entre

“Hem d’aconseguir que l’equiparació de preus amb la península dels clients qualificats tengui rang de llei”

Sembla imminent que a les Illes es posi en marxa com ja es va fer a la Península el sistema tarifari dels clients qualificats?
Abans d’abordar aquesta qüestió em sembla important explicar una sèrie de qüestions. La tarifa elèctrica per al client ordinari, que avui en dia a Espanya representa el 98 per cent, és unitària en el conjunt nacional. La posa el Ministeri d’Indústria i les companyies el que hem de fer és adequar el nostre sistema de producció a una tarifa de màxims i, per tant, som bons gestors si els nostres costos estan per davall d’aquesta tarifa. A partir d’aquí el problema és que fer energia a les Balears és un 40 per cent més car que a la Península i, per tant, si el consumidor balear no rebés una subvenció del consumidor peninsular l’energia balear seria un 40 per cent més cara. Això permet entendre que el tema dels preus/client no ve donat per donat per un factor de competència d’un sistema insular si no pràcticament per polítiques d’anivellació de preus dins d’un sistema estatal. A Espanya i França funciona aquest sistema en què les regions insulars tenen aquest benefici i que consisteix en què el consumidor, no l’Estat, continental està posant doblers damunt la taula per anivellar tarifes. Això no passa per exemple a d’altres països com Portugal. Si algú es demana perquè a les Illes és més car fer energia, el que ha d’entendre és que aquí és necessari tenir grups de producció més petits perquè si tota la producció estigués en uns pocs grups i en fallàs un, el sistema cauria. Per això sempre fa falta tenir grups més petits davant la contingència d’avaries. També s’han de tenir grups que estiguin físicament separats, aïllats. A més l’estacionalitat de l’economia també és determinant perquè hem de tenir un estoc de producció dimensionat al moment de la demanda punta. Un altre factor és el sobrecost del combustible. Davant de tot això, el gran esforç nostre ha de ser defensar per al present i el futur aquesta prevalença, aquesta aportació de recursos. Una aportació que està plasmada en dues lleis: la Llei del sector elèctric i la Llei el Règim Especial de les Balears i avui en dia està pendent que ambdues lleis tenguin un desenvolupament reglamentari que pugui en certa forma confirmar el que diuen aquests mandats legals superiors. Aquesta regulació encara no és imminent.
Fins ara hem parlat del consumidor massiu, que és el tot pràcticament –s’ha de tenir en compte que aquí a les Balears hi ha 280 clients elegibles que és molt poc comparat amb els 500.000 massius que tenim. A la Península els clients elegibles es poden beneficiar ja dels preus d’un sistema que funciona com una borsa de valors i també de la política de grans compres de comercialitzadors i en aquest moment hi ha pogut haver gent que temporalment hagin tengut avantatges en tarifes per davall del que és la tarifa comuna. És un tema que fa vaivens. Enguany, per exemple, el cost del combustible ha causat moltes dificultats. Però la qüestió és veure què passa a un sistema com el balear on encara que hi hagi deu companyies fent energia elèctrica hi ha un preu de generació superior al de la Península. I per aquesta raó el que s’ha d’intentar que la regulació que avui en dia és vigent per al client massiu es pugui estendre al client elegible. Això significa que aquests tipus de clients puguin ser també beneficiaris d’una aportació que vingui donada per la retenció de disponibilitat del client peninsular. Ara s’ha aconseguit que a un Reial Decret estatal sobre el transport i la distribució i que ara està al Consell d’Estat aparegui una disposició addicional on realment es possibilita que el client de sistemes insulars es beneficií del millor preu que sorgeixi de la competència a la Península. Això és molt important, perquè es reconeix que els preus a un sistema insular no vénen donats per la competència i alhora es vol reconèixer un cost d’insularitat respecte a aquest tipus de consumidor. Però també em preocupa que és una avantatge per al consumidor balear que apareix a un reglament, no hi cap llei que consolidi aquest aspecte. Seria molt important que aquesta primera passa normativa agafàs forma de llei. Avui parlam de molts pocs clients elegibles, però l’any 2007 tots ho seran i llavors es posa en risc que quan el mercat estigui completament liberalitzat aquest benefici ja no existeixi i es podria donar el cas que el consumidor insular pagàs l’energia al seu propi cost de generació. Aquest primer pas és important perquè ha romput l’esquema mental de la gent que en feia oposició. S’ha de tenir en compte que al consumidor i les empreses elèctriques insulars no els hi ve molt de gust saber que una part de la tarifa elèctrica que paguen se’n va a primar un consum a una altra zona. Avui en dia demandam del sistema 12.000 milions de pessetes anuals i a partir d’ara encara serem més acreedors del sistema amb l’entrada en vigor dels clients elegibles. Aconseguir aquests doblers és una lluita diària constant, perquè hi ha llacunes legals i és un problema d’índole empresarial. El més important és aconseguir el reconeixement legal d’aquesta circumstància.
És necessari que s’entengui que la competència no determina millors preus. Som un sistema econòmic artificial i lo bàsic és entendre que el que s’ha aconseguit, que pens que entrarà en vigor en un espai de tres mesos, no ha de ser una mera disposició addicional o un reglament, sinó que ha d’agafar força i caràcter de llei. La llei estableix els beneficis per als clients insulars en el cas dels consumidors massius i d’aquests no n’hi haurà cap en el 2007, per tant, ens estam jugant saber si l’energia serà més cara o estarà en al nivell peninsular.

Una vegada que aquest reglament entri en vigor, quin serà el procés perquè les empreses s’hi puguin acollir?
Des de Gesa ja hem contactat amb molts de clients elegibles i el que farem serà explicar d’una forma clara el procés. Hem d’estar pendents de la data en què s’aprovi el reglament i de la data en què es publiqui la resolució de desenvolupament d’aquest reglament. El que més m’inquieta és el baix rang normatiu d’aquestes regulacions. Així mateix, s’ha de tenir en compte que es podria donar la circumstància que un hoteler tengui el mes d’agost un preu molt baix perquè a la Península l’agost és un mes de baixa demanda i, per tant, el preu baixa, però després a un mes de temporada baixa tendria un cost de l’electricitat molt car. I això podria arribar a crear una desvirtuació del sistema. Per aquesta raó des de Canàries i Balears les empreses elèctriques estam intentant trobar solucions que corregeixin aquest aspecte i que no es crein beneficis injustos. D’altra banda, en un mercat liberalitzat pot resultar en alguns moments més rentable la tarifa ordinària i per això hi ha la possibilitat d’entrar i sortir de la condició de client qualificat. En conjunt l’experiència encara limitada i curta del mercat liberalitzat peninsular –es va iniciar a l’octubre de 1999- s’ha traduït en una mitjana de descens tarifària de l’ordre del 10 per cent.

I un cop que tot estigui aprovat, quan serà efectiu per als clients qualificats de les Balears?
L’esborrany del reial decret està ara en el Consell d’Estat pendent de dictamen. Potser a finals de mes d’abril ja estarà llest. Podem esperar que el reial decret i la resolució estaran vigents a partir de setembre. Nosaltres ja estam preparats. Així la implantació ja beneficiaria no només els 250 clients que consumeixen per punt de subministrament més de 1.000.000 KWh/any, sinó que la xifra augmentaria fins als 600, ja que a partir de l’1 de juliol la condició de consumidor qualificat s’amplia a tots els punts de mitjana tensió.

Canviant de tema, per a aquest estiu es pot assegurar que està garantit el subministrament?
Jo estic content de què l’administració autonòmica hagi pres consciència d’aquest tema perquè hi ha hagut moments en què semblava que els problemes energètics eren els d’una empresa i ho és de la col·lectivitat. Nosaltres ara tenim la previsió de què al juliol i agost es posaran en marxa 4 turbines de gas a Son Reus que aportaran uns 140 megavats i això ens dóna un marge de cobertura.

I més a llarg termini com s’afronten aquests creixements en la demanda superiors al 10 per cent anual?
Nosaltres tenim d’aquí al 2005 un pla d’inversió de l’ordre de 60.000 milions de pessetes. Si ens deixen treballar amb tranquil·litat, invertint a Son Reus no hi haurà problemes.

I l’arribada del gas natural, quan?
Nosaltres estam posant en marxa grups que treballaran amb gas-oil mentre no arribi el gas natural. Per a nosaltres seria un desastre que el gas no arribàs. El que voldríem és que el més aviat possible es prenguin les decisions respecte a la ubicació de la instal·lació de descàrrega o sobre el finançament.

Portada

Nuevos planes para la Gestión de los Residuos

Actualidad

Editorial

El Presidente de CEOE prevé que la economía española seguirá en fase de crecimiento y tilda de desastre
sin paliativos la implantación de la ecotasa en Baleares

El comercio electrónico despega en las pequeñas y medianas empresas de Baleares

Aprenent de lampista

“Nuestra prioridad es erradicar la competencia desleal”

Empresa al dia

EUROPARTENARIAT
DENMARK 2000

La responsabilidad de la empresa balear ante la entrada en vigor de la ley “exteriorización de compromisos por pensiones”, motivo de una conferencia-coloquio en CAEB

Los empresarios del sector de la madera celebraron un año más
la fiesta de su patrón, Sant Josep, con una cena en Lloret