Associacions CAEB

Carles Moyà, president d'ASINEM: “Hi ha més de 230 empreses il·legals, el 20% de les quals són estrangeres”

“Els enginyers de la Conselleria d’Indústria fan feines administratives i no d’inspecció”

Carles Moyà Barceló (Pont d’Inca, Palma, 1964), President de l’Associació d’Empresaris d’Instal·lacions i Telecomunicacions de Mallorca (ASINEM), passa revista els problemes que afecten al seu ram productiu, com també els nous nínxols de mercat cap on s’han de diversificar els seus serveis.
Per dur a terme aquesta tasca ASINEM inaugurà el passat mes d’abril unes noves oficines, amb una superfície de uns 600 m2. Aquest espai es distribueix entre quatre aules d’uns 44 m2 per fer cursos de reciclatge, amb una mitjana anual de 20 cursos i 300 alumnes; un saló d’actes polivalent, amb una capacitat per 200 persones; i l’espai d’administració.
Moyà i el seu equip de gestió advoquen entre les 460 empreses associades i els seus 3.000 treballadors (el 80 per cent d’aquestes societats tenen una mitjana de 5 empleats) per “la formació contínua” i “la fidelització del client mitjançant un treball de qualitat”.

Heu detectat intrusisme professional en el vostre ram productiu?
En època del Govern de Jaume Matas, l’any 1997 enviàrem un informe a la Conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria, elaborat amb dades aportades per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, que reflectia l’existència d’unes 180 empreses donades d’alta en el ram de les instal·lacions elèctriques, però sense estar registrades a la Conselleria. L’any 1998 tornàrem a fer l’estudi, el resultat fou un augment, 230 empreses, el 20 per cent de les quals eren estrangeres. Aquestes xifres de societats il·legals avui en dia s’han incrementat.
La Direcció General d’Indústria ha actuat contra les empreses il·legals?
El Govern Matas no ens contestà ni prengué cap mesura. A l’actual Executiu li hem dit que aquest tema encara està pendent d’una solució, però encara no ens han comentat res.
Hi ha un control administratiu sobre la qualitat de les instal·lacions elèctriques?
Fa tres anys que demanam i esperam que la Conselleria d’Indústria publiqui una normativa que reguli la qualitat de les instal·lacions elèctriques. Actualment, els enginyers de la Conselleria es dediquen a revisar si burocràticament els papers que els presentam són correctes. És a dir, fan feina d’administratius. En canvi, no van a les obres per inspeccionar, controlar i verificar si les instal·lacions són les adients segons la normativa vigent.
Quins problemes teniu amb les xarxes elèctriques soterrades i de fora vila?
Aquest és un tema que estam tractant amb la Conselleria d’Innovació i Tecnologia. Des de fa un any que entrà en vigor l’actual avantprojecte sobre xarxes elèctriques soterrades i de fora vila, un 80 per cent de les línies d’alta i baixa tensió estan quasi aturades,. Els requisits a complir no són homologats de manera equivalent per les tres parts administratives implicades, Conselleria d’Innovació i Tecnologia, Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria, com també Gesa-Endesa. No es posen d’acord a l’hora d’interpretar l’avantprojecte.
Quan entrarà en vigor el nou reglament de Baixa Tensió?
Encara no ho sabem, tot i que fa 10 anys que diuen que s’ha de promulgar. Sabem que està enllestit, ja que hem aconseguit l’esborrany a través del Ministeri d’Afers Exteriors, una cosa increïble, perquè el Ministeri d’Indústria i Energia no ha estat capaç de facilitar-nos un exemplar.
Quines novetats presentarà?
El reglament actual s’elaborà l’any 1973. Ha quedat obsolet, atès que el tipus i la complexitat de les instal·lacions ha canviat totalment. Avui en dia hi ha telecomunicacions, domòtica i climatització. El nou reglament de Baixa Tensió haurà de controlar tots aquests elements que no estan reflectits a la normativa dels anys setanta, com també haurà d’establir una supervisió de la qualitat i de la seguretat de les instal·lacions.
La domòtica és el futur d’aquest subsector de serveis?
Sí, ja que amb una instal·lació domòtica i per via telefònica es pot controlar el consum de tots els aparells instal·lats mitjançant el programa informàtic d’aquest sistema de robòtica domèstica. A més a més, com no tots els elements funcionen a la vegada, la potència elèctrica a contractar és menor que si s’hagués de contactar tota de cop, la qual cosa implica un estalvi i un control del consum d’energia.
Quin tipus d’instal·lació haurà de tenir un habitatge domèstic?
Segons les necessitats. Partint de l’actual mercat immobiliari de segones residències d’estrangers i forasters, seria convenient que instal·lessin un sistema domòtic, ja que controlarien l’alarma, la caldera, el reguiu, les persianes, la il·luminació, entre d’altres, simplement amb una telefonada als números programats. D’aquesta manera, supervisarien l’estat de les infrastructures de la seva llar i si hi hagués algun problema podrien avisar un instal·lador perquè solucionàs qualsevol entrebanc.
Què costa un sistema de domòtica bàsic?
Al voltant de 1.803,04 euros (300.000 pessetes).
Quina pèrdua de llocs de feina provocarà el Pla Territorial de Mallorca?
Les empreses d’instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions que es dediquen a fer grans obres, amb una mitjana de 60 treballadors, el 20 per cent de les existents a les Illes Balears, a partir del pròxim octubre només necessitaran la meitat de la plantilla actual. I la previsió per a l’any vinent és una reducció del 30 per cent dels seus empleats. El problema rau que aquestes grans empreses extendran la seva acció cap a l’obra petita i entraran en conflicte amb les petites i mitjanes empreses i els autònoms.