actual

Pot l’import turístic alleugerir la percepció
de saturació que es té de les Balears?

Per Josep Oliver, President de CAEB.

La idea de l’anomenat Impost Turístic va néixer fa anys a la Conselleria de Turisme, crec recordar, que a principis dels 90.
Com s’ha de suposar, si una part de l’Administració, especialment la municipal, donava el vist i plau a aquesta mesura, l’altre no la veia gens bé. En aquell context, els sectors econòmics de Balears ja s’hi varen manifestar en contra.
En aquells moments no es va parlar gens de medi ambient, ja que encara no existia aquesta sensació d’ofec ni de saturació del sòl ni de res que se assemblàs, com ara donen a entendre certs sectors de la societat. En resum, el projecte de crear l’esmentat Impost no va anar endavant i va ser aparcat per l’Administració, com tants d’altres.
Emperò el fet és que aquesta proposta ha anat successivament apareixent i desapareixent, tot i que a hores d’ara encara no s’ha quantificat si 5.000 milions de pessetes més o menys, se traduirien en 1.000 o 1.500 pessetes a pagar per cada turista. Sigui com sigui, aquests poden ser molts de diners i la voracitat recaptadora de les administracions aniria a més, davant la temptació dels diners fàcils. Per tant, és legítim pensar que una de les finalitats que pot perseguir la possible implantació de l’impost turístic és, de forma clara, un augment de les disposicions econòmiques per les administracions.
S’ha argumentat, entre d’altres raons, que no es pot permetre que els ciutadans de les Balears hagin de suportar el pes del consum de recursos que fan els turistes, i crec que val la pena aclarir que, sense cap dubte, el turistes, certament, consumeixen recursos, però no gratuïtament, i menys a costa dels ciutadans d’aquesta Comunitat.
Les empreses turístiques ( Hoteleria, Bars, restaurants, Comerços Turístics, etc.) suporten ara mateix unes càrregues econòmiques, en la majoria dels casos, superiors a la mitja nacional. Com a exemples, hem de dir que tot allò referit al consum i sanejament d’aigua, recollida tractament i eliminació de residus sòlids, energia elèctrica i carburants, entre d’altres, suposen unes despeses per aquestes empreses que, dupliquen, i fins i tot, tripliquen la mitja per càpita de la nostra Comunitat.
Per tot això, penalitzar al turista per haver escollit Balears per a les seves vacances no ens pareix acceptable, malgrat es digui que estam en temps de bonança econòmica, ja que la dependència de la nostra economia esta molt fermada a la salut econòmica dels països que tradicionalment tenen, com a destí turístic preferent, les Balears, per als viatges de vacances.
En darrer terme, voldria dir que, al voltant d’aquest impost, es plantegen tota una sèrie de dubtes o interrogants claus: Qui administrarà i com s’administrarà l’impost?, via ajuntaments, consells insulars o via altres institucions?, o serà finalment de lliure disposició per part del Govern de la Comunitat?. Davant aquests interrogants, avui per avui entenem que, majoritàriament, el món empresarial de les Balears, no veu amb bons ulls la possible implantació de l’esmentat Impost.

Article publicat al núm. 107
de la revista “El Mirall”.

Portada

Oposició absoluta de la CAEB a la jornada de les 35 hores

Actualidad

Editorial

Pot l’import turístic alleugerir la percepció de saturació que es té de les Balears?

Fernando Dameto, presidente de la FAGB: “Nuestro objetivo es defender con eficacia los intereses de los agricultores y ganaderos de Baleares”

El puerto de Mahón recibió la visita de 146 cruceros turísticos durante 1999, que generaron un beneficio económico para Menorca estimado en 1.268 millones de pesetas

Alonso Marí: "sin calidad, no habrá desestacionalización”

Empresa al dia

Gestió d’ajudes europees a la cooperació empresarial

Reflexiones sobre las nuevas tecnologías de la información y las empresas