actual2

CONJUNTURA ECONÒMICA BALEAR. PRIMER SEMESTRE 2003

L'economia Balear es manté a una situació d’estancament per l‘efecte del mal comportament de l’activitat turística i de l’inici de la caiguda al sector de la construcció, un cop que es va esvaint la inèrcia dels projectes iniciats al anys anteriors.

En conjunt, el creixement econòmic de les illes al primer semestre de 2003 s'ha situat a l’entorn del —0,1%. Per al segon semestre de 2002 sembla que es mantindrà l’atonia, tot i que es d’esperar una lleugera millora al sector serveis que compensarà la major caiguda de la construcció.

Per quart any consecutiu l'economia balear creixerà per davall de la mitjana espanyola i de nou, com ja va succeir a l’any 2002, el ritme d’expansió econòmica de les illes es situarà en valors inferiors als de la mitjana de creixement de la Unió Europea.

Per illes, les Pitiüses i Menorca mostren una pitjor evolució per un comportament relatiu del turisme més negatiu. A Mallorca, la major reducció en l'activitat de la construcció, s’ha compensat parcialment amb una lleugera millora en els serveis de "no mercat"

El turisme estabilitza el seu ritme d’activitat. Al primer semestre de 2002 el número total de pernoctacions s'ha incrementat un 2,7%, conseqüència de l‘augment en el número de turistes arribats per via aèria (+4,7%). Les entrades i sortides totals de passatgers als aeroports de Balears pugen un 6,6% (+3,5% el tràfic internacional i +13,7% el nacional). Els ingressos per turisme s’estanquen per l’efecte de les ofertes que s’han hagut de fer per reactivar la demanda i al primer semestre de 2003 registren un creixement zero en euros corrents (descomptant l’efecte de la inflació turística, la variació en termes reals es situa al voltant del —2,5%).

El sector de la construcció comença a patir els efectes de les moratòries i de la reducció del creixement econòmic global. El número d'ocupats registrats a la Seguretat Social cau un 1,2%, mentre que l'atur segueix creixent amb intensitat (+38,5%) i els contractes de feina baixen un 4,8%. Els projectes visats al COAB baixen un 51% als primers 4 mesos de 2003. Mentrestant, el preu de la vivenda segueix a l’alça i va pujar un 8,6% al primer trimestre de 2003.

El sector industrial també baixa pel pitjor comportament del turisme i de la construcció, així com per la debilitat de la demanda externa i la pèrdua de competitivitat que suposa la revalorització de l’euro front al dòlar. El número d'ocupats cau un 1,8% i augmenten les xifres d'aturats un 14,3%. Els contractes de feina al sector industrial baixen un 2,7% als primers 6 mesos de l'any. Les exportacions de productes industrials (en euros corrents) baixen un 27% al primer trimestre de 2003.

La resta d'indicadors de conjuntura en general reflecteixen també la falta de creixement econòmic. Així es manifesta als casos de les matriculacions de vehicles (-11,5%) o al trànsit de mercaderies per aeroports (-2,3%). El consum d'energia elèctrica per a usos empresarials augmenta un 3,8% i el consum de carburants d’automoció creix un 5,9%.

L'evolució del mercat de treball de les illes registra també una evolució en la mateixa línia que el conjunt de l'activitat econòmica, tot i que la major contractació per part del Sector Públic i la regularització de treballadors estrangers compensen la baixada registrada a la construcció i als serveis de mercat. En conjunt el número total d'ocupats al primer semestre de 2003 augmenta un 0,1%. L'atur puja un 13,2%, el número de demandants d'ocupació creix un 12,5% i el número de contractes de feina baixa un 3%.