entre

“Els transportistes ens sentim els darrers de la cadena”

Miquel Florit presideix la Federació Balear de Transports

Retrat

Miquel Florit va néixer al poble de Sant Joan, a Mallorca, ara fa 57 anys. Coneix el món del transport des d’infant, ja que la seva família tenia la concessió de la línia regular Villafranca- Sant Joan- Montuïri-Palma. Després l’empresa ha passat del transport regular al discrecional –actualment amb una flota de 160 autocars- . Recentment, Florit ha estat elegit President de la Federació Balear de Transports, de la qual havia estat vice-president en els darrers anys.
La seva vida ha estat des de petit molt lligada al món del transport i, per tant, qui millor per explicar-nos com ha evolucionat aquest sector.
Ha canviat moltíssim. Ha evolucionat com ho ha fet Mallorca amb el turisme. Nosaltres vàrem començar amb uns autocars que feien un servei diari al poble, després vàrem incrementar serveis fins que passàrem del transport regular al discrecional perquè tothom comprava cotxes i els serveis regulars anaven cap a baix.

A banda que la gent s’hagi anat comprant el seu cotxe, considera que el transport regular s’ha fomentat poc?
Potser s’han produït les dues coses. En tot cas, el que està clar és que la gent vol tenir el seu cotxe particular.
El sector del transport discrecional viu any rere any un doble conflicte. D’una banda, el laboral, i de l’altra, el dels preus amb els touroperadors.
El món del turisme és cada cop més competitiu. Els touroperadors han baixat molt els preus per aconseguir quotes de mercat i això ens repercuteix a nosaltres. Duen molta gent, però no ens poden pujar els preus perquè han de ser competitius i això és un peix que se mossega la coa. D’altra banda, els conductors cada any demanen més. Certament, és una feina dura la del conductor perquè han de matinar i treballar de nit, no saben l’horari que tindran, però el mercat és aquest. Aquest és el món del mercat discrecional i del turisme.
Potser podríem parlar d’un cercle viciós. El touroperador demana al transportista cada vegada preus més ajustats i aquest ho acaba repercutint en el treballador.
Jo no ho diria d’aquesta manera perquè els treballadors certament fan hores extres, però això s’ha d’explicar. Si, per exemple, un conductor va a l’aeroport i arriba un avió amb moltes hores de retard, el conductor no fa res, està esperant, potser se cansa més que si fes feina, però aquell conductor està cobrant aquestes hores. Això repercuteix en què a fi de mes el conductor cobra un munt d’hores extres fora conduir. Potser un conductor fa en una jornada setze hores de feina i no arriba a sis les que ha conduït.
Des dels sindicats es diu que no es respecten les jornades de descans.
Tenen bona part de raó, però el tema és més complicat. Li posaré un exemple. Fa quinze dies un treballador va començar la jornada a les vuit del matí, a les dues va anar a dinar i a les set se’n va anar cap a l’aeroport. L’avió no va arribar fins a la una de la matinada. La policia aturà aquell autocar i va obligar a posar un altre conductor. S’ha de tenir en compte que per a l’empresa és molt difícil preveure si un avió arribarà o no a l’hora.
Com es pot solucionar tota aquesta problemàtica?
És molt complicat perquè nosaltres depenem de molts de factors. Per començar de l’aeroport perquè no se sap mai si hi haurà retards o no. També és molt complicat saber quantes excursions es vendran i, per tant, quants d’autocars es necessitaran.
El transport és el subsector més dur del sector turístic?
Jo crec que som els darrers de tots de la cadena. Els transportistes ens sentim com a la coa de tots. Sortim a la carretera i ens controlen com a delinqüents. Amb la nova terminal de Son Sant Joan, a més, els transportistes hem perdut molts de doblers. Ara es tarda dues hores entre que un avió ha aterrat i els turistes són dins l’autocar i això ens permet fer menys serveis.
I a l’Administració que li reclamaríeu?
Que ens arreglin les carreteres, sobretot. Enguany ja hi ha hagut molts d’accidents i quan encara estam començant la temporada les carreteres ja estan saturades. A Mallorca hi ha unes carreteres que fa molts d’anys que s’havien d’arreglar.
En aquests moments, hi ha molta oferta de serveis discrecionals?
El nombre d’empreses s’ha reduït moltíssim i les que queden ho passen malament perquè hi ha l’amenaça de la vinguda d’empreses de fora més grosses que les d’aquí i que podrien oferir preus més competitius.
Veieu probable aquesta implantació d’empreses de fora?
Jo crec que és bastant difícil perquè es trobaria amb un parell de factors com la insularitat i l’estacionalitat. Les empreses de la Península no hi estan acostumades.
Pel que fa a les flotes, tenen un bon nivell?
Devers l’any 80 eren de les més bones d’Europa. Durant un temps va baixa una mica el nivell però ara s’ha recuperat i en línies generals les flotes s’han renovat amb una mitjana màxima d’antiguitat d’entre sis o set anys.