Teófilo Fernández, president de lAssociació Empresarial de Fabricants de Software de Balears LAssociació Empresarial de Fabricants de Software de Balears, denominada GRUP SOFT BALEAR, es va constituir a principis de 2000 i des de fa uns mesos està vinculada a la CAEB. Lintegren 26 empreses, amb una facturació global aproximada per a aquest any de 4.000 milions de pessetes, una inversió en investigació i desenvolupament de 400 milions i una plantilla de 350 empleats. Daquestes empreses, un 30 per cent té una antiguitat superior als deu anys mentre que la resta té una mitjana de set anys. El GRUP SOFT BALEAR va néixer en resposta duna sèrie de mancances i la necessitat de buscar-ne una solució. Desconeixement institucional, manca de personal qualificat o pirateig són algunes de les problemàtiques del sector. A més, aquesta associació també es va constituir amb la voluntat de ser un distintiu de qualitat. En primer lloc, tal i com explica el seu president, Teófilo Fernández, les empreses de software topen amb la inexistència dun epígraf determinat a lhora de sol·licitar ajudes. Això, que safegeix al gran desconeixement institucional respecte a tipus dempreses, dificulta que aquestes empreses obtenguin fons per invertir en I+D, una eina bàsica per a la competitivitat daquest sector. Un altre aspecte és la manca de personal qualificat. En aquest cas, la problemàtica no es restringeix a les Balears sinó que és generalitzada. Un primer pas per començar a adaptar loferta acadèmica a les necessitats empresarials és el conveni signat el 31 doctubre entre la Universitat de les Illes Balears i el GRUP SOFT BALEAR. Tampoc és restringit a les Balears el pirateig. Tal i com explica Teófilo Fernández, els empresaris de software són visionaris que arrisquen molts de doblers, perquè la creació dun producte no és una casualitat, són hores de feina i molta inversió. Llavors sha de lluitar molt fort per introduir-lo en el mercat i una de les espases que tenim a sobre són les còpies pirata. Daquí la necessitat, de conscienciar als usuaris, consumidors, empresaris de la importància dadquirir software legal. Potser el desconeixement de la tasca dels empresaris de software de les Illes no es limita a les institucions sinó que socialment es té poca consciència de què aquí hi ha una sèrie dempresaris que han apostat per la qualitat, que han començat a sortir fora. Com a exemples, lèxit duna recent missió comercial a Mèxic de fet el mercat sudamericà es posiciona com un dels més importants- o el fet que software balear ja es tradueixi a làrab o que estigui a punt dexportar-se a lÍndia. Tal i com, explica Fernández "aquí hi ha empreses que parlen de tu a tu a multinacionals duna envergadura impressionant i el seu software està considerat a nivell mundial com un dels millors". Aquesta activitat exportadora és incipient i, en aquest nivell, des de lassociació sagraeix el suport de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, sobretot, i també de lInstitut de Desenvolupament Industrial (IDI). En tot cas, sembla que la paraula clau també en aquest sector és qualitat. El president de lassociació, Teófilo Fernández, estableix com a objectiu bàsic del GRUP SOFT BALEAR ser un distintiu de qualitat, una garantia de bon servei, de bona atenció postvenda, de manteniment... Aquesta ha de ser la diferència de lempresa de software: donar una continuïtat i una garantia. De fet, per entrar a lassociació ja shan de complir uns requisits i hi ha la intenció de fer una enquesta per conèixer exactament la situació a nivell de controls de qualitat. JUNTA
DIRECTIVA |
Portada 3, 2,
1... EURO! Balears y Madrid. El peso de la diferencia política Actualidad Programa HÀBITAT 2001: superades les expectatives de l'organització ASAJA-BALEARS organiza las primeras jornadas sobre aplicaciones transgénicas en la agricultura Jornadas de gestión de la prevención de riesgos laborales El control de ruidos en Sant Lluís: una cuestión de sentido común Nuevos enfoques y proyectos de futuro Empresa al dia Proyecto de Presupuesto Ordinario del Consell de Menorca para 2002 Formación Entrevista La nostra previsió és retirar la moneda Pesseta, el març de 2002 i deixà pas a lEURO Euro Info Centre LEuro: la nostra millor Empresa Actualidad Telemática La estadística como herramienta de trabajo Full Econòmic |
||
[Actualidad
CAEB | Empresa
al dia |
Formación |
Telemática |