Associacions CAEB

“Hi ha uns 150 pous de regadiu que són utilitzats de manera il·legal per subministrar aigua potable”

El nou president dels Empresaris Subministradors d’Aigua Potable, Ventura Rubí, radiografia els problemes que afecten el sector

L’enginyer tècnic agrícola Ventura Rubí agafà el passat febrer el relleu de Fernando Dameto com a màxim representant de l’Associació d’Empresaris de Subministrament d’Aigua Potable de les Illes Balears (AESAPIB), que agrupa 90 societats, tasca que combinarà amb les presidències de l’Associació d’Agroturisme i la del Col·legi Oficial d’Engenyiers Tècnics Agrícoles de les Illes Balears.

Quin serà el nou tarannà de l’AESAPIB?
Vull crear una organització interna, una unitat empresarial on estigui representada el conjunt de les Illes Balears, és a dir, fer sector. Això implica la posada en funcionament d’un assessorament legal i jurídic, com també d’unes oficines on centralitzar aquests serveis. A més a més, vull agilitar les relacions amb les diferents administracions públiques amb la finalitat d’aconseguir acords, perquè tothom pugui beure aigua. Tot això sense oblidar la lluita sense quarter contra l’intrusisme, és a dir, els pous i subministradors d’aigua potable il·legals.

Això vol dir que encara operen pous i subministradors d’aigua il·legals?
Hi ha uns 150 pous de regadiu, propietat de particulars, que són utilitzats de manera il·legal per subministrar aigua potable als veïnats. D’aquest conjunt, l’AESAPIB ja ha denunciat quatre casos a la Junta d’Aigües. I això només és el començament, ja que una de les primeres accions que impulsaré des de l’AESAPIB és l’elaboració d’un estudi dels pous i subministradors d’aigua potable que ens fan la competència il·legalment a partir de la informació aportada pels nostres associats.

Per tant, no hi ha manca d’aigua potable a l’arxipèlag balear?
A Mallorca no hi ha escassesa d’aigua, sinó que hi ha un gran descontrol d’aigua. Exactament no saben la quantitat d’aigua que tenim al nostre subsòl. No s’ha elaborat un estudi geològic seriós i rigorós. A les Pitiüses i a Menorca, la situació és diferent.

On rau aquest gran descontrol?
A Mallorca hi ha aigua, però quina utilitat principal se’n fa? S’extreu aigua perquè la gent la pugui beure. A quines localitats se n’han de subministrar? A Palma i la resta de Mallorca. L’empresa municipal Emaya s’encarrega d’abastir Palma. Emaya quan no tenia aigua se n’anava a altres municipis a cercar-la i n’era depredadora, ja que cercava aigua allà i a la profunditat en què es trobàs. Feia pous enormes amb extracció d’aigua absurda. Això no té res a veure amb la manera de gestionar un pou per part d’un empresari o particular, atès que no són tan grossos ni els explota de la mateixa manera que Emaya, perquè en són de la seva propietat i no volen que se s’eixuguin. Un temps després el problema d’abastiment d’aigua creix i s’agreuja amb l’augment de demanda hídrica de Calvià. Aquest municipi soluciona la seva manca d’aigua amb un acord d’abastiment amb Emaya i amb empreses de subministrament de Marratxí.

Com es pot solucionar aquest problema?
Amb un control exhaustiu de l’extracció hídrica dels pous. Si els embassaments subterranis d’aigua es troben per sota dels nivells mínim de líquid o torna salada l’aigua, se n’ha d’aturar l’extracció hídrica fins que els pous recuperin uns nivells òptims de quantitat i qualitat d’aigua. Cal afegir que no sabem la quantitat de pous que hi ha a Mallorca, com també on són i el cabdal d’aigua que se n’extreu. Tampoc existeix un registre oficial que reflecteixi els pous actius i els aturats. El que manca és dissenyar i controlar la distribució de l’aigua del pous. Així, es coneixeria l’estat real dels aqüífers. A més a més, la Conselleria de Medi Ambient ha de deixar de banda els criteris politicoecològics partidistes per trobar una solució real a la creixent demanda d’aigua que existeix a Mallorca.

Tot això no està regulat per l’Administració pública?
No tenim regles de joc pel que fa el subministrament d’aigua. Tenim un Pla Hidrològic encara inaplicable. Augmenta la demanda d’aigua, però l’administració local i autonòmica ens nega els permisos per fer més pous, tot i que la gent reclama i necessita aigua.

Quants de pous estan aturats a la Conselleria de Medi Ambient?
Entre 300 i 400 pous privats.

Què reclama l’AESAPIB a la Conselleria de Medi Ambient?
Un tracte igualitari per a tothom. És a dir, tots hem de fer servir les mateixes regles de joc. La llei diu que l’aigua que s’extreu d’un pou, en primer lloc, s’ha d’utilitzar per a consum humà. Si la quota d’aigua assignada per aquesta finalitat és insuficient, demanam que ens deixin aplicar la resta de la llei: la quantia destinada a regar els conreus que passi a cobrir les necessitats humanes, sempre i que aquest augment de la demanda d’aigua potable per a consum humà estigui justificat. Altrament, demanam a la Conselleria de Medi Ambient que posi en marxa el Pla Hidrològic per tenir una normativa i un reglament per regir-nos. També volem un estudi geològic per saber a què ens hem d’atendre a l’hora de qualificà un aqüífer com a sobreexplotat.

Quina quantitat d’aigua s’extreu d’un pou i el cost d’un metre cúbic d’aigua?
Allò que és normal extreure a les millors zones aqüíferes de Mallorca se situa al voltant d’uns 60.000 litres a l’hora. El preu final d’un metre cúbic d’aigua se situa al voltant de les 85 pessetes.

Els pous de regadiu estan infraexplotats?
Sí, perquè avui dia d’aquest pou no se n’extreu aigua, ja que no es rega cap producte agrícola a Mallorca amb cabdal d’aigua directe, perquè la seva explotació comercial posterior no és rendible.

Quins altres problemes voleu solucionar amb el Govern de les Illes Balears?
La unificació del sistema d’anàlisi de la quantia de nitrats en aigua per part de la Conselleria de Salut i Consum, com també que la Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria unifiqui els preus de l’aigua a Mallorca, els quals s’haurien de regular segons la quantitat de metres cúbics d’aigua consumida al llarg d’un mes, però això no es compleix i cada localitat de les Illes Balears fixa els seus propis imports.

Emperò, l’aigua de Mallorca és de qualitat?
El problema que té l’aigua de Mallorca és el seu alt contingut de nitrats. El màxim permès són 50 mil·ligram de nitrat per metre cúbic. Hi ha pous que poden arribar fins a 300, la mitjana oscil·la entre 70 i 100. L’única manera de solucionar aquest problema és adaptar la normativa i el reglament vigents, ambdós elaborats sobre criteris generalistes per a la Unió Europea, on el pes del rius és importantíssim, a la realitat de l’arxipèlag balear, on els embassaments soterranis manen.

Portada

Plena satisfacción de CAEB por la obtención de los nueve puestos destinados a representación de organizaciones empresariales en el pleno de la Cámara de Comercio de Mallorca, Eivissa y Formentera

El turismo de golf en Balears. 2001

Actualidad

Editorial

CAEB impugna la aprobación definitiva de la norma cautelar del Consell de Mallorca

Extracto del discurso del presidente de la Asociación de Fabricantes y Empresas Auxiliares de la Construcción de Baleares (AFACO), Manuel Fiol, en la Asamblea General de 2001

XIX SALÒ NÀUTIC A PALMA

"Oportunidades de negocio y relaciones comerciales de Baleares con Chequia, Hungría y Polonia", título de la jornada informativa organizada por CAEB

Día mundial de la seguridad y salud en el trabajo

“La actual política urbanística hiere lo más profundo de la razón de ser del empresario: no saber lo que va a pasar"

CAEB y Telefónica firman un acuerdo de colaboración para acercar los servicios de banda ancha a las empresas