actuabal

Els impostos locals

Sembla ser que, els ajuntaments, convocats pel Consell de Menorca, han iniciat un procés per a la unificació de bonificacions en determinats tributs

Una de les principals reivindicacions que, darrerament, venen manifestant els empresaris menorquins és la necessitat d’equiparar la pressió fiscal a la que els sotmeten les administracions locals.

Sembla ser que, els ajuntaments, convocats pel Consell de Menorca, han iniciat un procés per a la unificació de bonificacions en determinats tributs, encara que la desitjada homogeneització de tarifes d’impostos i taxes encara és llunyana. Aquesta potestat dels ajuntaments no és nova. La llei 50/98 de Mesures Fiscals, Administratives i d’Organizació Social va introduir modificacions en els impostos de caràcter local per les quals els ajuntaments podien establir bonificacions que no es contemplaven fins aquell moment. L’Ajuntament de Maó va aprofitar l’ocasió per a incluore nous beneficis fiscals en els impostos d’Activitats Econòmiques, Vehicles de Tracció Mecànica, I.B.I. i Construccions, Instal·lacions i Obres, malgrat que qualquna de les bonificacions no cobreix ni el cost de la actuació que preten incentivar. Aquest és el cas de la bonificació del 50% de la quota tributària de l’impost de circulació d’aquells vehicles de motor convencional que instal·lin un catalitzador.

Tanmateix, l’objectiu d’aquest article no és entrar a analitzar la idoneïtat d’un tipus de bonificació o un altre, sinó fer palesa la necessitat de que, des d’un punt de vista empresarial, les administracions locals avencin en el procés d’uniformitzar les quantitats que un un empresari pagui independentment del municipi de l’illa a on ubiqui el seu negoci.

Els arguments contraris a un procés d’unificació de les tarifes dels impostos locals assenyalen, per una part, la complexitat que aquest suposaria. Si la coordinació de les polítiques fiscals de vuit ajuntaments és complicada, com hauríem de qualificar al procés d’harmonització fiscal que, més prest o més tard, hauran d’emprendre els països de la Unió Europea?. Per altra banda, es diu que els impostos que es fixen a cada municipi estan en funció dels serveis que aquest presta i segons els barems de població. Si això fos així, la presió fiscal de l’Ajuntament de Maó hauria de ser similar al de Ciutadella, la d’Alaior equivalent a la d’es Castell i la de resta de municipis també hauria de ser equiparable. Però la realitat mostra unes diferències abisbals entre uns i altres.

En conclusió, el fet d’iniciar un camí que conduexi cap a l’harmonització fiscal en l’ámbit de la nostra illa és una decisió de caire polític que, en la nostra opinió, hauria de liderar-se i impulsar-se des del Consell Insular de Menorca.

Per contra, el principal argument a favor de la unificació de tarifes d’impostos i taxes és ben simple: l’equiparació de la presió fiscal a la que sotmeten els ajuntaments de Menorca a empreses i ciutadans. En un territori d’unes dimensions tant reduïdes com el nostre resulten difícilment comprensibles unes diferències tant grans entre el tracte fiscal que rebem uns i altres. Concretament, en el cas de l’empresari, la disparitat dels criteris que utilitzen els ajuntaments per a obtenir els ingressos que nudreixen les arques municipals li crea un elevat grau d’inseguretat jurídica per la diversitat de regulacions existents. Aquest darrer aspecte sol crear “agravis comparatius” entre empreses localitzades a diferents termes municipals i un sentiment generalitzat de què “en el meu municipi paguem més impostos que en cap altre”. Això també es degut a la volatitat que presenten les ordenances fiscals, les quals són modificades contínuament i, en la majoria d’ocasions, amb gran lleugeresa per part dels responsables municipals que no tenen en compte les conseqüències que pot comportar la seva decisió sobre el teixit econòmic. El darrer i més sagnat exemple del que acabem de dir el tenim en la revisió de l’ordenança de fems de l’Ajuntament de Ciutadella i del padró corresponent, que s’ha fet sense respectar les normes més elementals del procediment administratiu que protegeix al contribuent.

En aquest sentit, l’Associació Hotelera de Menorca (ASHOME) ha comptat amb el recolçament de CAEB per a presentar, en primer terme, un recurs contra aquesta pujada d’impostos i, posteriorment, un contenciós davant el consistori ciutadellenc per a defensar els drets dels establiments associats afectats per aquesta mesura.

Paral·lelament a la unificiació de tarifes d’impostos i taxes, s’ha de seguir un procés de centralització de determinats serveis en l’àmbit insular amb la finalitat d’estalviar costos a la societat en el seu conjunt. En parlarem d’aquest tema en un proper article.

Portada

Turoperadors i Hotelers insisteixen en la pèrdua de competitivitat que implicarà l’Ecotaxa

Els promotors adverteixen que la limitació de la construcció afectarà a l’activitat econòmica i laboral d’un 25% de la població de Balears

Actualidad

Editorial

Los empresarios de Baleares demandan soluciones urgentes al aumento de precio del gasóleo

Los Empresarios de Estaciones de Servicio de Baleares se suman a las reivindicaciones del resto de sectores

La empresa balear con buen rumbo hacia la nueva economía

Els impostos locals

Servicio Empresarial de Orientación y Empleo CAEB Eivissa-Formentera

Empresa al dia

L’economia Balear