
 |
Els
transportistes ens sentim els darrers de la
cadena |
Miquel Florit presideix la
Federació Balear de Transports
Retrat
Miquel Florit va néixer al poble de Sant Joan, a
Mallorca, ara fa 57 anys. Coneix el món del transport
des dinfant, ja que la seva família tenia la
concessió de la línia regular Villafranca- Sant Joan-
Montuïri-Palma. Després lempresa ha passat del
transport regular al discrecional actualment amb
una flota de 160 autocars- . Recentment, Florit ha estat
elegit President de la Federació Balear de Transports,
de la qual havia estat vice-president en els darrers
anys.
La seva vida ha estat des de petit molt lligada al món
del transport i, per tant, qui millor per explicar-nos
com ha evolucionat aquest sector.
Ha canviat moltíssim. Ha evolucionat com ho ha fet
Mallorca amb el turisme. Nosaltres vàrem començar amb
uns autocars que feien un servei diari al poble, després
vàrem incrementar serveis fins que passàrem del
transport regular al discrecional perquè tothom comprava
cotxes i els serveis regulars anaven cap a baix.
A banda que la gent shagi anat comprant el
seu cotxe, considera que el transport regular sha
fomentat poc?
Potser shan produït les dues coses. En tot
cas, el que està clar és que la gent vol tenir el seu
cotxe particular.
El sector del transport discrecional viu any rere any
un doble conflicte. Duna banda, el laboral, i de
laltra, el dels preus amb els touroperadors.
El món del turisme és cada cop més competitiu. Els
touroperadors han baixat molt els preus per aconseguir
quotes de mercat i això ens repercuteix a nosaltres.
Duen molta gent, però no ens poden pujar els preus
perquè han de ser competitius i això és un peix que se
mossega la coa. Daltra banda, els conductors cada
any demanen més. Certament, és una feina dura la del
conductor perquè han de matinar i treballar de nit, no
saben lhorari que tindran, però el mercat és
aquest. Aquest és el món del mercat discrecional i del
turisme.
Potser podríem parlar dun cercle viciós. El
touroperador demana al transportista cada vegada preus
més ajustats i aquest ho acaba repercutint en el
treballador.
Jo no ho diria daquesta manera perquè els
treballadors certament fan hores extres, però això
sha dexplicar. Si, per exemple, un conductor
va a laeroport i arriba un avió amb moltes hores
de retard, el conductor no fa res, està esperant, potser
se cansa més que si fes feina, però aquell conductor
està cobrant aquestes hores. Això repercuteix en què a
fi de mes el conductor cobra un munt dhores extres
fora conduir. Potser un conductor fa en una jornada setze
hores de feina i no arriba a sis les que ha conduït.
Des dels sindicats es diu que no es respecten les
jornades de descans.
Tenen bona part de raó, però el tema és més
complicat. Li posaré un exemple. Fa quinze dies un
treballador va començar la jornada a les vuit del matí,
a les dues va anar a dinar i a les set sen va anar
cap a laeroport. Lavió no va arribar fins a
la una de la matinada. La policia aturà aquell autocar i
va obligar a posar un altre conductor. Sha de tenir
en compte que per a lempresa és molt difícil
preveure si un avió arribarà o no a lhora.
Com es pot solucionar tota aquesta problemàtica?
És molt complicat perquè nosaltres depenem de molts
de factors. Per començar de laeroport perquè no
se sap mai si hi haurà retards o no. També és molt
complicat saber quantes excursions es vendran i, per
tant, quants dautocars es necessitaran.
El transport és el subsector més dur del sector
turístic?
Jo crec que som els darrers de tots de la cadena. Els
transportistes ens sentim com a la coa de tots. Sortim a
la carretera i ens controlen com a delinqüents. Amb la
nova terminal de Son Sant Joan, a més, els
transportistes hem perdut molts de doblers. Ara es tarda
dues hores entre que un avió ha aterrat i els turistes
són dins lautocar i això ens permet fer menys
serveis.
I a lAdministració que li reclamaríeu?
Que ens arreglin les carreteres, sobretot. Enguany ja
hi ha hagut molts daccidents i quan encara estam
començant la temporada les carreteres ja estan
saturades. A Mallorca hi ha unes carreteres que fa molts
danys que shavien darreglar.
En aquests moments, hi ha molta oferta de serveis
discrecionals?
El nombre dempreses sha reduït
moltíssim i les que queden ho passen malament perquè hi
ha lamenaça de la vinguda dempreses de fora
més grosses que les daquí i que podrien oferir
preus més competitius.
Veieu probable aquesta implantació dempreses de
fora?
Jo crec que és bastant difícil perquè es trobaria
amb un parell de factors com la insularitat i
lestacionalitat. Les empreses de la Península no
hi estan acostumades.
Pel que fa a les flotes, tenen un bon nivell?
Devers lany 80 eren de les més bones
dEuropa. Durant un temps va baixa una mica el
nivell però ara sha recuperat i en línies
generals les flotes shan renovat amb una mitjana
màxima dantiguitat dentre sis o set anys.
|
Portada
L'empresa
balear davant
el repte de l'Efecte 2000
Actualidad
Editorial
CAEB
participa en los actos conmemorativos del día mundial de
la salud
CAEB
impulsa su presencia
en Menorca con una nueva sede
Mercado
de trabajo en Menorca
Alicia
Torres: "Los centros de
enseñanza
deben competir con
patronal
y sindicatos"
Empresa
al dia
Llei
General Turística
Classificació
de les empreses
contractistes
amb l'Administració
Directrices
de Ordenación
Territorial de la CAIB
Presentació
telemàtica de les
declaracions de l'IRPF
Nuevo
convenio CAEB - Banesto
Renovación
de los convenios
CAEB - Banca Catalana
y CAEB - BCH
Formación
Cursos
de formación
Entrevista
Els
transportistes ens sentim
els darrers de la cadena
Asociaciones
AECA:
la lluita contra el corporativisme
Euro
Info Centre
Libro
blanco sobre comercio
Código
de buenas prácticas para una mejor adaptación al euro
Aumenta
el potencial de creación de empleo en el sector del
turismo
3a
conferencia Interministerial Euromediterránea
Conclusiones
Consejo Europeo de Colonia
El
BCE no intervendrá para resolver el euro
Actualidad
Telemática
El
món dels negocis
a internet i Creació dempreses
Novetats
a la pàgina Web de CAEB
Bibliografía
Novedades
Full
Econòmic
Recortes
de prensa
|