entre

“Treballam a ple rendiment però no amb overbooking”

Retrat

Pere Cañellas va néixer a Palma el maig de l’any 1954. Estudià Dret i va exercir de misser al voltant de deu anys. Després es va fer càrrec d’un petit hotel a Cala Millor i més endavant va comprar juntament amb d’altres socis l’hotel Bahía del Este. Actualment, és el President de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca.

Sr. Cañellas, què resulta més complicat fer de misser o d’hoteler?

Jo crec que fer de misser. És una professió molt difícil perquè t’has d’acostumar a perdre i això no és fàcil d’encaixar. En canvi, l’hostaleria sempre ha estat exceptuant d’algun conflicte puntual una experiència gratificant. Els clients estan satisfets, es dóna un servei, la gent ve de vacances, ho fa contenta i normalment també se’n torna contenta.

Supòs que és especialment gratificant en temporades turístiques tan bones com aquestes darreres, sobretot ara que s’ha dissipat el fantasma de la vaga al sector.

Sí, però no sempre ha estat així. Jo he viscut temporades molt dolentes, en què havies de fer el cap viu i anar a peregrinar per touroperadors i per agències demanant que t’enviassin clients. Gràcies a Déu aquesta transformació que s’ha fet a l’hostaleria en general cap a la qualitat millorant els preus, ha anat acompanyat d’una resposta de la clientela, que ha estat molt positiva

Des del ministeri d’Economia s’estimava fa uns dies en un 7 per cent l’increment de l’afluència turística enguany a Espanya. Aquesta dada també és extrapolable a les Balears?

Aquí l’afluència augmenta si comptam amb el procés de desestacionalització que s’està produint. I en aquest sentit, jo crec que es supera el 7 per cent. A la temporada baixa, m’arriscaria a situar el creixement de l’afluència turística en un 15 per cent aproximadament i, en canvi, a la temporada alta si ha augmentat seria al voltant d’un dos per cent.

Llavors, es nota el procés de desestacionalització.

S’han creat uns atractius per a l’hivern: des de la millora de les zones turístiques fins a la creació d'infrastructures per a la pràctica del golf, del tenis o fins i tot hi ha hotels que s’han especialitzat en el cicloturisme. Realment el que s’ha fet a l’hostaleria ha estat adaptar-nos al que vol el client i crear atractius.

I aquesta millora de la qualitat s’ha traduït en l’increment de preus als touroperadors i en l’arribada d’un tipus de turista amb més poder adquisitiu?

Evidentment s’ha incrementat la qualitat en els serveis, en les infrastructures hoteleres i això s’ha plasmat en un augment dels preus evident. Respecte als clients jo crec que són més o menys els mateixos. El que passa és que s’ha anat reduint el seu espai de vacances. Ara vénen menys temps però gaudeixen de millors serveis i millors infrastructures.

Les darreres bones temporades turístiques sembla que han permès que ja no tingueu tanta dependència dels touroperadors.

Sí, però la veritat és que els darrers anys els contractes amb els touroperadors no han registrat uns increments massa espectaculars. Els hotelers han estat molt sensats, perquè sempre ha existit la por a sortir-te del mercat. En tot cas, els creixements de preus sempre han anat acompanyat de la millora de les infrastructures.

Quin ha estat l’increment mig?

Són del voltant del 2,5 o el 3 per cent. Superior en els casos d’aquells establiments que han augmentat la seva categoria.

En la relació qualitat-preu, en quina posició del rànquing considera que està situada actualment Balears?

S’ha de tenir en compte que aquí hi havia una estacionalitat molt acusada i això ha fet necessari establir diferents tarifes. És cert que els preus d’hivern encara són massa baixos, a pesar que se van recuperant. En canvi, a la temporada alta tenim uns preus que no vull qualificar de raonables però sí de normals.

Hem d’esperar que les restriccions que contempla la Llei General Turística per a la construcció de noves places hotelera els preus augmentin encara més?

Sí, però aquí el problema és que era necessària una mesura que de qualque manera aturàs el creixement perquè si no destruiríem l’encant de l’illa. Que això suposarà ser més exclusius, potser, però aquí hi ha una lluita que és que totes les places antigues es renovaran. S’avançarà cap a la qualitat i això farà que cada cop venir a l’illa sigui més car.

I es tem el procés especulatiu que pot generar l’intercanvi de places obsoletes per noves?

Jo crec que de moment no es nota res. És possible que hi hagi una mica d’especulació, però també és inevitable a una illa com a la nostra en què pràcticament ja s’han consumit tots els solars turístics. Ho hem d’assumir com una part del cost de la renovació de les places velles i per fer-ho s’ha creat un incentiu.

Una passa més del sector hoteler mallorquí és l’exportació del “know how”. Sembla que ara hi ha moltes possibilitats que algunes cadenes mallorquines s'instal·lin també a la Xina.

El fet que hotelers d’aquí surtin a invertir a d’altres zones implica un repte però també un esforç important. Aquí ja està tancat l’increment de places i, per tant, els hotelers han buscat primer zones com Canàries, Andalusia o el Carib per invertir els seus excedents. Fa poc a través de la Cambra de Comerç es va desplaçar a la Xina una delegació que va ser un èxit perquè se va captar un interès de les autoritats en captar aquest “know how” de turisme de tres i quatre estrelles i que segurament tindrà conseqüències perquè ja hi ha cadenes interessades en gestionar allà.

Com cada estiu, una pregunta obligada és la de l’overbooking”. Els touroperadors han alertat del perill de sobreocupació.

S’ha de tenir en compte que la forma d’anar treballant ha evolucionat amb el temps, hi ha moltes maneres d’estar molt ben informats al dia de com estan les vendes. Per assegurar que hi hagi una bona temporada s’ha convertit en un costum la contractació de més places de les que tens, dins un marge raonable com és natural i això es fa de forma habitual i amb normalitat. Què passa? Que quan avises que ja està ple, s’aturen vendes. Això vol dir que treballam a ple rendiment, però no amb “overbooking”.

I fa por la creixent penetració dels touroperadors britànics i alemanys en el sector hoteler mallorquí, la coneguda integració vertical?

És cert que hi ha un cert nerviosisme per part d’hotelers petits, empresaris individuals, que veuen com els touroperadors estan entrant dins grans cadenes i així formen grans grups. Això pot condicionar preus i condicions de contractació i és un aspecte que pot posar nerviosa a la gents. Però després gires fulla i penses que estam dins una economia de lliure mercat i que ho hem d’assumir i reaccionar de qualque manera. Potser fent associacions o formant cadenes d’independents. No sé ben bé quina ha de ser la fórmula, però evidentment els empresaris mallorquins hauran de reaccionar.