Pere Cañellas, President de la FEHM: “Un 11 per cent d’alemanys no vindran a les Illes Balears com a conseqüència de la implantació de l’ecotaxa”

“Ha vingut manco gent i han vingut amb preus més baixos, és a dir, d’oferta”.

Pere Cañellas, màxim representant dels hotelers de Mallorca,
realitza una radiografia de la mala temporada alta 2003.

El president de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), Pere Cañellas Ramis (Palma, 1954), du a terme una estimació dels resultats de l’oblidable campanya d’estiu d’enguany, explica les causes que han provocat aquests minsos resultats, avança com es desenvoluparà la temporada baixa 2002-2003 i fa una primera previsió en vistes al pròxim estiu.

Les xifres d’ocupació de la temporada alta 2002 són negatives?
La conclusió final és que la campanya d’estiu ha estat dolenta. Ha vingut manco gent i han vingut amb preus més baixos, és a dir, d’oferta. El diferencial negatiu respecte de l’any passat oscil·la entre un 9 i un 10 per cent. A més a més, en relació a l’exercici anterior, un 20 per cent més d’hotels avançaran el seu tancament a octubre.

Aquest fet com es reflectirà en el compte de resultats?
Preveiem que els comptes de resultats patiran una baixada mitjana d’entre un 20 i un 25 per cent en comparació a la temporada alta de 2001.

Quins factors han provocat la mala campanya d’estiu?
El mercat turístic amb destinació cap a les Illes Balears s’ha vist ressentit per l’ecotaxa com ho demostra el fet que un 11 per cent d’alemanys asseguren que no vindran a l’arxipèlag balear com a conseqüència de la implantació del tribut turístic, segons un estudi fet per la Universitat de Dresde, encarregat per la Conselleria de Turisme. Tot i això, no hem de deixar de banda causes tan importants com l’alentiment de l’economia alemanya, l’augment de la competència o el mal temps, les quals també han incidit en l’actual crisi turística que patim.
De quina manera continuareu mostrant l’oposició a l’ecotaxa?
En aquests moments hem interposat un recurs contra el reglament de l’ecotaxa i hem impugnant les autoliquidacions. Aquesta actuació tindrà com a efecte una resposta per part de l’Administració. Segons el resultat, interposarem un nou recurs.

La FEHM ha romput definitivament les relacions amb el Govern de les Illes Balears?
Segons el tipus de política turística tirada endavant per l’Executiu de Progrés, sempre duta a terme d’esquenes al sector turístic, la FEHM només pot donar una contestació: negar-nos a participar en aquesta política turística, atès que no se’ns ha tingut en compte. Si no se’ns consulta a l’hora d’elaborar normes que afecten el nostre ram productiu, els hotelers no participam en la resta del joc polític. Aquesta actitud ha estat la que ha mantingut el Govern Antich des de que s’inicià la legislatura: una política hostil i agressiva per part de la Conselleria de Turisme. L’Executiu illenc no ens ha deixat una altra alternativa a l’hora d’actuar.

El tarannà del conseller de Turisme, Celestí Alomar, ha provocat la manca d’enteniment entre ambdues parts?
Per sobre i a més de les persones, el problema rau en la classe de política turística aplicada. En cap moment la FEHM ha volgut personalitzar aquesta manca d’enteniment, perquè no estam en desacord amb les persones, sinó amb la política turística.

Les propostes turístiques del PP són aplicables si tornen a governar l’arxipèlag balear?
Tot això queda en el capítol de propostes i promeses electorals. Davant aquests pronunciaments hem de ser prudents. De totes maneres, tot apunta que el Partit Popular aposta per una major participació de la societat civil. Aquest plantejament ens sembla força interessant.

El Govern de Progrés ha governat d’esquenes a la societat civil?
Sí. Aquest fet ha estat una de les grans decepcions que hem patit d’aquest Executiu, sobretot en el món empresarial illenc.

Quines previsions teniu per a la temporada baixa 2002-2003?
L’estimació que tenim després de mantenir contactes amb els turoperadors és una baixada d’entre el 20 i el 30 per cent. Tot i això, aquesta previsió a la baixa podria canviar, ja que cada vegada més les vendes dels paquets turístics es fan a darrera hora i sense deixar de banda l’elasticitat de les ofertes que es llancin. La traducció d’aquesta incertesa també es tradueix en una caiguda al voltant del 20 per cent de la planta hotelera oberta en relació a la campanya d’hivern 2001-2002.

Com ha repercutit la crisi turística a l’hoteler illenc?
Els turoperadors han aprofitat aquesta conjuntura adversa per a l’arxipèlag balear per renunciar a la renovació dels contractes en garantia amb les empreses d’allotjament illenques. En aquests moments, la signatura de nous contractes en garantia ha desaparegut i els firmats anys enrere i amb data de caducitat per als pròxims anys valen el seu pes en or. Tot i això, els hotelers han hagut que donar facilitats als majoristes. Pel que fa a les contractacions en vistes a la temporada alta de 2003, l’augment aplicat ha estat zero, fins i tot admetent lleugers descomptes. La crisi turística a les Illes Balears ha motivat una política de resituació dins el mercat turístic internacional.

Durant l’any 2003 es reactivarà de bell nou el mercat turístic balear?
Tot dependrà si el nostre principal mercat emissor, Alemanya, remunta la seva recessió econòmica. Emperò, tenim un problema afegit, Gran Bretanya ha manifestat que vol formar part de la zona euro. Si això ocorre, provocarà que els britànics perdin el canvi avantatjós de la lliura respecte de l’euro. Aquesta situació perjudicarà i afectarà de ple l’arxipèlag balear, ja que el mercat britànic és molt susceptible a les fluctuacions dels preus.

S’haurà de fer un major esforç en promoció?
Sí, però s’han de continuar mantenint les dues classes de promoció de les Illes Balears que es duen a terme en aquests moments. Una, la institucional. Tradicionalment feta i que ha de continuar tirant endavant el Govern, atès que molts dels petits empresaris hotelers no tenen capacitat econòmica. Per tant, és un deure de l’Executiu. L’altra promoció l’han de realitzar pel seu compte les empreses amb recursos suficients, i en competència directa unes amb les altres. Cal subratllar que si calculàssim el que invertim els empresaris en promoció, assistint a fires, pagant els majoristes perquè promocionin especialment els nostres productes, entre d’altres, probablement estam triplicant allò que el Govern Antich destina en aquest aspecte cabdal per al sector turístic illenc.

Portada

Entrevista a Josep Oliver, Presidente
de CAEB

Representación Balear en el XIII Congreso Iberoamericano de Mujeres Empresarias, CIME

Actualidad

Editorial

IV FORO DE TENDENCIAS ECONÓMICO-EMPRESARIALES

Salud Laboral en Mallorca

DA COMIENZO EL TERCER PROGRAMA DE DIRECCIÓN GENERAL, IMPARTIDO POR EL PRESTIGIOSO COLEGIO DE DIRECCIÓN (INSTITUTO DE EMPRESA), Y ORGANIZADO POR LA CAEB, EN COLABORACIÓN CON “SA NOSTRA” Y LA “CAMBRA DE COMERÇ”

Noticias ASAJA-BALEARS

Premios de Jubilación y exteriorización de compromisos por pensiones

SALUD LABORAL EN MENORCA

SALUD LABORAL EN IBIZA

Empresa al dia

Nueva Ley de Servicios de la sociedad de la Información y Comercio Electrónico (LSSICE

Asociaciones

25 ANIVERSARIO
DE INFOCAL EN CAEB

Formación

Cursos de formación

Actualidad Telemática

Servicios para Empresas en Internet

Full Econòmic

Recortes de prensa

[Actualidad CAEB | Empresa al dia | Formación |
| Telemática | Asociaciones | Entrevista | Hemeroteca | Portada]