Josep Lluís Munar "Hem d'aprendre a estimar més lo nostre, i això passa per a tenir tots més en compte els productes propis de Balears" Josep Lluís Munar, nascut a Felanitx a l'any 1952, casat i pare de tres fills, és ara per ara, un dels industrials del Pla de Mallorca que més ha apostat per les noves tecnologies, la formació laboral i, per tant, per a l'adaptació al nou marc europeu, no sense reticències i a pics pensant que Europa també ha dut desavantatges al camp mallorquí, a la pagesia de les nostres Illes. Qui no coneix Embotits Munar?, Una indústria que li ve d'un pare emprenedor, Jaume Munar, que al 1944 decidí instal·lar-la a Felanitx, i ell, en Josep Lluís, va traslladar a Porreres perquè les coses li van ser en aquest municipi més favorables per a l'empresa. En Josep Lluís Munar és persona noble, de caràcter obert, de paraula, que estima lo seu i els seus, però que, per damunt de tot, pensa que el que ha seguit fent realitat, una empresa, és el resultat de molts anys de feina. Son pare en va ser el precursor, i en Josep Lluís Munar, després de graduar-se com a Enginyer Tècnic Industrial a Barcelona, dedicant posteriorment part dels seus anys a la docència va continuar amb la tradició familiar. Actualment, Josep Lluís Munar, a l'igual que molts d'altres empresaris del sector agroalimentari de Balears, està aconseguint que un producte tan quotidià com la sobrassada o el paté, sigui, a més d'un producte habitual de consum, tot un símbol de Mallorca que doni a entendre, malgrat tot, que a sa nostra illa no tot és turisme... Quins va ser els primers contactes que vostè va tenir amb el mon de l'empresa? Bé, jo sempre dic que és un poc mal de fer ser un empresari sofrit si un no ho ha viscut. Un homo que està avesat a que son pare tengui hora fixa de dinar o sopar, fa molt mal d'entendre això que deia. Mon pare era empresari i ma mare l'ajudava. Venia de la postguerra, com quasi tots, i si bé estudiava de manescal, aquella situació no el va permetre seguir amb els seus estudis i per això es va decidir fer-se mestre d'escola, encara que no hagi exercit. El que va fer va ser però, muntar una empresa, una fàbrica d'embotits, un fet que en aquells temps per a la seva família va ser mal vist, ja que son pare era apotecari i es seu sogre notari. Jo, amb la meva formació, no contava mai en ser fabricant d'embotits, lo que passa que una cosa que l'has vista, que l'estimes, que de petit has ajudat, arriba un moment que te impliques. Però jo, al acabar els estudis a Mallorca, vaig decidir anar-me fora a estudiar, passant per una etapa a la docència una sèrie d'anys. De fet, mon pare me va dir en certa ocasió que sempre feia falta una formació, ja que així li havien exigit a ell. Així ho vaig fer i de fet, quan vaig decidir-me a seguir amb l'empresa, aquesta formació me va servir per fer tota la reforma a la fàbrica. Crec que és molt important que tots, empresaris i empleats rebin una formació adient, perquè si tots ens formam no farà falta cercar feina, perquè hem tendrem aquí la necessària. Però realment, quan va decidir deixar enrera la docència i va pensar en seguir amb la fàbrica? Mirau, si ara té un cert prestigi ser empresari, fa 15 anys enrera pareixia que era un explotador, i altres coses que deien de noltros. De fet, aquells anys, mon pare, si hagués liquidat l'empresa no podia haver recuperat res de lo que havia fet durant tota la seva vida. Davant això, va ser quan vaig decidir posar-me al front de l'empresa. Poc a poc vaig deixar sa docència, vaig deixar de ser funcionari, i en aquells temps, avui encara, me deien que fer això era una cosa de locos, però n'estava convençut i així ho vaig fer. Vaig començar idò amb la fàbrica, i encara record que una de les discussions més fortes que vaig tenir amb mon pare va ser quan vaig decidir canviar d'ubicació ses màquines per a fer més rendible la feina. Menys mal que passats uns dies, va reconèixer que es canvi havia esta per bé i sa cosa no va a anar a més. El traspàs però, de pare a fill va ser, per a mi, molt important. Havia que ser molt responsable del que un feia, perquè treballadors de sa fàbrica, persones que t'havien vist néixer, que tu lis parlaves a ells de vos, i ells cap a mi de tu, feia molt mal de fer-lis entendre idees noves. He de dir, però, que el personal de la fàbrica és un personal extraordinari. Han sabut com ningú adaptar-se a tots els canvis, a les noves normatives en matèria de higiene i seguretat, i això, estic convençut, ha representat un esforç molt gran per a tots. Incorporat ja com a Administrador de Embotits Munar, tornaria enrera o no?, i, a més, que en pensa dels seus fills, si qualcun d'ells decideix ser empresari? No ho sé massa, però en aquest mon no pots torna enrera, i una cosa és clara: Tens una formació, i si no l'encertes, sempre trobaràs un altre camí. Dels meus fills, que vol que li digui?. Lo que és cert és que no voldria tenir els tres fills a l'empresa, perquè si no faria ull. Només pot haver un fill que segueixi amb s'empresa perquè duri. Jo no vull dir amb tot això que ser empresari industrial sigui difícil, però perquè una empresa vagi bé ha de tenir una bona compte d'explotació i molts de pics, això representa passar per damunt gent, i aquest no és el meu estil. Soc un poc romàntic, soc més industrial que comercial, es a dir, una cosa que l'has feta i saps lo que t'ha costat, l'estimes. Amb tot això que m'està diguent, m'equivoc quan dic que vostè és homo de "paraula", d'aquesta paraula tan sagrada que existeix encara per sort a sa pagesia de Balears? Que vol que li digui. Anant als tribunals no se guanya res, sobre tot si tenim en compte aquell vell dit: "Més val un mal arreglo, que un bon pleit". Crec que té més força una estreta de ma d'un pagès que no mil paraules, mil documents firmats davant missers. Amb això vull dir que se perd la paraula, i amb una estreta de mans, com se feia tot en un temps, els acords son més forts. Per tant, vostè pensa que ara mateix a l'empresari se li té en compte que compleix un paper social important contribuint a generar riquesa a Balears, i en el seu cas a Porreres? Miri, de Porreres lo únic que puc fer és xerrar-ne molt bé. Jo volia muntar la nova fàbrica a Felanitx, però en els moments que ho volia fer sa situació política a aquest municipi no era bona i com que no hi havia encara nou pla general aprovat, a mi se m'acabaven els plaços per homologar s'empresa i estava cansat de gastar dins una fàbrica situada a uns carrers estrets. Si hagués pogut, no m'hagués importat gens ni mica seguir al meu poble amb sa fàbrica, però tant Porreres com Campos s'ajustaven al que necessitava, i podia disposar de carrers amples per la nova indústria homologada. És a dir, si un poble te rep bé, el únic que ha de fer un empresari és agrair-ho en primer lloc, i després aprofitar el bon moment. Així que vaig dur a terme la direcció i execució de les obres de reforma de la fàbrica on esteim actualment. M'explicaré millor encara, a mi me feia molta d'il.lusió estar a Mallorca, a ca nostra, i oportunitats per sortir fora a fer feina només acabada la carrera me'n varen sortir. M'enrecord d'una proposta per anar a treballar a Rio de Janeiro, però vaig pensar que tot el que guanyaria en un any m'ho gastaria al venir un mes a Mallorca, i a n'això no vaig voler renunciar. Canviant de tema, com està el sector de les indústries d'embotits a Mallorca? Intentaré explicar-me el millor possible, fent referència evident en el sector que mos subministra sa matèria prima com és el ramader. Miri, aquí a Mallorca pareix que es negoci més bo és vendre només terra, i que faci goig que es camp estigui preciós, que aquest jardí que és Mallorca vist de l'avio sigui molt maco i ben cuidat. Però miri, se'n recorden poc dels pagesos, dels qui realment, dia a dia, fan que aquest jardí, a més de ser maco, produeixi, i això, me pot creure, cada pic els hi costa més en aquestes persones. Tenim que ser conscients que quan pagam qualitat pels productes agropequaris, pagam una feina poc reconeguda i això no se té en compte, perquè a més d'un pagès li surt més rentable deixar la terra i dedicar-se a fer altres feines més ben retribuïdes. En part no ho fan perquè les seves arrels son molt fortes. En quant en el nostre sector, ara mateix som unes 35 fàbriques d'embotits i actualment no hi ha suficient producció, per exemple, de porcs, a Mallorca per poder abasteixer-les totalment, i per això i tenim que importar carn de fora, si bé, i en quant a la sobrassada, tenim una cosa molt bona, que és la Indicació Geogràfica Protegida que, a més, va ser la primera d'un producte càrnic d'aquestes característiques a tota Europa. D'això, si que n'estam satisfets. Tot això ha duit a determinar, a base d'investigacions com les realitzades per la Universitat de les Illes Balears, que aquest producte tan mallorquí, tan balear, es més que saludable per les persones, al contrari del que s'havia dit de fora. El Consell Regulador d'aquesta indicació està fent molta feina per tipificar es productes, té fet el perfil sensorial de la sobrassada i fa uns controls microbiològics fisic-quimics i organolèptics, o sigui de paladar, de les sobrassades que estan emparades, perquè aquests productes siguin de cada vegada millors. Creu que ses administracions tendrien que promocionar més els productes propis de Balears? Haurien de promocionar tot el que realment és autènticament balear: les nostres cales, el nostre paisatge, turisme i no turisme, és a dir, les Balears amb tot el seu contingut i sense oblidar que el camp hi és present en tots els sentits. Amb tot això vull dir que crec que hem de fer una clara aposta per la diversificació de la nostra economia, perquè si no ho feim així, no sabem que podrà passar demà si les coses van mal dades. Seria interessant que es mon turístic mantegues encara més vincles amb els sectors primari i secundari. Jo només sé que a Mallorca, per exemple, hi han turistes que venen aquí uns dies, estan entre noltros, s'ho passen bé, mengen i beuen el que sempre han menjat a ca seva, i quan se'n tornen, no han vist més que sol i platja i no se n'adonen que Mallorca és qualque cosa més. Miri, jo confí en que tant el Govern Balear com el Consell Insular de Mallorca faran més esforços per ajudar el nostre sector, sobre tot en el que fa referència a que els propis mallorquins sabin lo que és la Indicació Geogràfica Protegida, i donar a conèixer als visitants productes de qualitats reconegudes com sa Sobrassada, Ensaïmada, Vins de Binissalem i des Pla, Formatges, etc...N'estic convençut, i amb s'esforç de tots, empresaris, treballadors i administracions, farem que això funcioni. Al marge d'aquest tema, també li he de dir que seria molt important per a Balears comptar amb un Règim Especial Propi, tal com s'ha dit tant de pics per part de CAEB, perquè d'aquesta forma podríem competir en igualtat de condicions que la resta indústries de la península. Compti que si noltros hem de dur els pots buits de sa península, aquest material ve a Balears per volum, i si després hem de dur la carn i espècies de fora per omplir-los, i l'hem de tornar a enviar fora, xerram d'unes 60-75 pessetes per quilo de cost insular damunt d'un producte que se ven a menys de 500 pessetes el quilo. Com podem competir amb península si no és per qualitat?. I a més, li he de dir que el transport és una de les partides que els darrers anys ha tengut un increment més elevat. Crec que sobren més paraules per a donar a entendre quin és el meu punt de vista sobre aquest tema. El Règim Especial per a Balears es fa necessari el més abans possible...