|
Pere
Cañellas, President de la FEHM: Un 11 per cent dalemanys
no vindran a les Illes Balears com a conseqüència de
la implantació de lecotaxa
|
Ha vingut manco gent i han vingut amb preus
més baixos, és a dir, doferta.
Pere Cañellas, màxim representant dels hotelers de Mallorca,
realitza una radiografia de la mala temporada alta 2003.
El president de la Federació Empresarial
Hotelera de Mallorca (FEHM), Pere Cañellas Ramis (Palma, 1954),
du a terme una estimació dels resultats de loblidable campanya
destiu denguany, explica les causes que han provocat aquests
minsos resultats, avança com es desenvoluparà la temporada
baixa 2002-2003 i fa una primera previsió en vistes al pròxim
estiu.
Les xifres docupació de la temporada alta 2002 són
negatives?
La conclusió final és que la campanya destiu
ha estat dolenta. Ha vingut manco gent i han vingut amb preus més
baixos, és a dir, doferta. El diferencial negatiu respecte
de lany passat oscil·la entre un 9 i un 10 per cent. A més
a més, en relació a lexercici anterior, un 20 per
cent més dhotels avançaran el seu tancament a octubre.
Aquest fet com es reflectirà en el compte de resultats?
Preveiem que els comptes de resultats patiran una baixada mitjana
dentre un 20 i un 25 per cent en comparació a la temporada
alta de 2001.
Quins factors han provocat la mala campanya destiu?
El mercat turístic amb destinació cap a les Illes
Balears sha vist ressentit per lecotaxa com ho demostra
el fet que un 11 per cent dalemanys asseguren que no vindran a
larxipèlag balear com a conseqüència de la
implantació del tribut turístic, segons un estudi fet
per la Universitat de Dresde, encarregat per la Conselleria de Turisme.
Tot i això, no hem de deixar de banda causes tan importants com
lalentiment de leconomia alemanya, laugment de la
competència o el mal temps, les quals també han incidit
en lactual crisi turística que patim.
De quina manera continuareu mostrant loposició a lecotaxa?
En aquests moments hem interposat un recurs contra el reglament
de lecotaxa i hem impugnant les autoliquidacions. Aquesta actuació
tindrà com a efecte una resposta per part de lAdministració.
Segons el resultat, interposarem un nou recurs.
La FEHM ha romput definitivament les relacions amb el Govern de les
Illes Balears?
Segons el tipus de política turística tirada endavant
per lExecutiu de Progrés, sempre duta a terme desquenes
al sector turístic, la FEHM només pot donar una contestació:
negar-nos a participar en aquesta política turística,
atès que no sens ha tingut en compte. Si no sens
consulta a lhora delaborar normes que afecten el nostre
ram productiu, els hotelers no participam en la resta del joc polític.
Aquesta actitud ha estat la que ha mantingut el Govern Antich des de
que sinicià la legislatura: una política hostil
i agressiva per part de la Conselleria de Turisme. LExecutiu illenc
no ens ha deixat una altra alternativa a lhora dactuar.
El tarannà del conseller de Turisme, Celestí Alomar,
ha provocat la manca denteniment entre ambdues parts?
Per sobre i a més de les persones, el problema rau en la
classe de política turística aplicada. En cap moment la
FEHM ha volgut personalitzar aquesta manca denteniment, perquè
no estam en desacord amb les persones, sinó amb la política
turística.
Les propostes turístiques del PP són aplicables si
tornen a governar larxipèlag balear?
Tot això queda en el capítol de propostes i promeses
electorals. Davant aquests pronunciaments hem de ser prudents. De totes
maneres, tot apunta que el Partit Popular aposta per una major participació
de la societat civil. Aquest plantejament ens sembla força interessant.
El Govern de Progrés ha governat desquenes a la societat
civil?
Sí. Aquest fet ha estat una de les grans decepcions que hem
patit daquest Executiu, sobretot en el món empresarial
illenc.
Quines previsions teniu per a la temporada baixa 2002-2003?
Lestimació que tenim després de mantenir contactes
amb els turoperadors és una baixada dentre el 20 i el 30
per cent. Tot i això, aquesta previsió a la baixa podria
canviar, ja que cada vegada més les vendes dels paquets turístics
es fan a darrera hora i sense deixar de banda lelasticitat de
les ofertes que es llancin. La traducció daquesta incertesa
també es tradueix en una caiguda al voltant del 20 per cent de
la planta hotelera oberta en relació a la campanya dhivern
2001-2002.
Com ha repercutit la crisi turística a lhoteler illenc?
Els turoperadors han aprofitat aquesta conjuntura adversa per a
larxipèlag balear per renunciar a la renovació dels
contractes en garantia amb les empreses dallotjament illenques.
En aquests moments, la signatura de nous contractes en garantia ha desaparegut
i els firmats anys enrere i amb data de caducitat per als pròxims
anys valen el seu pes en or. Tot i això, els hotelers han hagut
que donar facilitats als majoristes. Pel que fa a les contractacions
en vistes a la temporada alta de 2003, laugment aplicat ha estat
zero, fins i tot admetent lleugers descomptes. La crisi turística
a les Illes Balears ha motivat una política de resituació
dins el mercat turístic internacional.
Durant lany 2003 es reactivarà de bell nou el mercat
turístic balear?
Tot dependrà si el nostre principal mercat emissor, Alemanya,
remunta la seva recessió econòmica. Emperò, tenim
un problema afegit, Gran Bretanya ha manifestat que vol formar part
de la zona euro. Si això ocorre, provocarà que els britànics
perdin el canvi avantatjós de la lliura respecte de leuro.
Aquesta situació perjudicarà i afectarà de ple
larxipèlag balear, ja que el mercat britànic és
molt susceptible a les fluctuacions dels preus.
Shaurà de fer un major esforç en promoció?
Sí, però shan de continuar mantenint les dues
classes de promoció de les Illes Balears que es duen a terme
en aquests moments. Una, la institucional. Tradicionalment feta i que
ha de continuar tirant endavant el Govern, atès que molts dels
petits empresaris hotelers no tenen capacitat econòmica. Per
tant, és un deure de lExecutiu. Laltra promoció
lhan de realitzar pel seu compte les empreses amb recursos suficients,
i en competència directa unes amb les altres. Cal subratllar
que si calculàssim el que invertim els empresaris en promoció,
assistint a fires, pagant els majoristes perquè promocionin especialment
els nostres productes, entre daltres, probablement estam triplicant
allò que el Govern Antich destina en aquest aspecte cabdal per
al sector turístic illenc.
|
Portada
Entrevista a Josep
Oliver, Presidente
de CAEB
Representación
Balear en el XIII Congreso Iberoamericano de Mujeres Empresarias, CIME
Actualidad
Editorial
IV FORO DE TENDENCIAS
ECONÓMICO-EMPRESARIALES
Salud Laboral en
Mallorca
DA COMIENZO EL TERCER
PROGRAMA DE DIRECCIÓN GENERAL, IMPARTIDO POR EL PRESTIGIOSO COLEGIO
DE DIRECCIÓN (INSTITUTO DE EMPRESA), Y ORGANIZADO POR LA CAEB,
EN COLABORACIÓN CON SA NOSTRA Y LA CAMBRA DE
COMERÇ
Noticias ASAJA-BALEARS
Premios de Jubilación
y exteriorización de compromisos por pensiones
SALUD LABORAL EN
MENORCA
SALUD LABORAL EN
IBIZA
Empresa al dia
Nueva Ley de Servicios
de la sociedad de la Información y Comercio Electrónico
(LSSICE
Asociaciones
25 ANIVERSARIO
DE INFOCAL EN CAEB
Formación
Cursos
de formación
Actualidad Telemática
Servicios para Empresas
en Internet
Full Econòmic
Recortes de prensa
|