substitució
física de pessetes per euros en les entitats bancàries.
La complicació i la laboriositat rau en què ningú pot
preveure ni el ritm,e ni l’entitat, ni la sucursal a
la qual anirà cada persona a canviar les seves pessetes
per euros. Això pot col·lapsar les empreses de
segueretat, atès que els euros vénen comptats del Banc
d’Espanya, per tant tan sols s’han de repartir,
mentre que les pessetes s’han de comptar i preparar
abans de ser ingresades en el Banc d’Espanya. Per
aquesta raó, la distribució de moneda i bitllet euro
será menys treballosa perquè està molt més estudiada,
programada i treballada.
S’ha
enregistrat un augment de la demanda de serveis de
transport i custòdia de fons respecte de l’any
passat?
No. Afortunadament per a l’arxipèlag balear el
canvi físic de la pesseta per l’euro es programà
perquè es fes en temporada baixa, la qual cosa implica
que la demanda de seguretat privada per part del sector
turístic (aeroports, hotels, ...) minva
considerablement. Per tant, aquest excedent de recursos
els destinarem al transport i custòdia de fons, i així
podrem complir la nostra previsió de recollir tota la
moneda pesseta el març de 2002. En total a les Balears
es dedicaran 30 vehicles blindats, 90 vigilants i 150
comptadors de moneda per substituir la pesseta per
l’euro de les entitats bancàries.
Tot i trobar-nos en
la campanya turística d’hivern, els atemptats
terroristes del passat 11 de setembre a Nova York i
Washington han fet que AENA reclami una major quantitat
de vigilants de seguretat als aeroports illencs?
Efectivament ens han reclamat una major quantitat
d’efectius i els han tingut, però també s’ha
aplicat una millor adecuació als que eren ja allà.
S’han aplicat criteris de racionalització i
redistribució per cobrir amb les màximes garanties les
noves demandes de seguretat als aeroports balears. Durant
la temporada alta hi ha una dotació d’uns 150
vigilants de seguretat i ara es mantindrà entre 120 i
130 persones.
L’increment
dels controls de seguretat als aeroports, tant als
escànners com als arcs (filtres de passatgers), i
l’actuació immediata en cas d’un possible
delicte, superen les responsabilitats legals d’un
vigilant de seguretat?
La responsabilitat d’intervenció, com la resta
de funcions de seguretat dels aeroports, no és de la
vigilància privada, sinó que continua en mans de la
Guardia Civil, Això no ha canviat. La vigilància
privada tan sols fa la feina, però l’actuació i la
responsabilitat són de la Guardia Civil. El vigilant de
seguretat només immobilitza el subjecte i/o
l’objecte perquè acte seguit la Guardia Civil es
faci càrrec del cas.
Les noves mesures de
seguretat aeroportuàries provocarà un augment del
nombre de filtres de passatgers per evitar les llargues
coes?
No ens han informat d’un increment de la
quantitat de filtres de passatgers. El que sí ha canviat
és la distribució i col·locació dels filtres de
passatgers. Ara ja no són en línia, amb la qual cosa
s’ha guanyat en operativitat. Cal recordar que Son
Sant Joan és un dels aeroports model d’AENA i per
això es desplaça fins a Palma personal de seguretat
d’altres aeroports espanyols per estudiar la
configuració dels filtres de passatgers degut a la seva
gran operativitat. Tot i les actuals mesures de
seguretat, no hi ha coes, les quals només es produïren
els tres primers dies després dels atemptats als Estats
Units d’Amèrica. Tan sols ha augmentat la ràtio
d’espera entre viatger i viatger que passa pel
filtre. Abans era pràcticament immediat i ara han
d’esperar entre trenta segons i un minut.
Quin nombre de
vigilants de seguretat titulats hi ha en aquests moments
fent feina a les Illes Balears?
Actualment, en actiu, n’hi haurà entre 800 i
900. Cal matisar que hi ha molts vigilants de seguretat
que posseeixen la titulació oficial, però no treballant
en el sector de la vigilància privada. És a dir, són
d’excedència o fan feina a un altre ram de
l’economia balear, com la construcció o
l’hoteleria. Si sumam aquest col·lectiu a
l’anterior tindrem un conjunt d’uns 1.200
vigilants de seguretat.
Aquests efectius
són suficients per fer front l’actual demanda de
seguretat privada?
A les Balears hi ha manca de personal. Serien
necessaris entre 250 i 300 vigilants de seguretat més
per cobrir les nostres expectatives de creixement més
immediates.
Les dues academies
homologades de formació de vigilants de seguretat
existent a les Balears cobreixen aquestes expectatives?
Sens dubte, s’ha guanyat amb formació, però
s’ha perdut en operativitat. Una persona ha
d’invertir entre nou i deu mesos per aconseguir la
titulació de vigilant de seguretat. Aquest és el
període comprès entre la seva formació i la
tramitació final del títol. Aixó provoca que el nombre
de vigilants de seguretat que surten anulament de les
academies, entre 100 i 150, són insuficients per fer
front a la demanda actual de treball, ja que no tots es
decideixen finalment per treballar en aquesta professió.
A més a més tenim un altre problema afegit, el sector
de la seguretat privada a l’Estat espanyol no pot
contractar immigrants, mentre que l’Exèrcit pot
fer-se amb els serveis de ciutadans nascuts a
Sud-Amèrica. Només poden ser habilitats com a vigilants
de seguretat espanyols o comunitaris. Tot i això, si una
empresa de seguretat obta per contractar un ciutadà
comunitari, els problemes burocràtics
d’homologació, des dels estudis escolars fins a la
titulació de vigilant de seguretat del seu país
d’origen, és tan llarga que es deixa de banda
aquesta possibilitat.
El 31 de desembre
d’enguany finalitza la vigència del conveni de
seguretat privada. Quines condicions sociolaborals
ofereix la patronal als sindicats per signar el nou
acord?
Actualment un vigilant de seguretat cobra 1,812
milions de pessetes anuals amb una jornada laboral de 40
hores setmanals. La plataforma que ofereix la patronal de
la seguerat privada a les centrals sindicals conté un
augment del 16 per cent per a l’any 2002. Un 14 per
cent s’aplicaria al sou base i la resta per
compensar els complements salarials. A les hores
extraordinàries aplicaríem un increment del 10 per
cent.
3, 2,
1... EURO!
El EURO, nuestra moneda
Balears y Madrid. El peso de la diferencia política
Actualidad
Programa HÀBITAT 2001: superades les expectatives de l'organització
ASAJA-BALEARS organiza las primeras jornadas sobre aplicaciones transgénicas en la agricultura
Jornadas de gestión de la prevención de riesgos laborales
El control de ruidos en Sant Lluís: una cuestión de sentido común
Nuevos enfoques y proyectos de futuro
Empresa al dia
Proyecto de Presupuesto Ordinario del Consell de Menorca para 2002
Formación
Entrevista
“La nostra previsió és retirar la moneda Pesseta, el març de 2002 i deixà pas a l’EURO”
Euro Info Centre
L’Euro: la nostra millor Empresa
Actualidad Telemática
La estadística como herramienta de trabajo
Full Econòmic
[Actualidad
CAEB | Empresa
al dia |
Formación |
Telemática
Asociaciones |
Entrevista |
Hemeroteca |
Euro
Info Centre |
Portada]
