entre

L’aprovació del Pla Energètic de Balears i un nou impuls empresarial al Parc Bit, objectius de Príam de Villalonga com a nou Conseller d’Energia i Innovació Tecnològica

Príam Villalonga és al capdavant de la Conselleria d’Innovació Tecnològica i Energia des del passat 17 de febrer com a conseqüència de la dimissió de la seva companya de partit Misericòrdia Ramon. Príam Villalonga aplicarà els seus coneixements adquirits al mon de la banca entre 1973 i el 2001 (Banca Unión, Banca Urquijo-Unión i Banca March), i com a president de la Junta del Port de Palma entre 1984 i 1990, a posar en funcionament els diferents projectes d’I+R (Innovació i Recerca) que deixà en etapa d’elaboració i concreció l’exconsellera Ramon.

Quins són els objectius que s’ha marcat vostè per dur a terme durant aquests dos anys de legislatura que en resten i com imprimirà el seu tarannà a la Conselleria d’Innovació Tecnològica i Energia?
És veritat que he dit inicialment que seguiria una línia continuista amb l’encetada per Misericòrdia Ramon. Aleshores no era un capritx, era una actitud prudent i la única possible en aquell moment. A més, això el vaig dir el mateix dia de la meva presa de possessió i, per tant, és absolutament lògic que hom primer vulgui arribar i conèixer, i després, en tot cas, impulsar unes coses més que altres. Vull remarcar que tots els projectes que s’han iniciat necessiten impulsos, sens dubte. Tal vegada la qüestió de major calat a curt termini sigui el Pla director sectorial energètic de les Illes Balears. Les meves paraules de prudència dites després d’haver pres el càrrec de conseller es constataran ara amb l’aprovació del Pla energètic.

S’ha produït qualque modificació en el Pla director sectorial energètic de les Illes Balears que es dissenyà sota la supervisió de Misericòrdia Ramon?
Sí, però no afecten d’una manera directa els eixos vertebradors del Pla energètic. S’ha inclòs una hipòtesi més moderada de consum energètic: basada en la població i els visitants actuals; el soterrament de les noves línies a zones rurals; i, si no inclusió d’entrada, de la tercera línia es Murterar-Son Reus. No podem anar més enllà, però aquestes ja són qüestions de pes.

Quins punts s’han eliminat del Pla energètic original?
Aquestes modificacions són afegits al Pla energètic original més que eliminacions.

Tot i això, un dels partits que formen part del Govern de Progrés, Els Verds, han criticat la pobre presència de les energies renovables en el Pla. No se n’ha fet cap reforma en aquesta direcció?
Sí. Es concreten en dues mencions en el projecte. Una d’energia eòlica: instal·lació de 175 megavats elèctrics, més un megavat elèctric en petits aerogeneradors dispersos connectats o no a la xarxa elèctrica, com també una altra referida a extensió d’energia solar: instal·lació de 400.000 m2 de col·lectors tèrmics, la qual cosa representa 100.300 quilovats nous d’energia solar fotovoltaica. En el Pla energètic original no s’hi havia quantificat i ara s’estableixen les quanties en el text normatiu.

Vostè vol aplicar al ParcBIT un enfocament més empresarial que científic. Aixó no romp amb la política continuista anunciada?
Pel que fa al consell d’administració del ParcBIT sense cap dubte, ja que volem aplicar un major impuls empresarial.

Aquesta ha de ser la línia a seguir perquè el ParcBIT no sigui un fracàs, econòmicament parlant?
Allò que vull fer amb el canvi d’enfocament, és a dir, pel que fa a la composició del consell d’administració –la Universitat de les Illes Balears ha quedat exclosa -, és fer un equip més de la casa. Cal recordar que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té el cent per cent de les accions del ParBIT. Tot i això, no s’ha de fer una lectura de voler excloure a qualcú, sinó la de crear un equip més compacte que pugui administrar amb criteris més empresarials. Aquest fet no significa que no s’obrin totes les vies necessàries, convenis i acords, també amb la UIB, però sense deixar de banda el món empresarial. Una vegada reestructurat el consell d’administració, vull replantejar-me la viabilitat del ParcBIT en el sentit de conèixer amb més detall quin mercat objectiu hi ha, per donar un contingut al disseny que s’ha fet del ParcBIT. Vull saber quins són els clients de futur; a qui he de dirigir-me; com ha de ser la comercialització, no tan sols en un sentit d’operació immobiliària pura i dura. Potser que per fer atractiu el ParcBIT i atreure empreses farà falta qualque cosa més que un preu interessant o possible, és a dir, altres tipus d’incentius.

Portada

Reforma del mercado de trabajo 2001

CAEB dispone de un Gabinete Técnico de Prevención de Riesgos Laborales, integrado por especialistas en la materia

Actualidad

Editorial

CAEB, “SA NOSTRA” y la “Cambra de Comerç” clausuran la Segunda edición del Programa de Dirección General, iniciado en noviembre del pasado año e impartido por el prestigioso Instituto de Empresa

Educació i Gestió Illes Balears celebrà la seva assemblea general

CAEB abre una nueva convocatoria para la presentación de solicitudes de beca mediante el Programa Leonardo da Vinci

“El nostre moviment associatiu està una mica estancat i volem canviar aquesta tendència”

“Les empreses de Balears: la Primera Opció”

I.ª mostra agroalimentària per al sector hoteler i restaurador de Menorca

CAEB Pitiusas, en pleno proceso de consolidación