“La nostra previsió és retirar la moneda Pesseta, el març de 2002 i deixà pas a l’EURO”
El president de l’Associació Balear d’Empreses de Seguretat,
Joan Amer, examina els nous reptes del sector
“La substitució de la pesseta per l’euro serà complicada
perquè no es pot preveure ni el ritme ni la sucursal bancària
a la qual anirà cada persona a fer efectiu el canvi”
“La patronal de la seguerat privada ofereix a les centrals
sindicals un augment del 16 per cent per a l’any 2002”
L’entrada en circulació de l’euro, la mancança de vigilants de seguretat, les noves mesures d’accés a les aeronaus, entre d’altres, són els desafiaments que ha d’afrontar l’Associació Balear d’Empreses de Seguretat (ABES), segons remarca el seu president Joan Amer. Aquesta entitat es creà l’any 1998 i està formada per Cosegur, Mevisa, Prosesa, Trablisa i PYC. El sector de la seguretat privada balear factura uns 3.400 milions de pessetes anuals i la previsió de creixement per enguany se situa al sis per cent.
L’arribada de l’euro implica la substitució física de grans contingents de monedes i bitllets pesseta per euro. Quins problemes provocarà aquest canvi a les empreses de seguretat especialitzades en el transport i custòdia de fons?
El transport i la custòdia de fons només els duen a terme dues empreses a les Balears, Prosegur i Trablisa. La recollida de moneda i bitllet pesseta serà el procés més complicat i laboriós pel que fa a la substitució física de pessetes per euros en les entitats bancàries. La complicació i la laboriositat rau en què ningú pot preveure ni el ritm,e ni l’entitat, ni la sucursal a la qual anirà cada persona a canviar les seves pessetes per euros. Això pot col·lapsar les empreses de segueretat, atès que els euros vénen comptats del Banc d’Espanya, per tant tan sols s’han de repartir, mentre que les pessetes s’han de comptar i preparar abans de ser ingresades en el Banc d’Espanya. Per aquesta raó, la distribució de moneda i bitllet euro será menys treballosa perquè està molt més estudiada, programada i treballada.
S’ha enregistrat un augment de la demanda de serveis de transport i custòdia de fons respecte de l’any passat?
No. Afortunadament per a l’arxipèlag balear el canvi físic de la pesseta per l’euro es programà perquè es fes en temporada baixa, la qual cosa implica que la demanda de seguretat privada per part del sector turístic (aeroports, hotels, ...) minva considerablement. Per tant, aquest excedent de recursos els destinarem al transport i custòdia de fons, i així podrem complir la nostra previsió de recollir tota la moneda pesseta el març de 2002. En total a les Balears es dedicaran 30 vehicles blindats, 90 vigilants i 150 comptadors de moneda per substituir la pesseta per l’euro de les entitats bancàries.
Tot i trobar-nos en la campanya turística d’hivern, els atemptats terroristes del passat 11 de setembre a Nova York i Washington han fet que AENA reclami una major quantitat de vigilants de seguretat als aeroports illencs?
Efectivament ens han reclamat una major quantitat d’efectius i els han tingut, però també s’ha aplicat una millor adecuació als que eren ja allà. S’han aplicat criteris de racionalització i redistribució per cobrir amb les màximes garanties les noves demandes de seguretat als aeroports balears. Durant la temporada alta hi ha una dotació d’uns 150 vigilants de seguretat i ara es mantindrà entre 120 i 130 persones.
L’increment dels controls de seguretat als aeroports, tant als escànners com als arcs (filtres de passatgers), i l’actuació immediata en cas d’un possible delicte, superen les responsabilitats legals d’un vigilant de seguretat?
La responsabilitat d’intervenció, com la resta de funcions de seguretat dels aeroports, no és de la vigilància privada, sinó que continua en mans de la Guardia Civil, Això no ha canviat. La vigilància privada tan sols fa la feina, però l’actuació i la responsabilitat són de la Guardia Civil. El vigilant de seguretat només immobilitza el subjecte i/o l’objecte perquè acte seguit la Guardia Civil es faci càrrec del cas.
Les noves mesures de seguretat aeroportuàries provocarà un augment del nombre de filtres de passatgers per evitar les llargues coes?
No ens han informat d’un increment de la quantitat de filtres de passatgers. El que sí ha canviat és la distribució i col·locació dels filtres de passatgers. Ara ja no són en línia, amb la qual cosa s’ha guanyat en operativitat. Cal recordar que Son Sant Joan és un dels aeroports model d’AENA i per això es desplaça fins a Palma personal de seguretat d’altres aeroports espanyols per estudiar la configuració dels filtres de passatgers degut a la seva gran operativitat. Tot i les actuals mesures de seguretat, no hi ha coes, les quals només es produïren els tres primers dies després dels atemptats als Estats Units d’Amèrica. Tan sols ha augmentat la ràtio d’espera entre viatger i viatger que passa pel filtre. Abans era pràcticament immediat i ara han d’esperar entre trenta segons i un minut.
Quin nombre de vigilants de seguretat titulats hi ha en aquests moments fent feina a les Illes Balears?
Actualment, en actiu, n’hi haurà entre 800 i 900. Cal matisar que hi ha molts vigilants de seguretat que posseeixen la titulació oficial, però no treballant en el sector de la vigilància privada. És a dir, són d’excedència o fan feina a un altre ram de l’economia balear, com la construcció o l’hoteleria. Si sumam aquest col·lectiu a l’anterior tindrem un conjunt d’uns 1.200 vigilants de seguretat.
Aquests efectius són suficients per fer front l’actual demanda de seguretat privada?
A les Balears hi ha manca de personal. Serien necessaris entre 250 i 300 vigilants de seguretat més per cobrir les nostres expectatives de creixement més immediates.
Les dues academies homologades de formació de vigilants de seguretat existent a les Balears cobreixen aquestes expectatives?
Sens dubte, s’ha guanyat amb formació, però s’ha perdut en operativitat. Una persona ha d’invertir entre nou i deu mesos per aconseguir la titulació de vigilant de seguretat. Aquest és el període comprès entre la seva formació i la tramitació final del títol. Aixó provoca que el nombre de vigilants de seguretat que surten anulament de les academies, entre 100 i 150, són insuficients per fer front a la demanda actual de treball, ja que no tots es decideixen finalment per treballar en aquesta professió. A més a més tenim un altre problema afegit, el sector de la seguretat privada a l’Estat espanyol no pot contractar immigrants, mentre que l’Exèrcit pot fer-se amb els serveis de ciutadans nascuts a Sud-Amèrica. Només poden ser habilitats com a vigilants de seguretat espanyols o comunitaris. Tot i això, si una empresa de seguretat obta per contractar un ciutadà comunitari, els problemes burocràtics d’homologació, des dels estudis escolars fins a la titulació de vigilant de seguretat del seu país d’origen, és tan llarga que es deixa de banda aquesta possibilitat.
El 31 de desembre d’enguany finalitza la vigència del conveni de seguretat privada. Quines condicions sociolaborals ofereix la patronal als sindicats per signar el nou acord?
Actualment un vigilant de seguretat cobra 1,812 milions de pessetes anuals amb una jornada laboral de 40 hores setmanals. La plataforma que ofereix la patronal de la seguerat privada a les centrals sindicals conté un augment del 16 per cent per a l’any 2002. Un 14 per cent s’aplicaria al sou base i la resta per compensar els complements salarials. A les hores extraordinàries aplicaríem un increment del 10 per cent.
3, 2, 1... EURO!
El EURO, nuestra moneda
BALEARES Y MADRID, EL PESO DE LA DIFERENCIA POLÍTICA
Actualidad
PROGRAMA HÀBITAT 2001: SUPERADES LES EXPECTATIVES DE L’ORGANITZACIÓ
ASAJA-BALEARS organiza las primeras jornadas sobre aplicaciones transgénicas en la agricultura
JORNADAS DE GESTIÓN DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES
El control de ruidos en Sant Lluís:
una cuestión de sentido común
Nuevos enfoques y proyectos de futuro
Empresa al dia
PROYECTO DE PRESUPUESTO ORDINARIO DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA PARA EL 2002
Formación
Entrevista
“La nostra previsió és retirar la moneda Pesseta, el març de 2002 i deixà pas a l’EURO”
Euro Info Centre
L’Euro: la nostra millor Empresa
Actualidad Telemática
La estadística como herramienta de trabajo
Full Econòmic
[Actualidad CAEB | Empresa al dia | Formación | Telemática
Asociaciones | Entrevista | Hemeroteca | Euro Info Centre | Portada]
