actual2

L’empresa balear davant el repte de l’efecte 2000

Des de CAEB es planteja aquest repte de forma positiva, com una oportunitat per posar-nos al dia, modernitzar la gestió i organització de les nostres empreses

Juntament amb la introducció de l’euro, l’efecte 2000 es presenta com un nou repte a superar per a totes les empreses, i especialment per a les PME (petites i mitjanes empreses), abans de finalitzar el segle. Repte que des de CAEB es planteja de forma positiva, com una oportunitat per posar-nos al dia, modernitzar la gestió i organització de les nostres empreses per a que siguin més competitives en un mercat cada vegada més global.

Sense ànims de ser alarmistes ni catastrofistes, cal que ningú passi per alt la necessitat de revisar els seus sistemes i equips, per analitzar l’adequació d’aquests a l’efecte 2000, ja que si afrontar el problema és només una qüestió tècnica, la seva solució demana un temps i és per això que no podem deixar-ho per a l’últim moment.

Mesures a adoptar per prevenir els riscs tecnològics de l’efecte 2000

Amb l’objectiu d’assegurar que ningú passi per alt l’anàlisi dels seus sistemes i avaluï la necessitat d’adaptar-los, el Govern Balear ha impulsat les "Mesures a adoptar per prevenir els riscs tecnològics de l’efecte 2000" (BOCAIB número 44, Decret 29/1999), segons el qual les entitats i empreses que presten serveis bàsics hauran d’elaborar un pla de contingència de l’Efecte 2000, que s’hauran de remetre a l’Oficina de Gestió del Pla Mestre, dependent de la Direcció General d’Interior per al seu informe abans del 30 de juny de 1999.
El decret assenyala com a serveis bàsics: el subministre elèctric, combustibles, abastament i sanejament d’aigua, telecomunicacions i el transport, i el seu àmbit d’aplicació comprèn:

Organismes i serveis dependents de les Administracions Públiques a les Illes Balears.
Empreses i entitats que presten serveis bàsics a les Illes Balears.
Empreses, entitats i institucions titulars de localitzacions d’especial interès per a la seguretat pública de les Illes Balears.

Tractament fiscal de les despeses realitzades per afrontar l’Efecte 2000

Per altra banda, tenint en compte que l’adequació a l’Efecte 2000 comporta unes despeses i que aquestes s’han de reflexar a la comptabilitat de l’empresa, el Ministeri d’Economia i Hisenda va aprovar una resolució sobre la informació a incorporar als comptes anuals relativa a l’Efecte 2000 (BOE núm. 179, de 28 de juliol de 1998) segons la qual, les despeses produïdes en les empreses com a conseqüència de l’efecte 2000 s’imputaran al compte de pèrdues i guanys de l’exercici en que es devenguin, sense prejudici que en virtut del principi de prudència, s’hagi de dotar les corresponents provisions per riscos i despeses. També destaca el fet que en aquells casos que la vida útil d’una aplicació informàtica o una altra instal·lació, es vegi afectada en motiu de l’efecte 2000, al tractar-se d’un paràmetre estimat, s’hauran d’ajustar les quotes d’amortització de l’exercici i les següents, o en el seu cas, donant de baixa el mateix.

És del tot necessari que, si encara no ho hem fet, ens posem mans a l’obra per anticipar-nos a possibles problemes derivats de l’efecte 2000.

Qué es l’Efecte 2000?

El denominat efecte 2000 en ordinadors, programes informàtics i dispositius que inclouen microprocessadors té el seu origen en com s’ha registrat la data a la memòria dels sistemes informàtics amb dos dígits en el camp reservat a l’any, donant per suposat que els dos primers dígits eren 19. Això té com a conseqüència que a partir de l’any 2000 es puguin produir errors en els tractaments de la informació que impliquin càlculs, comparacions i ordenacions de la data.

Qué pot fallar?

Els ordinadors de tot tipus, tant els sistemes informàtics de gestió com els que controlen processos industrials.
Els sistemes telefònics.
Els sistemes de transmissió de dades.
Les infrastructures bàsiques: l’aigua, l’electricitat, les comunicacions, etc.
Les instal·lacions: sistemes de seguretat i control d’accés, climatització, alarmes, ascensors, telèfons, etc.
En definitiva afecta a tots els sistemes tecnològics (equips electrònics o automatismes) que en els seu funcionament utilitzen un format de dates reduït.

Recursos i Informació sobre l’Efecte 2000

Págines web

Plataforma Illes Balears: http://www.caib.es/e2000
DGPYME: http://www.ipyme.org/temas/inforeu/inter.htm
Consejo Superior de Informática (Ministerio para las Administraciones Públicas): http://www.map.es/csi/2000.htm
Comisión Europea: http://www.ispo.cec.be/y2keuro
OCDE: http://www.oecd.org//puma/gvrnance/it/y2kexsum.htm
Microsoft: http://www.eu.microsoft.com/spain/2000/
IBM: http://www.ibm.com/ibm/year2000/
Novell: http://www.novell.com/p2000/
The Year 2000 Support Centre Ltd: http://www.support2000.com/
Central Computer and Telecommunications Agency: http://www.ccta.gov.uk/mill/new_s.htm
Year 2000: http://www.year2000.com
Y2K com: http://www.y2k.com

Documents

“Guía para la elaboración del proyecto 2000 de una PME”. Plataforma Illes Balears
“Guía práctica sobre el Efecto 2000”. DGPYME.
“El problema del año 2000”. CEOE.
“The year 2000 problem: risks and solutions a manual for SMEs”. OCDE.