|
Pere Cañellas, President de la FEHM: Un 11 per cent dalemanys no vindran a les Illes Balears com a conseqüència de la implantació de lecotaxa
|
Ha vingut manco gent i han vingut amb preus més baixos,
és a dir, doferta.
Pere Cañellas, màxim representant dels hotelers de Mallorca,
realitza una radiografia de la mala temporada alta 2003.
El president de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), Pere Cañellas Ramis (Palma, 1954), du a terme una estimació dels resultats de loblidable campanya destiu denguany, explica les causes que han provocat aquests minsos resultats, avança com es desenvoluparà la temporada baixa 2002-2003 i fa una primera previsió en vistes al pròxim estiu.
Les xifres docupació de la temporada alta 2002 són negatives?
La conclusió final és que la campanya destiu ha estat dolenta. Ha vingut manco gent i han vingut amb preus més baixos, és a dir, doferta. El diferencial negatiu respecte de lany passat oscil·la entre un 9 i un 10 per cent. A més a més, en relació a lexercici anterior, un 20 per cent més dhotels avançaran el seu tancament a octubre.
Aquest fet com es reflectirà en el compte de resultats?
Preveiem que els comptes de resultats patiran una baixada mitjana dentre un 20 i un 25 per cent en comparació a la temporada alta de 2001.
Quins factors han provocat la mala campanya destiu?
El mercat turístic amb destinació cap a les Illes Balears sha vist ressentit per lecotaxa com ho demostra el fet que un 11 per cent dalemanys asseguren que no vindran a larxipèlag balear com a conseqüència de la implantació del tribut turístic, segons un estudi fet per la Universitat de Dresde, encarregat per la Conselleria de Turisme. Tot i això, no hem de deixar de banda causes tan importants com lalentiment de leconomia alemanya, laugment de la competència o el mal temps, les quals també han incidit en lactual crisi turística que patim.
De quina manera continuareu mostrant loposició a lecotaxa?
En aquests moments hem interposat un recurs contra el reglament de lecotaxa i hem impugnant les autoliquidacions. Aquesta actuació tindrà com a efecte una resposta per part de lAdministració. Segons el resultat, interposarem un nou recurs.
La FEHM ha romput definitivament les relacions amb el Govern de les Illes Balears?
Segons el tipus de política turística tirada endavant per lExecutiu de Progrés, sempre duta a terme desquenes al sector turístic, la FEHM només pot donar una contestació: negar-nos a participar en aquesta política turística, atès que no sens ha tingut en compte. Si no sens consulta a lhora delaborar normes que afecten el nostre ram productiu, els hotelers no participam en la resta del joc polític. Aquesta actitud ha estat la que ha mantingut el Govern Antich des de que sinicià la legislatura: una política hostil i agressiva per part de la Conselleria de Turisme. LExecutiu illenc no ens ha deixat una altra alternativa a lhora dactuar.
El tarannà del conseller de Turisme, Celestí Alomar, ha provocat la manca denteniment entre ambdues parts?
Per sobre i a més de les persones, el problema rau en la classe de política turística aplicada. En cap moment la FEHM ha volgut personalitzar aquesta manca denteniment, perquè no estam en desacord amb les persones, sinó amb la política turística.
Les propostes turístiques del PP són aplicables si tornen a governar larxipèlag balear?
Tot això queda en el capítol de propostes i promeses electorals. Davant aquests pronunciaments hem de ser prudents. De totes maneres, tot apunta que el Partit Popular aposta per una major participació de la societat civil. Aquest plantejament ens sembla força interessant.
El Govern de Progrés ha governat desquenes a la societat civil?
Sí. Aquest fet ha estat una de les grans decepcions que hem patit daquest Executiu, sobretot en el món empresarial illenc.
Quines previsions teniu per a la temporada baixa 2002-2003?
Lestimació que tenim després de mantenir contactes amb els turoperadors és una baixada dentre el 20 i el 30 per cent. Tot i això, aquesta previsió a la baixa podria canviar, ja que cada vegada més les vendes dels paquets turístics es fan a darrera hora i sense deixar de banda lelasticitat de les ofertes que es llancin. La traducció daquesta incertesa també es tradueix en una caiguda al voltant del 20 per cent de la planta hotelera oberta en relació a la campanya dhivern 2001-2002.
Com ha repercutit la crisi turística a lhoteler illenc?
Els turoperadors han aprofitat aquesta conjuntura adversa per a larxipèlag balear per renunciar a la renovació dels contractes en garantia amb les empreses dallotjament illenques. En aquests moments, la signatura de nous contractes en garantia ha desaparegut i els firmats anys enrere i amb data de caducitat per als pròxims anys valen el seu pes en or. Tot i això, els hotelers han hagut que donar facilitats als majoristes. Pel que fa a les contractacions en vistes a la temporada alta de 2003, laugment aplicat ha estat zero, fins i tot admetent lleugers descomptes. La crisi turística a les Illes Balears ha motivat una política de resituació dins el mercat turístic internacional.
Durant lany 2003 es reactivarà de bell nou el mercat turístic balear?
Tot dependrà si el nostre principal mercat emissor, Alemanya, remunta la seva recessió econòmica. Emperò, tenim un problema afegit, Gran Bretanya ha manifestat que vol formar part de la zona euro. Si això ocorre, provocarà que els britànics perdin el canvi avantatjós de la lliura respecte de leuro. Aquesta situació perjudicarà i afectarà de ple larxipèlag balear, ja que el mercat britànic és molt susceptible a les fluctuacions dels preus.
Shaurà de fer un major esforç en promoció?
Sí, però shan de continuar mantenint les dues classes de promoció de les Illes Balears que es duen a terme en aquests moments. Una, la institucional. Tradicionalment feta i que ha de continuar tirant endavant el Govern, atès que molts dels petits empresaris hotelers no tenen capacitat econòmica. Per tant, és un deure de lExecutiu. Laltra promoció lhan de realitzar pel seu compte les empreses amb recursos suficients, i en competència directa unes amb les altres. Cal subratllar que si calculàssim el que invertim els empresaris en promoció, assistint a fires, pagant els majoristes perquè promocionin especialment els nostres productes, entre daltres, probablement estam triplicant allò que el Govern Antich destina en aquest aspecte cabdal per al sector turístic illenc.
|
Portada
CAEB: 25 AÑOS REPRESENTANDO AL MUNDO EMPRESARIAL DE BALEARES
EL TURISMO NÁUTICO EN BALEARS
Actualidad
Editorial
Feria Hábitat - Construcción
Salud Laboral en Mallorca
UN DIRECTIVO PARA EL FUTURO: LOS RETOS DE LA NUEVA SOCIEDAD, TÍTULO DE LA CONFERENCIA QUE PRONUNCIÓ EN CAEB, MÓNICA RIDRUEJO, EX DIRECTORA GENERAL DE RADIO TELEVISIÓN ESPAÑOLA
III PROGRAMA DE DIRECCIÓN GENERAL
ACUERDO DE COLABORACIÓN
CAEB - TELEFÓNICA DE ESPAÑA SAU
Noticias ASAJA-BALEARS
SALUD LABORAL EN MENORCA
SALUD LABORAL EN IBIZA
Entrevista
Pere Cañellas, President de la FEHM:
Un 11 per cent dalemanys no vindran a les Illes Balears com a conseqüència de la implantació de lecotaxa
Empresa al dia
AYUDAS Y SUBVENCIONES
Asociaciones
INFOCAL EN COLABORACIÓN CON CAEB OFRECE A LOS PROFESIONALES DEL SECTOR LA POSIBILIDAD DE RECIBIR EL CARNÉ DE INSTALADOR AUTORIZADO DE GAS. CATEGORIA IG-II
Formación
Cursos de formación
Actualidad Telemática
Asociaciones Empresariales de CAEB en la red
Full Econòmic
Recortes de prensa |