Entrevista

Miquel Ángel Flaquer (Capdepera, 1962), Conseller Executiu d’Hisenda i Pressupost del Consell Insular de Mallorca (CIM) i membre de la Comissió d’Economia d’Unió Malloquina (UM), fonamenta i justifica els problemes de finançament de les diferents administracions illenques en l’”expoli fiscal” i l’”ofegament pressupostari” que practica l’Estat espanyol. A més a més, aquest llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster de Direcció i Administració d’Empreses per ESADE valora la situació actual de l’economia de les Illes Balears.

La pressió fiscal sobre el ciutadà balear és molt alta?
Els balears pagam moltíssims imposts. Per valorar allò que pagam, és a dir, el que se’n va cap a Madrid en forma d’imposts i de Seguretat Social, hem de valorar allò que ens torna Espanya. Aquesta diferència és la balança fiscal. UM ha elaborat un estudi sobre pressió fiscal que reflecteix el següent: de cada 0,6 euros (100 pessetes) que pagam, només tornen en forma d’inversió o de despesa estatal 0,25 euros (42 pessetes). A més a més, aquest fet s’agreuja perquè de cada 0,6 euros d’imposts que pagam, 0,44 euros (74 pessetes) són tributs estatals.

Tan rics som els balears?
El problema rau en què Madrid ens veu i ens tracta com una comunitat autònoma (CA) rica, producte d’unes dades macroeconòmiques amb valors positius. En canvi, som ciutadans espanyols de tercera categoria pel que fa a serveis i infrastructures estatals. Allò que demanam no és tenir més que els altres, sinó el mateix que tothom.

Per això CA i ajuntaments cerquen noves vies que gravar el contribuent?
Qui té els doblers és Madrid. Les CA i els ajuntaments són els grans perjudicats. Per aquesta raó, el model de finançament per a entitats locals que proposa UM aposta perquè els consistoris tenguin accés sobre un percentatge dels imposts especials. Amb el traspàs de les competències estatals a les CA, l’Estat espanyol ha aconseguit unes plusvàlues; ha fet un bon negoci, ja que ha guanyat doblers perquè les transferències es fan a la baixa, mentre que la despesa real per a les CA augmenta any rere any, sense que aquesta diferència s’hagi previst en el traspàs de les competències.

Quan de doblers perdran cada any les Illes Balears amb l’actual sistema de finançament autonòmic?
UM ha valorat la balança fiscal de l’arxipèlag balear entre 480.809.683,51 i 510.860.288,73 d’euros anuals (entre 80.000 i 85.000 milions de pessetes).
Altrament, amb el Pla Territorial de Mallorca (PTM) elaborat per UM s’assoliria un sostre poblacional de més d’un milió d’habitants. Mallorca pot suportar aquesta pressió demogràfica?
UM allò que ha fet és llançar una proposta per obrir un debat. De cap de les maneres el PTM elaborat per UM és una imposició. El que diu el PTM és que es pot arribar a un sostre poblacional superior a un milió d’habitants, però òbviament no és recomanable arribar a aquestes xifres. Cal matisar que, des de la vessant econòmica, s’ha de mantenir a tot el sistema. Si n’hi ha molt pocs que paguen i molts que gaudeixen, el sistema es romp. Allò que és aconsellable és una economia en moviment i creadora de riquesa. Aquesta és l’única via de mantenir el sistema.

Les Illes Balears pateixen una crisi econòmica o un alentiment?
En aquests moments, l’arxipèlag balear pateix un alentiment en la creació de riquesa. La construcció s’ha frenat. En el sector turístic també s’ha notat una baixada important. Aquest fet és normal, ja que el ritme d’anys anteriors era insostenible.

La causa és l’ecotaxa?
La baixada del turisme a l’arxipèlag balear no ha estat culpa de la implantació de l’ecotaxa. La desacceleració de l’activitat econòmica en el sector turístic ha estat producte de dos factors, El primer, econòmic: els dos principals mercats turístics emissors de viatgers cap a les Illes Balears, Alemanya i Gran Bretanya, viuen un període de crisi econòmica; els ciutadans d’aquest països són disciplinats; quan hi ha problemes no es mouen, retallen els seus viatges i les seves vacancess. El segon, promocional: des de fa tres anys estam llançant pedres sobre la nostra teulada; UM demana que es deixi de polemitzar i xerrem en positiu.

Perilla l’status quo de l’arxipèlag balear dins la indústria mundial del turisme?
Tot això provoca que Mallorca i les Illes Balears deixin d’estar de moda. Aquest fet és preocupant, perquè suposa una baixada del turisme regulat que afecta l’empresariat dins la legalitat vigent: aquell que paga imposts, que aposta per plans de qualitat i que inverteix en plans de riscs laborals. En canvi, continua pujant sense fre l’oferta il·legal, no reglada. Aquí no s’ha fet cap feina per aturar-la. Hem d’acabar amb aquest càncer que pateix l’activitat turística illenca que suposa entre un 15 i un 20 per cent de l’oferta total.

UM si té la possibilitat, derogarà l’ecotaxa?
UM no ha estat partidari mai de posar un imposts sobre l’allotjament, ni d’implantar cap tipus de nou tribut, ni de gravar un ciutadà que paga molt i rep poc. Els doblers han de venir de Madrid. 10.000 milions de pessetes són ferralla per l’Estat espanyol. Aquesta és una guerra estúpida i fraticida, que no té cap sentit. És necessari invertir en medi ambient, perquè és el nostre actiu, però han de venir de Madrid a través de l’IVA turístic. Fa quatre anys aquesta proposta d’UM implicava 19.800 milions de pessetes anuals. Si UM pogués aconseguir aquests doblers de Madrid, és plantejaria derogar l’ecotaxa. En cas contrari, no és possible.