actual2

Els promotors adverteixen que la limitació de la construcció afectarà a l’activitat econòmica i laboral d’un 25% de la població de Balears

Les moratòries aprovades inicialment aquest estiu a cada un dels Consells Insulars constitueixen el darrer capítol d’una sèrie de mesures urbanístiques adoptades en els darrers anys amb l’objectiu de frenar el creixement. Una limitació que des de l’Associació de Promotors Constructors de Balears es reconeix com a necessària però sempre i quan es faci d’una manera planificada i conforme a la legalitat. Dos aspectes que les normes cautelars aprovades per les institucions insulars no respecten amb l’agreujant que qualsevol decisió que afecti a la construcció incideix en un 25 per de la població, que és el que de forma directa o indirecta viu d’aquest sector, segons explica Gabriel Oliver, Vicepresident de l’Associació de Promotors Constructors de Balears i responsable tècnic de la comissió d’Urbanisme i Habitatge de la Caeb.

Oliver afirma que "ningú discuteix que el creixement poblacional ha de tenir uns límits a les Balears, però la forma de fer-ho està creant un gran perjudici perquè pràcticament es limita a un aspecte urbanístic i de planejament sense tenir en compte les repercussions econòmiques, socials i sobre els drets dels administrats". Oliver insisteix, per tant, en la necessitat de fer profunds estudis de caire econòmic i jurídic que permetin una limitació planificada i que no vulneri la legalitat vigent.

En primer lloc és important contextualitzar aquestes normes cautelars. A la Llei d’ordenació de l’edificació de l’any 1987 s’establia que s’havien d’elaborar unes Directrius per dur a terme els principis que estipulava aquesta Llei. Les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) no se varen aprovar fins abril de 1999 i s’establí una limitació al creixement del sòl urbà d’un 10 per cent distribuït entre tots els municipis. A l’espera de l’elaboració dels Plans Territorials Parcials (PTP) a les diferents illes, amb data límit a l’abril de 2004, es podria créixer un 3% a compte de l’anterior percentatge del 10%. Amb l’arribada del Pacte de Progrés al Govern es varen modificar les DOT atribuint als Consells Insulars la redacció dels PTP i a finals de juliol es va fer una segona modificació per la qual es permetia als Consells fer una norma cautelar fins que s’aprovassin els esmentats PTP. A partir d’aquí sorgeix la norma cautelar que ha aprovat cada institució insular.

El problema és que, segons explica Gabriel Oliver, les normes cautelars van més enfora del seu objectiu. "Nosaltres entendríem com a norma cautelar adequada aquella que paralitzàs actuacions que poguessin hipotecar l’elaboració dels futurs PTP i que ho fes d’acord amb la legislació vigent i sense vulnerar els drets dels possibles afectats". I aquí és on precisament fallen les tres moratòries.

En primer lloc, Oliver explica que la norma paralitza sòls urbans ja consolidats només perquè els hi falta un sol servei i "entenem que aquests sòls urbans ho continuaran sent un cop que s’aprovin els PTP". "És impensable –afegeix- que un solar dins un casc urbà ja consolidat quedi desclassificat pel corresponent PTP".

A nivell jurídic, una primera irregularitat recau en el fet que la moratòria s’aprovàs de forma inicial abans que al BOCAIB publiqués l’acord del Consell de Govern que faculta precisament els Consells a aprovar la moratòria. Les tres moratòries també vulneren la Llei del Sòl estatal 6/98 que en els articles 13 i 14, que són d’aplicació bàsica, estableixen que el propietari d’un solar urbà té el dret i el deure de dotar-lo de serveis. Amb aquesta norma cautelar, explica Gabriel Oliver, s’eliminen aquest dret i aquest deure. També queden anul·lats els articles de gestió urbanística 41,42 i 43 que permeten edificar simultàniament a la urbanització. Un altre aspecte que denuncien els promotors és una "intromissió clara" de les moratòries en l’administració municipal en quant a suspensió de planejament. Potser ja a un nivell més anecdòtic també és posen de relleu que les moratòries tenguin una vigència fins a finals de 2005, molt posterior a la data en què les DOT obliguen a què estiguin fets els PTP, abril de 2004.

Al marge d’aquests tres generals, Oliver considera que la moratòria d’Eivissa és "la que vulnera més la legalitat vigent, ja que fins i tot canvia les condicions de solar (segons la llei estatal s’han de tenir quatre serveis i a la d’Eivissa s’inclouen dues condicions més).
La de Menorca és potser la millor estructurada de les tres però té articles molt discrecionals, com per exemple quan estableix que es podrà suspendre qualsevol llicència d’obra sempre i quan vulneri els criteris d’elaboració del Pla Insular de Menorca en quant a aspectes paisatgístics i mediambientals. Una potestat "absolutament discrecional", segons Oliver. La moratòria de Mallorca és potser és la que més acata la legislació.

Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, a Mallorca afecta zones incloses en el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT), al marge de municipis de la Serra de Tramuntana i a un pla parcial de Palma, Son Gual. A Eivissa també afecta a les zones POOT i a Menorca es detallen una sèrie de zones. És difícil quantificar les parcel·les afectades, però en general seran tots aquells solars no tenguin els serveis d’aigua, clavegueram, llum i pavimentació i es trobin dins l’àrea d’aplicació. En el cas de Mallorca s’exceptua quan es una única parcel·la sense serveis o quan són habitatges unifamiliars aïllats. Excepcions que també poden comportar una discriminació.

L’Associació de Promotors Constructors ha presentat al·legacions a les diferents moratòries exposant aquestes deficiències i si no es resolen un cop que s’aprovi definitivament adoptarà les mesures pertinents. En tot cas, des de l’associació es lamenta que altres sectors empresarials i professionals lligats i que també es veuran afectats per la moratòria els hagin deixat una mica tots sols a l’hora de reclamar aspectes com la seguretat jurídica i que en certa manera s’hagi "demonitzat" als promotors.

Actualment el sector viu de fet un fort creixement, però es tracta d’una situació accelerada que els propis promotors no desitgen ja que "encareix molt la matèria primera, el sòl, que s’ha multiplicat fins a suposar entre el 30 i el 40 per cent del preu de l’habitatge. A això cal afegir la demanda pública d’obres que encareix la construcció. Al mercat local el preu de l’habitatge està cada cop més allunyat de les possibilitats econòmiques de la població local i el mercat europeu no resoldrà aquesta situació perquè la seva demanda és de productes molt privilegiats. Tot plegat fa que el cost del solar no faci rendibles els habitatges de protecció oficial i de fons la gran pregunta: què passarà amb les empreses locals i amb vocació de permanència que s’esgotin les quotes de creixement, quan s’arribi al límit?

Portada

Turoperadors i Hotelers insisteixen en la pèrdua de competitivitat que implicarà l’Ecotaxa

Els promotors adverteixen que la limitació de la construcció afectarà a l’activitat econòmica i laboral d’un 25% de la població de Balears

Actualidad

Editorial

Los empresarios de Baleares demandan soluciones urgentes al aumento de precio del gasóleo

Los Empresarios de Estaciones de Servicio de Baleares se suman a las reivindicaciones del resto de sectores

La empresa balear con buen rumbo hacia la nueva economía

Els impostos locals

Servicio Empresarial de Orientación y Empleo CAEB Eivissa-Formentera

Empresa al dia

L’economia Balear