actual2

L’economia Balear perdrà 105.190 milions de pessetes amb l’aplicació de l’impost ecoturístic

El Valor Afegit Brut (VAB) de les Balears es veurà retallat en 105.190 milions de pessetes si finalment s’implanta l’impost ecoturístic projectat pel Govern de les Illes Balears i actualment en tramitació parlamentària.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe elaborat per Ernst & Young sobre "L’efecte econòmic de l’impost ecoturístic en el sector d’allotjament de les Balears" per encàrrec de la Federació Hotelera de Mallorca i que va ser presentat el passat 27 de setembre pel director de l’esmentada consultora, Mariano Escoriza, el president de la Federació Hotelera de Mallorca, Pere Cañellas, el gerent, Antoni Munar, i Miquel Àngel Fornés, membre de la junta directiva de la Federació. A l’informe es recorda que el sector serveis representa el 85 per cent del VAB de les Illes, encara que el 15 per cent restant està estretament lligat a la indústria hotelera i, per tant, qualsevol increment de preus en els establiments per causes alienes al mercat repercuteix tant a l’activitat hotelera com a la resta de l’economia de Balears.

Efectes si es repercuteix l’impost sobre el client
L’estudi planteja dues hipòtesis. La primera contempla la situació que es derivaria de la repercussió del nou impost –que en el cas que s’aplicàs el 2001 permetria recaptar a l’executiu 12.551 milions aproximadament- als clients dels allotjaments turístics. Això provocaria dos efectes simultanis: un increment del preu mig de les estades i una disminució de la demanda turística d’allotjament.

Pel que fa als el preus per estada, a l’estudi s’estima que l’impost, també qualificat erròniament com a "ecotaxa" es traduiria en un augment mig que oscil·la entre el 1,69 per cent en els hotels de cinc estrelles i el 4,38 per cent en els hotels de tres estrelles. Si es té compte que la inflació per al sector turístic i hoteler s’estima per a 2001 en el 3,6 per cent, l’increment nominal de preus per a l’any vinent arribaria al 5,38 per cent en el cas dels establiments de 5 estrelles, i al 8,07 per cent per als de tres estrelles, sense que es produís un augment real de preus per als establiments, tal i com es destaca a l’estudi. Respecte a la disminució de la demanda turística, l’estudi d’Ernst & Young estableix el supòsit de què es reduiria en un 5 per cent. Això faria que als hotels de 5,4 i 3 estrelles baixarà en 2,4 milions amb la consegüent reducció d’ingressos xifrada en 12.309 milions de pessetes (aquestes estimacions estan fetes a partir de dades de "benchmarking"). Per al conjunt dels establiments d’allotjament de les Balears la caiguda en el nombre d’estades seria de 4,2 milions. Un altre dels efectes de la repercussió del cànon sobre els clients seria que aquests disminuirien la seva despesa. Concretament, deixarien de gastar 2.625 milions de pessetes en els establiments d’allotjament i 9.927 milions de pessetes fora d’aquests. Es tracta de xifres que representen, respectivament, el 18 i el 79 per cent del que finalment es recaptarà amb l’impost.

Si es pren com a base l’enquesta de la despesa turístic, Ernst & Young arriba a la conclusió que els ingressos globals del sector hoteler disminuirien en 37.434 milions de pessetes, dels quals el 50 per cent corresponen als establiments d’allotjament.
L’efecte global de la disminució de les estades sobre l’economia de les Illes seria d’una pèrdua de 105.190 milions de pessetes.

Efectes si l’impost turístic no es repercuteix en els clients
La segona hipòtesi de l’estudi es basa en què l’anomenat impost no es repercuteix en els clients i els 12.551 milions de pessetes són assumits per les empreses d’allotjament amb un efecte directe sobre el seu compte de pèrdues i beneficis. L’efecte seria important especialment en el cas dels establiments de tres estrelles, en els quals els marges nets es reduirien fins al 10,73 per cent a Mallorca, al 16,04 per cent a Menorca i al 14,86 per cent a Eivissa.

A això cal afegir la consegüent disminució de les inversions en manteniment i millora dels establiments així com una desviació d’inversions a d’altres destinacions turístiques.
A l’estudi d’Ernst & Young també s’estima que el fet que l’impost només gravi les pernoctacions en establiments turístics suposarà que entre 22,2 milions i 33,6 milions d’estades quedarien exemptes del pagament i es deixarien de recaptar 3.287 i 5.450 milions de pessetes.

Davant d’aquestes xifres, la Federació Hotelera de Mallorca insisteix en la seva voluntat i interès en la preservació de l’entorn conscient de què el futur del turisme està íntimament lligat a la seva conservació. Això no obstant, també incideix en què tota la responsabilitat no pot caure en les espatlles d’aquest sector i que s’ha d’aplicar el principi equitatiu de "qui contamina, paga". Així mateix, els hotelers són partidaris de què des de l’Administració autonòmica es faci una política penalitzadora de les empreses, turístiques i no turístiques, contaminadores però que també s’incentivi fiscalment a les empreses que contribueixin a la protecció mediambiental. Per tot això, es reclama l’elaboració d’un Pla Integral Mediambiental que quantifiqui i qualifiqui la dimensió real del problema, objectius i costos per repartir-los entre tots els sectors implicats.

Portada

L’economia Balear perdrà 105.190 milions de pessetes amb l’aplicació de l’impost ecoturístic

Actualidad

Editorial

“Las perspectivas de los mercados financieros para el curso 2000-2001”, eje central de la conferencia de Benkers celebrada en CAEB

La recent creada Associació Empresarial de Fabricants de Software de Balears s’incorpora a CAEB

Constituida la nueva Asociación de Restauración de Menorca que se integra en CAEB

Jornada sobre “Exteriorización de compromisos por pensiones” en Menorca

CAEB Eivissa-Formentera ha estado presente una vez más con la sociedad Pitiusa en la X Feria de Muestras

Empresa al dia

“Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears”

Calendario fiestas 2001 Illes Balears