“S’hauria de demanar un augment de preus del 10% anual durant el pròxim trienni per a fer front els costs laborals del nou conveni”
El President de l’Associació Empresarial de Transport de Viatgers de les Balears, Jaume Batle, explica les conseqüències de l’acord per aquest ram turístic
El subsector del
transport discrecional de viatgers ha estat el
protagonista durant les primeres setmanes del mes de
juliol a causa de la vaga patida fruit del rebuig per
part de les centrals sindicals a signar el nou conveni
col·lectiu del ram, la qual cosa desembocà en el pols
mantingut als diferents aeroports balears entre
treballadors i patronal.
Sobre les conseqüències d’aquesta mobilització de
tres dies, de la signatura del nou conveni col·lectiu
amb una vigència de tres anys, de les repercussions
econòmiques per a les petites empreses d’autocars,
com també del desenvolupament de la temporada alta 2001,
ens parla el president de l’Associació Empresarial
de Transport de Viatgers de les Balears (AETVB), Jaume
Batle, que representa a més d’una cinquantena
d’empreses, és a dir, uns 1.200 conductors i 2.100
vehicles.
Quin cost tindrà el nou conveni col·lectiu del
transport discrecional de viatgers per a la patronal,
signat amb la central sindical CCOO per un període de
tres anys ?
Inicialment tenia un cost del 18 per cent, però
incloent la darrera modificació s’incrementarà dos
punts més. Per tant, el cost final serà del 20 per cent
en tres anys. Finalment, realitzàrem una variació; es
començarà a cotitzar els augments sobre hores i maletes
a partir del primer dia d’abril del 2001, i no des
de l’1 de juliol del 2001.
Aquest 20 per cent
el podria quantificar en milions de pessetes?
Això és difícil de calcular, perquè tot depèn
del número total d’hores extraordinàries que duen
a terme cada empresa, si la feina la tenen concentrada en
dies punta, entre d’altres factors.
Quins increments de
preus haureu d’aplicar als vostres clients al llarg
dels tres pròxims anys per compensar l’augment dels
costs laborals?
Teòricament allò que es necessitaria demanar seria
un 10 per cent anual durant el pròxim trienni per fer
front els costs laborals del nou conveni col·lectiu. A
més, portam un retard de pujada de tarifes d’anys
enrere. Si no ho aplicam, el subsector del transport
discrecional de viatgers anirà molt malament.
D’aquesta manera, equilibraríem les despeses
producte del nou conveni col·lectiu, com també la
pujada del preu del carburant que tingué lloc l’any
passat i que quasi no s’ha tarifat en els preus del
2001.
Serà factible una
pujada de tarifes del 10 per cent? Els turoperadors
l’acceptaran?
Aquí rau el problema. Quan hi ha una vaga tothom
està disposat a apujar els preus per aturar les
mobilitzacions, però quan finalitza la vaga i el
problema està resolt, els majoristes fan anques enrere i
tan sols ofereixen l’IPC i ja veurem.
El subsector del
transport discrecional de viatgers negocia els seus
contractes per a la temporada alta a un any vista?
Les noves tarifes d’estiu es comencen a aplicar
el dia 1 d’abril. Per tant, les negociacions dels
nous contractes per a l’any vinent s’inicien a
partir dels mesos de novembre i desembre. De totes
maneres, el problema del transport terrestre de viatgers
és allò que menys els preocupa als turoperadors, ja que
els seus objectius són omplir els avions i tenir
contractades moltes places hoteleres. La nostra despesa
dins del paquet turístic és mínima.
Quin increment
percentual de tarifes signàreu per a la campanya
d’estiu del 2001?
Pactàrem un augment del cinc per cent, tot i que no
tots els majoristes ho acceptaren.
Quines pèrdues
econòmiques provocaren els tres dies de vaga al sector
del transport discrecional?
A les Balears, aquests tres dies de vaga, li ha
suposat unes pèrdues de 500 milions de pessetes en
facturació.
El Govern hauria
d’haver obligat a complir els serveis mínims?
Els treballadors estaven obligats a complir els
serveis mínims imposats, però fou impossible producte
de l’acció contundent dels piquets contra els
autocars, autobusos de l’EMT i cotxes de lloguer. El
compliment dels serveis mínims hagués estat possible si
Delegació de Govern hagués tingut preparada una gran
dotació de policia antidisturbis. Les mesures de
seguretat no existiren. Les complicacions de la
mobilització foren producte de la pèrdua de control del
comitè de vaga per part dels sindicats. Si
s’haguessin complit els serveis mínims establerts,
els problemes ocasionats per la vaga haguessin estat un
50 per cent menys greus. Per a pròximes negociacions del
conveni col·lectiu del transport discrecional de
viatgers, Delegació de Govern ha de tenir preparat un
dispositiu de forces de seguretat una setmana abans de la
data d’inici dels dies de vaga per posar ordre des
del primer moment. Allò que no es pot fer, és intentar
solucionar els problemes quan duim tres dies de
mobilitzacions.
Per què no
s’arribà a un acord entre la patronal i els
sindicats?
La patronal acceptà quasi des d’un principi tot
allò que reclamaven les centrals sindicals, inclòs la
incorporació de la classe C, però rebutjàrem implantar
la jornada continuada perquè la nostra demanda de feina
es mou per dies i hores punta.
Els efectes de la
vaga i del nou conveni col·lectiu, com afectaran a les
petites empreses d’autocars?
Afectarà moltíssim. Hi ha empreses que hauran de
prendre qualque determinació, ja que amb un augment dels
costs laborals del 20 per cent en tres anys, si no poden
aplicar-los als turoperadors o amb qui tenguin signats
els seus contractes, perillen la seva existència. El
problema rau que abans a les Balears hi havia una flota
d’autocars molt moderna i nova, però aquest parc ha
anat envellint-se, perquè no s’ha renovat així com
caldria. Aquí resideix el problema de subsistència de
les petites empreses d’autocars, com no podran
amortitzar les seves adquisicions, atès que la vida
d’un autocar és de 10 anys i un turoperador no vol
un vehicle de més de vuit anys d’antiguitat. Si no
hi ha un marge per poder amortitzar, no pots renovar la
flota. Allò que pot ocórrer és que aquestes petites
empreses de transports discrecional de viatgers,
d’aquí cinc o sis anys, hagin de remodelar la seva
flota i no tenguin ni autocars, perquè s’han tornat
vells, ni doblers suficients per renovar el seu parc.
Per altra banda, el
volum de feina de la temporada alta del 2001 és més
baix en comparació amb la campanya d’estiu del
2000?
L’arribada de turistes ha minvat respecte de
l’estiu de l’any passat. La baixada és
palpable. Enguany de cap manera s’assoliran els
resultats del 2001. Això no es pot pensar mai. El nombre
de viatgers que arribaran a les Balears aquest estiu es
reduirà com a mínim un 10 per cent en relació a les
mateixes dates de l’any passat.
Aquesta 10 per cent
de caiguda del turisme és el resultat de la pròxima
aplicació de l’impost ecoturístic –més
conegut com a ecotaxa- o realment les Balears ha superat
el seu sostre màxim de recepció de viatgers?
Això ha estat un goteig de notícies negatives cap a
l’exterior. El problema de l’aigua, el Govern
de les Illes Balears volia reduir un 20 per cent
l’afluència de turistes durant l’estiu, el
problema del subministrament d’electricitat per part
de Gesa, el problema de l’ecotaxa, el problema de la
vaga del transport discrecional de viatgers, el problema
d’Ibèria, entre d’altres. Tot aquest constant
goteig arriba a fer un forat. A més a més, tenim una
gran competència a les Illes Canàries, Andalusia, la
Mediterrània Oriental i el Carib.
De totes maneres, aquest agost els hotels balears
tornaran a penjar el cartell de “tot complet”.
Tenc els meus dubtes. No ho veurem això. Durant cap
setmana d’agost no s’arribarà a omplir cap
hotel al cent per cent. Aquesta és la meva opinió i em
voldria equivocar.
Actualidad
El creixement econòmic de Balears continua la seva moderació a la primera meitat de 2001
Joves Empresaris con el Presidente de Gesa
Aumenta un 66% el número de empresas beneficiadas por el aval de Isba
CAEB participa en la modificación del R.D. que regula las ayudas al transporte maritimo y aéreo
Empresa al dia
Publicada la Ley 12/2001 de Reforma del Mercado de Trabajo
Nuevas condiciones del convenio CAEB - ISBA
Formación
Entrevista
Euro Info Centre
L’Euro: la nostra millor Empresa
Actualidad Telemática
El Banco en su empresa: Banca Electrónica
Full Econòmic
[Actualidad
CAEB | Empresa
al dia |
Formación |
Telemática
Asociaciones |
Entrevista |
Hemeroteca |
Euro
Info Centre |
Portada]
