entre

“Defensarem el sector agrari en contra de tothom si fa falta”

El secretari general d’ASAJA-Balears, Biel Company, es fixa com a objectiu garantir la supervivència de l’activitat dels pagesos a les Illes

Biel Company Bauzà, nascut a Sant Joan ara fa 36 anys, llicenciat en Ciències Empresarials i que s’ha dedicat, tal i com ell explica, "a la gestió de fora vila de tota la vida" va ser anomenat ara fa unes setmanes, concretament el passat 16 d’octubre, secretari general de l’Associació Agrària Joves Agricultors de Balears (ASAJA-Balears).

Com és de rigor, li he de demanar, en primer lloc, quins són els seus principals objectius un cop que ha accedit al càrrec de secretari general d’Asaja-Balears?

El nostre objectiu és pràcticament un: garantir la supervivència del sector. Tota la resta són elements que hem d’usar o accions que s’han de fer per tal d’assolir aquest objectiu. Podem treballar en la línia d’aconseguir subvencions o compensacions de rendes així com en la creació de noves relacions intersectorials però l’objectiu final és un: la supervivència del sector. A ASAJA-Balears anam a emprendre un projecte inèdit a les Balears: volem professionalitzar al màxim l’associació, volem ser la veu que hagi d’escoltar qualsevol grup polític o qualsevol entitat a l’hora de xerrar de fora vila. En aquest sentit, tenim un projecte a desenvolupar en un termini de deu anys on es fixaran els doblers que necessita el sector així com les funcions que realment fa l’agricultura ja sigui des d’un caire econòmic productiu o ja sigui des d’un caire mediambiental. Concretament, es fa un programa de viabilitat per subsectors amb l’objectiu de fixar la riquesa o pèrdues que generen, els recursos humans que hi estan lligats o que necessitarien. En definitiva, es tracta de fer el llibre blanc de l’agricultura a les Balears.

Abans de parlar del futur, ens trobam en un any que podríem titlllar d’horrible per a l’agricultura. S’han produït un cúmul de circumstàncies com la sequera, la malaltia de la llengua blava o la pujada del preu dels carburants i, de fet, les previsions del Govern balear indiquen que el PIB del sector primari baixarà un 4 per cent enguany.

L’agricultura en general, i aquí a les Balears de forma més pronunciada, va cap a baix i sense frens. La renda agrària d’aquesta comunitat és la més baixa d’Espanya i una de les més baixes d’Europa i això xoca frontalment amb el fet que la nostra renda mitjana és de les més elevades d’Europa. Això ja assenyala que alguna cosa no funciona bé i ara ha arribat un any en què hi hagut una caiguda molt accentuada a causa de la sequera, sobretot, de la llengua blava i de la pujada de preus del gasoil, que també és un tema molt important, però que de fet ja és la gota que fa vessar el tassó.

Hi ha hagut mobilitzacions i un cert enfrontament amb el Govern de les Illes Balears. En aquest moment, ha millorat la relació, hi ha més diàleg?

El nostre lema per a la relació d’ASAJA amb qualsevol institució i amb la societat és que nosaltres defensarem el nostre sector en contra de tothom si fa falta. Ens agradaria no haver d’anar en contra de ningú però si ho hem de fer estam disposats a anar en contra de qui sigui. En els darrers temps el que ha passat és que nosaltres vèiem que es produien unes circumstàncies catastròfiques, que no se’ns escoltava i que a més se’ns deia que com és que ens queixaven si teníem tantes ajudes i va ser quan ens mobilitzàrem. Des de llavors hi ha hagut un canvi, hi ha més predisposició a dialogar i si això segueix així, endavant perquè nosaltres el que volem són solucions per al nostre sector.

I aquestes solucions per on passen?

Les solucions passaran sense cap dubte per una ajuda externa. La raó és que els nostres preus de venda estan pràcticament congelats des de fa vint anys i, en canvi, els preus dels fertilitzants o de la mà d’obra han pujat i s’han multiplicat. De tot això, se n’ha beneficiat la societat, que pot comprar uns productes a uns preus més baixos dels que hauria si no fos per unes polítiques que, no només a Espanya, han aturat aquest increment de preus. Per tant, la societat ha de ser solidària i ha d’entendre que se’ns ha de compensar amb ajudes.

Les ajudes actuals no són suficients, per tant?

Hi ha unes ajudes que van encaminades a la compensació de rendes, a compensar el que acabam d’explicar, encara que sempre es queden curtes. Hi ha un altre tipus d’ajudes que són mesures estructurals, que van encaminades a la modernització de les nostres estructures, a què innovem, a què estudiem per tal de poder competir en igualtat de condicions amb les altres estructures agràries que hi ha a Europa.

I poden competir els pagesos balears?

Voler competir en producció de cereals amb Castella o Estats Units és impensable però competir en segons quins productes i a uns nivells equilibrats per tal d’aconseguir un tros del pastís de consum sí és possible i és el que s’ha d’estudiar. Hi ha una agricultura, que és la lligada a l’aigua, que pot ser productiva, però la seca que està englobada sobretot per cereals, ametllers, garrovers, fruits secs no serà rendible mai, però a la vegada és la que utilitza el sector hoteler per vendre Mallorca. L’agricultura que avui no és rendible econòmicament, ho és mediambientalment i, per tant, hi ha d’haver ajudes perquè es pugui mantenir. També hem de tenir en compte que aquí hi ha una estructura agrària de subsistència, on hi ha una mica de tot, perquè aquí en determinats moments ha existit aquesta necessitat de tenir una mica de tot. Això és una riquesa, però també és una limitació avui en dia.

Hi ha opció d’aconseguir més fons de la Política Agrària Comunitària (PAC)?

Més aviat els fons de la PAC s’hauran de repartir amb més països, els de l’Est, i la tendència sembla que serà a minvar.

A nivell més concret i més actual, s’ha actuat correctament contra la malaltia de la llengua blava.

A Mallorca, consideram que la resposta inicial va ser correcta. Es va controlar sanitàriament el tema, però el que passa és que això té uns efectes econòmics per al sector molt importants i el poden dur a la fallida. Per això és necessari que rebi ajudes econòmiques.

Portada

L’economia Balear perdrà 105.190 milions de pessetes amb l’aplicació de l’impost ecoturístic

Actualidad

Editorial

“Las perspectivas de los mercados financieros para el curso 2000-2001”, eje central de la conferencia de Benkers celebrada en CAEB

La recent creada Associació Empresarial de Fabricants de Software de Balears s’incorpora a CAEB

Constituida la nueva Asociación de Restauración de Menorca que se integra en CAEB

Jornada sobre “Exteriorización de compromisos por pensiones” en Menorca

CAEB Eivissa-Formentera ha estado presente una vez más con la sociedad Pitiusa en la X Feria de Muestras

Empresa al dia

“Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears”

Calendario fiestas 2001 Illes Balears