Entrevista

Joan Bauçà Garcia (Palma, 1956), elegit president de l’Agrupació de les Agències de Viatges de les Illes Balears (Aviba) en substitució d’Eduardo Zamorano. Fins a l’any 2006 serà al capdavant d’aquesta associació empresarial que aglutina 240 societats. Aquest empresari, copropietari de Viajes Euromar, posa damunt la taula les causes de la fallida de l’actual temporada alta i demana al Govern de les Illes Balears i al sector turístic privat que facin feina de valent per salvar la pròxima temporada d’estiu.

- El 2002 és un any turístic de crisi conjuntural o estructural?

- Dins el nostre sector tenim dues classes d’agència de viatges, unes emissores i altres receptores. Des d’ambdós mercats es qualifica la temporada alta d’enguany com a molt difícil i es veu el futur amb força preocupació.

- Tan preocupant és la minva de visitants?

- El nostre primer client és el mercat alemany, una de les tres locomotores de l’economia mundial. A finals de l’any passat, aquest tren passava per una petita recessió. Això ja ens assenyalava que la temporada d’estiu seria complicada. Malauradament, la previsió s’ha complida. El sector turístic privat, en el moment que intuí aquesta situació, es començà a moure, atès que el tipus de turisme que fallava era el familiar, i inicià el llançament d’ofertes per recuperar aquest segment vacacional que ens fogia. La pèrdua de quota a Alemanya se situa al voltant del 20 per cent. Pel que fa el nostre segon mercat emissor, el britànic, la lliura en relació a l’euro es recuperà en un any al voltant d’un 15 per cent. Tot i això també hem patit una baixada de la clientela britànica que es col·loca sobre un cinc per cent. Tal volta, si aconseguim que l’associació de turoperadors britànics ABTA dugui a terme la seva convenció a Mallorca, podríem recuperar una bona part de la clientela britànica, ja que els faríem veure les avantatges que hi ha de passar les vacances a l’arxipèlag balear en comparació amb altres destinacions competidores.

- Quin és el motiu real de la pèrdua de competitivitat?

- Allò que hem descrit anteriorment són conjuntures econòmiques. En aquest moment pagam certes alegries que tingueren l’any passat, com és la vaga del transport discrecional que provocà el segrest dels nostres clients durant tres dies a l’aeroport de Palma. Aquests actes que els sindicats es prenen com una diversió, el fet de convocar una vaga d’una manera inconscient i ràpida, finalment passen factura, ja que és curiós que el segment turístic que ha decidit anar-se cap una altra banda i ha abandonat les Illes Balears és el familiar, aquell que es retingué a Son Sant Joan.

- Com afecta aquesta situació a l’economia illenca?

- La conseqüència directa d’aquest decreixement del nombre de visitants a l’arxipèlag balear i el llançament d’ofertes és l’alentiment de la nostra economia. S’ha restat una massa monetària important a les nostres illes. Això ha provocat que el turisme emissor intern es ressenteixi de manera important, ja que els seus ingressos han minvat i donen prioritat als seus compromisos adquirits per sobre de pagar-se un viatge de plaer.

- En quin percentatge ha caigut el mercat emissor balear?

- En aquests moments, se situa al voltant del 30 per cent. Les expectatives en vistes al darrer quadrimestre són dolentes, atès que la situació econòmica dels illencs no millorarà de sobte. Cal recordar que el 45 per cent de les vendes anuals del mercat emissor balear es concentren entre setembre i desembre.

- Quines solucions correctores s’han d’aplicar l’any 2003?

- El missatge que volem transmetre a la societat és que no hi ha client dolent. Tots els que vénen a les Illes Balears són bons, perquè tots paguen pel servei que se’ls dóna. És fonamental desterrar aquesta idea popular. Si no fan més despesa, és perque ens manca imaginació per oferir-los aquells productes que adquiririen. Hem caigut en una monotonia pel que fa a la nostra oferta complementària. A més a més, s’hauria de fer una reflexió i pensar quines són les causes que ens han dut en aquesta situació del 2002. Entre els anys 1998 i 2001, s’han tancat uns exercicis turístic molt bons, en part perquè ens desviaren visitants d’altres destinacions vacacionals, però cal demanar-nos què els hi oferírem perquè no els fidelitzam.

- Per què les Illes Balears no fan seus els nous clients?

- Primera errada lamentable, s’ha fet arribar als mercat emissors un missatge de rebuig en contra del turisme de baix poder adquisitiu. Segona errada, s’han fet una sèrie de declaracions desafortunades sobre la nostra clientela alemanya, tractant-los d’invasors, perquè compra propietats i desenvolupa un entorn propi,. A tot això s’ha d’afegir que des de fa dos anys ençà ens hem convertit en una destinació conflictiva, atès que desconeixem la manera de reivindicar una posició, que pot ser justa, sense muntar una vaga i segrestar els nostres clients. La societat balear agafa el seu únic i gran client, el turisme, com a ostatge, i li fa pagar totes les culpes que no sap solucionar amb el seu interlocutor. D’aquesta manera, s’expulsa el visitant d’aquestes terres.

- Què li demana la nova Junta Directiva d’Aviba al Govern de les Illes Balears?

- Fruit de la situació turística adversa del 2002 i de la que es pot produir el 2003, hauríem de deixar de banda els temes que tenen una menor importància i centrar-nos en aquells que tenen una importància vital: la recuperació de la xifra de negoci que com a Illes Balears teníem dins el mercat turístic internacional. Totes les parts implicades en el sector turístic ens hauríem de reunir, fer el cor fort i solucionar de la millor manera els greus problemes que pateix la indústria turística illenca.

- Donau per perduda la batalla de l’ecotaxa?

- Ni molt manco. Mai no es pot donar per perduda una mesura que és totalment injusta. Hem d’esgotar totes les vies possibles perquè aquest impost es torni enrera. Tot i això, un arbre no ens ha de fer perdre el bosc. No perquè el turista no pagui un euro, a l’arxipèlag balear s’han de perdre 100 euros cada dia d’aquest turista. Aquesta mesura és injusta i s’ho ha de fer veure al Govern de torn. Ara tenim el Pacte de Progrés. Qui sap si qualque dia pot haver un altre conseller de Turisme que comprengui les nostres explicacions i comparteixi les nostres idees. Si aquest fet s’arriba a donar, l’ecotaxa es derogarà.

- Teniu unes primeres previsions per a l’exercici 2003?

- Els turoperadors escandinaus han contractat un 18 per cent menys de places. Els preus tancats són similars als d’enguany. Això implica que ni es cobrirà la pujada d’inflació. Les negociacions amb alemanys i britànics encara estan sense desenvolupar, ja que els nous catàlegs fa poc que s’han llançat, però inicialment tot indica increments zero i propers en aquesta xifra, garanties de places les mínimes possibles i anul·lació d’algunes ja contractades.

- Com es presenta la temporada baixa 2002/2003?

- Les temporades baixes dels darrers anys cada pic són més baixes. Hem d’analitzar què passa amb les campanyes d’hivern a l’arxipèlag balear. Hem d’intentar atreure alguna classe de turista, però cal dir que els al·licients hivernals que oferim als nostres visitants no són massa adients ni atraients.

- Un palau de congressos activaria les campanyes d’hivern?

- Quasi pràcticament totes les ciutats espanyoles tenen un palau de congressos menys Palma. A més a més, cal subratllar que els llocs que s’han manejat per a la seva construcció semblen que no són els més adients. El palau de congressos multiusos s’hauria d’edificar a la badia de Palma. El seu disseny hauria de ser singular, l’hauria de realitzar un arquitecte de renom internacional i s’hauria d’aixecar al Passeig Marítim. Hem d’aprofitar els tres grans monuments de la badia de Palma, la Seu, la Llotja i el castell de Bellver. D’aquesta manera, hem de contrarestar la vista des del moll d’una pedrera que s’està menjant una muntanya. Darrerament tothom s’ha tornat molt ecologista, es tala un pi o un xiprer, i diferents sectors de la societat balear alcen la veu per reclamar la seva protecció, com cal fer-ho, però ningú diu res sobre una pedrera que es menja una muntanya, una fauna i una flora. Desconec cap capital de la Mediterrània que es vulgui dedicar al turisme que tengui aquest desbarat que patim a la serra d’Establiments.