entre

“L’experiència té
un pes molt específic”

Fernando Dameto i Cotoner

Retrato

Fernando Dameto i Cotoner va néixer a Palma l’any 1919. Llicenciat en Dret, s’especialitzà en el camp de les societats anònimes. Avui, encara es manté al front de diverses empreses dedicades a l’abastament d’aigua –Aigües de Marratxí-, urbanisme i camps de golf. Dameto Cotoner presideix l’Associació d’Empresaris Subministradors d’Aigua Potable de Balears.

Com fou la seva entrada al negoci de l’aigua?

Ja fa 40 anys que faig feina amb l’aigua. Teníem urbanitzacions a Calvià i allà no hi havia subministrament d’aigua, s’havia de portar amb camions, i nosaltres vàrem ser els primers en dur aigua per tuberia. S’havien de travessar les muntanyes, fer estudis hidrològics, sondejos, etc. Poc a poc s’ha fet el mateix a d’altres termes i a quasi tota la perifèria de les Illes el subministrament d’aigua el fan empreses privades.

On no arribava l’empresa pública, ho feu la privada.

Exactament.

I quina és la principal problemàtica que afecta a les empreses del sector?

El problema és que la llei del 85 ja va limitar bastant les actuacions i ara esperam que la nova legislació doni un àmbit més ampli per poder desenvolupar l’activitat. Pràcticament a tota Europa proveeix l’empresa privada.

Quines són aquestes limitacions?

La legislació anterior al 85 s’havia de modificar, però aquella nova llei va suposar una limitació al dret de propietat. Es va canviar la propietat per les concessions. S’han perdut uns drets, però ho hem assumit, i avui la nostra preocupació és que la llei que ara s’elabora, tal i com ho va prometre aquest Govern, torni a donar un joc més ampli a les empreses privades.

Com veu vostè, amb una llarga experiència en el camp de l’aigua, tota la problemàtica de manca d’insuficiència de recursos hídrics a les Illes?

Jo crec que si ho haguessin deixat en mans de l’empresa privada, no existiria cap d’aquestes problemes.

Per què?

Perquè tenim més mobilitat, més mitjans.

Però el consum d’aigua és molt elevat.

Sí, però nosaltres creïm que els recursos d’aigua estan mal aprofitats i tenim l’esperança que la nova llei estatal ens doni un marge més ampli.

Però quin seria exactament aquest marge més ampli?

Que es compti amb l’empresa privada i que aquesta pugui actuar.

Vostè defensa que l’empresa privada està perfectament capacitada per donar una bona resposta a l’abastament d’aigua en general.

Sense cap dubte.

Què pensa vostè de les crítiques ecologistes a la proliferació de camps de golf i a l’impacte ambiental que això representa?

Jo consider que un camp de golf pot anar acompanyat d’una certa construcció, però sense passar-se. A més, es tracta d’un espai verd. També és lògic que es reutilitzin aigües.

Precisament, una de les crítiques més importants és l’elevat consum d’aigua que suposen.

Es pot limitar molt i utilitzar aigües depurades. En tot cas, l’important és aconseguir que no es deteriorin els aqüífers.

Com veu tot el gran canvi econòmic que han viscut a les Balears en aquesta segona meitat del segle XX?

Desgraciadament no s’han programat les coses amb la previsió i la cura que s’hauria d’haver fet. I quan les coses estan espanyades, és molt més difícil solventar-ho. És lamentable que no s’hagi tengut una visió més important, sobretot pel que fa a la qualitat.

Comparteix la idea que l’empresariat mallorquí s’ha guiat en moltes ocasions sobretot per la intuïció?

Jo crec que els empresaris mallorquins ha tingut l’ocasió, i ho ha aprofitat, de formar-se. La prova d’això és que les empreses punteres han triomfat a tot el món. El que és lamentable és que aquest aprenentatge se’n va a fora, potser perquè aquí no han tingut les facilitats que se’ls hi hauria d’haver donat.

M’imagin que vostè és un d’aquells empresaris a qui li costa moltíssim pensar en la idea d’abandonar la direcció de les seves societats.

Crec que l’experiència té un pes molt específic i he tingut la salut per mantenir-ho - practic diferents esports com la caça i la navegació -. No he pensat en retirar-me totalment, però evidentment he anat limitant l’activitat.

I quina és la màxima que intenta transmetre als qui treballen al seu costat?

El més important és tractar humanament a tots els qui col·laboren. Jo estic orgullós de no haver tingut mai cap problema laboral.